El ‘bullying’, cada cop més denunciat

Sigui perquè hi ha més consciència social o perquè l’administració ho posa més fàcil per denunciar, el fet és que les alertes per assetjament escolar (bullying) han crescut notablement en dos cursos, amb un salt especialment destacat després del cas de Sallent. El curs 2020/21 el Departament d’Educació va posar en marxa la unitat de suport a l’alumnat en situació de violència (USAV). No es tracta d’un servei creat exclusivament per tractar l’assetjament, ja que es recullen i s’aborden també casos de violència masclista, maltractament infantil i adolescent, i violències relacionades amb la salut mental i el racisme. I tant casos de violència que es donen dins dels centres educatius com fora amb alumnes implicats. Però els casos de bullying són cada curs els més nombrosos del total de casos tractats per la USAV, i les denúncies van en augment. El primer curs, la unitat va tractar 84 casos d’assetjament entre alumnes. El curs 2021/22 la xifra havia pujat a 347. I des de principis d’aquest curs, la USAV ha atès 458 casos.

La USAV rep les denúncies per diferents vies, com ara la telefònica, el correu electrònic i l’aplicació UsApps –les denúncies no es tradueixen totes en un cas obert, ja que poden coincidir unes quantes per un mateix motiu–. La següent dada dona una idea de l’impacte que tenen certs fets i el seu tractament mediàtic: els avisos després del cas de Sallent es van triplicar. El mes anterior al suïcidi de l’adolescent de 12 anys per un cas d’assetjament l’USAV havia rebut 46 avisos per possibles casos de bullying. El mes posterior a la tragèdia de Sallent, a partir del 21 de febrer, hi havia 125 casos en estudi arran de les denúncies. Les alertes procedien de dins i de fora dels centres educatius. Segons el Departament d’Educació, per prevenir i solucionar possibles casos de violència, a partir del curs vinent a totes les escoles i instituts hi haurà un referent de convivència que formarà part del professorat.

Avui és el Dia Internacional contra l’Assetjament Escolar, i famílies que han viscut a casa la tragèdia de veure com un fill o una filla posava fi a la seva vida pel bullying no es queden de braços plegats. Dissabte van convocar una manifestació silenciosa a Barcelona agrupats a la plataforma Trencats. Va ser una marxa que va acabar davant de la Generalitat, on van llegir un manifest en què demanaven fer visibles els col·lectius que “es veuen afectats per les mancances i sovint negligències d’un sistema fallit que acaba destruint la vida dels menors víctimes d’assetjament escolar i altres violències en centres educatius”.

La plataforma ha sorgit a iniciativa de Brian Giner, que va ser víctima de bullying, i José Manuel López, pare de la Kira. Era alumna de l’escola Pare Manyanet, de Barcelona, i es va suïcidar presumptament per assetjament, un cas que un jutjat de Barcelona va arxivar al gener en entendre que no hi havia indicis de bullying. López va recollir més de 252.000 firmes a la plataforma Change.org i les va presentar al Congrés dels Diputats per demanar la creació d’una llei contra l’assetjament escolar. La plataforma Trencats alerta que l’assetjament escolar “mata”, i ho demostren “les terribles xifres de suïcidis infantils per aquesta causa”. Famílies i afectats demanen que la llei garanteixi formació i prevenció a les escoles i també la reparació del dany a les víctimes.