Rodalies s’encalla a Lleida

El projecte d’FGC

Tot i que el problema de fons és la falta de finançament, que deriva en una limitació d’estructura i personal propi, l’Estatut atorga competències a la Generalitat per implementar nous serveis de Rodalies a les línies internes del país. Per això va decidir començar per allà on ho veu més factible i, contra la voluntat de Renfe, l’octubre del 2021 –amb Jordi Puigneró de conseller, tot i que els estudis previs ja venien del desembre anterior, amb Damià Calvet– va aprovar un acord de govern que fixava que FGC assumiria el servei a Ponent, on de fet des del 2016 ja opera la línia entre Lleida i la Pobla de Segur –que ha batejat com a RL2; RL1 fins a Balaguer– amb l’anomenat Tren dels Llacs. La idea era anar pas a pas, i d’entrada la previsió és reforçar la freqüència de trens al que avui és l’R12, entre Lleida i Cervera, que serà l’RL3 –en què es passaria de sis a dotze al dia (un cada hora i mitja)–, i en la continuació fins a Manresa, l’RL4 –en què es passaria de tres a cinc al dia (un cada tres hores)–. En aquest trajecte, així, es pagarà un lloguer a Adif per fer servir la línia en concepte de “solcs” o reserva de pas, el que serien slots als aeroports.

El desembre del 2021, la Generalitat signava el nou contracte programa amb FGC per posar fil a l’agulla a aquest i altres serveis, i adjudicava a Stadler la fabricació de quatre trens i el manteniment durant 15 anys per un import de 62,7 milions. L’entrega es preveia el gener del 2025 per iniciar el servei al febrer, però la crisi de components provocada per la guerra a Ucraïna probablement causarà un retard, que en tot cas no s’espera que passi del primer semestre. El govern, a més, anunciava tres milions per adequar tallers al Pla de Vilanoveta i 450.000 euros més per a un nou baixador al polígon industrial del Segre, les obres del qual s’han adjudicat aquest març i començaran passat l’estiu a fi d’estar enllestides a principis del 2024. Per generar una estructura d’intermodalitat al transport públic, la Generalitat es comprometia a millorar també les estacions de busos de Tàrrega i Juneda. “I tot plegat també permetria millorar la connexió amb la línia de la Pobla; es tracta d’anar configurant un sistema”, indica Salvas.

Les peticions a Renfe

Amb tot això en dansa, i recuperada la demanda després de la covid, el govern obria un altre front el juny del 2022 per reclamar a Renfe un seguit de millores en l’oferta a Catalunya, entre les quals hi ha el desenvolupament de Rodalies Lleida “de manera provisional mentre no es posa en servei l’oferta definitiva”, indicava el llavors secretari de Territori, Isidre Gavín, en una carta al president de Renfe, Isaías Táboas. L’operadora, però, no en va fer cas i va viure, a més, canvis interns, com també n’hi hauria a la conselleria arran de la marxa de Junts del govern. Sanglas va reprendre al gener la pressió, tant al Ministeri de Transports com als responsables de Renfe, perquè iniciessin el servei reclamat a Lleida, oferint-los fins i tot pagar els 2 milions en què l’havien valorat plegats arran de converses tècniques mantingudes, diners que de fet figuren ja en el pressupost del 2023. Després de coincidir en diversos actes amb Mayte Castillo, directora de Rodalies Catalunya, que li va mostrar predisposició a parlar-ne, a ella va adreçada l’última carta, el 27 de març passat, en què Sanglas li reclamava una reunió per desencallar la qüestió, “independentment d’altres negociacions pendents entre Renfe i la Generalitat”, en al·lusió a la signatura d’un contracte programa que el govern deslliga del cas de Lleida i lliga en canvi al traspàs integral que reclama de Rodalies. Sanglas, però, no ha obtingut encara resposta.

Fonts consultades de Renfe han admès que disposen de “capacitat tècnica i recursos immediats” per donar el servei a Lleida, i que això requereix “simplement” un acord econòmic amb Territori, com a empresa pública que és, sotmesa a la Intervenció General de l’Estat. “Sense tancar el 2022, la Generalitat deu 156,6 milions a Renfe pels serveis de Rodalies, i es necessita un contracte programa que solucioni aquest problema”, clouen les mateixes fonts. Tot just divendres, en un fòrum a Barcelona, la ministra Raquel Sánchez mantenia la predisposició a parlar del cost i a desencallar el projecte, però abans insistia que “és necessari” signar un contracte “que la Generalitat fa cinc anys que no vol signar”, tot i que des del govern asseguren que va ser l’agost del 2021 quan van comunicar aquesta posició. En la dècada anterior, assenyalen, havia estat Renfe qui s’hi havia negat, però ara li corre pressa perquè vol assegurar-se el servei en els propers anys, quan Europa el liberalitzarà.

Sanglas respon que el govern pot reconèixer “una part” dels 156 milions, ja que el contracte vigent del 2010 diu que els serveis que s’incorporin s’han de pagar a banda, però ni de bon tros la totalitat. “El que ells entenen com uns extres, per a nosaltres són els serveis bàsics que han de donar i que ara no ofereixen; ens encolomen com a millores coses que no ho són”, afirma, mentre recorda que el traspàs de Rodalies signat el 2009 preveia, a més, que l’Estat aportaria 300 milions l’any a la Generalitat per cobrir-ho, però tanmateix els paga directament a Renfe. En aquest sentit, denuncia que l’operadora vulgui cobrar també a la Generalitat per alguns serveis quan ja ho ha fet de l’Estat. El secretari, en tot cas, demana deslligar una cosa de l’altra, i lamenta que si no es desencalla el servei a Lleida és només per falta de voluntat. La Generalitat, de fet, vol parlar del deute i el contracte programa en les converses per al traspàs integral de Rodalies, converses que estan bloquejades ara mateix, ja que la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va demanar per carta fa unes setmanes una taula política per trobar el desllorigador però el govern espanyol ho va rebutjar adduint que es pot tractar dins de la comissió bilateral ja existent.

Més línies en el futur

L’acord pressupostari del 2023 entre el govern i els comuns preveu que a partir del 2025 es despleguin encara dues línies més a Rodalies Lleida: una fins a Montblanc, on podria connectar amb Rodalies de Tarragona (projectes que Sanglas admet que encara estan verds) i una altra fins a Monsó, a Aragó, una línia per on ara operen tot just dos trens al dia. Aquí sí que ja s’han fet passos, ja que el govern català i l’aragonès van trametre conjuntament al març una carta al Ministeri de Transports per demanar que redacti un projecte constructiu per reobrir l’antiga estació d’Almacelles, el segon nucli més gran del Segrià, com a pas previ per potenciar la línia. Territori, de fet, ja havia demanat al juliol també per carta al ministeri, que ja té previstes millores als enclavaments des d’Almacelles, que hi adeqüés almenys les andanes i l’accessibilitat, per habilitar en una segona fase un edifici per a viatgers. El govern arranjarà, a més, l’estació de busos del poble per afavorir la intermodalitat.