Buscant la igualtat

Les dones han guanyat presència en les colles castelleres catalanes, però només un 25% ocupen càrrecs tècnics. En canvi, continuen tenint molta presència en els rols administratius i de cures. Aquestes són algunes de les conclusions d’un informe elaborat per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) amb dades del 2022.

Si bé el percentatge de dones caps de colla ha pujat i s’ha passat del 20% al 25,5% en sis anys, el de dones presidentes –els dos càrrecs més importants de les agrupacions– ha caigut del 36% al 32,5%. Quan ens fixem en la fotografia actual de dones presidentes, oscil·len entre el 33% i el 50% de dones en les colles en formació, de sis, de set i de deu, mentre que no passen del 10% a les colles de vuit i nou pisos.

La periodista Montse Solé va ser presidenta de la Colla Joves Xiquets de Valls del 2020 al 2022, i en plena pandèmia de la covid-19, quan l’activitat es va aturar per complet. Des que el 2006 va entrar a la Joves, Solé ja va començar a involucrar-se amb la colla no només fent de crossa sinó sent la responsable de comunicació i relacions públiques. Així, quan el 2020 hi va haver canvi de junta i li van proposar ser-ne la futura presidenta, va sentir que seria “un orgull però també calia molta responsabilitat perquè seria la primera dona presidenta en 200 anys d’història”. Segons Solé, la Joves sempre ha apostat per la dona –va tenir el 2009 Helena Llagostera com a primera cap de colla de gamma extra– i, per tant, no dubtava del suport que li oferiria la gent. “En cap moment vaig pensar que algú no em voldria com a presidenta pel fet de ser dona”, afirma. Recorda, però, que va haver de justificar-se més que no pas un home. Ho explica així: “La meva filla ja era grandeta i, a més, la meva parella òbviament se’n podia fer càrrec i jo també me la vaig endur a alguna reunió. També ens va ajudar la família. La gent del meu voltant m’ho va posar molt fàcil, però malauradament encara hi havia algú que em preguntava què feia amb la nena quan tenia castells, quan a un home això no li ho pregunten.”

Solé indica que cada cop hi ha més dones que assumeixen càrrecs dins la junta administrativa, però que en la part tècnica encara costa molt, segurament perquè és una tasca “més presencial”.

Finalment, l’expresidenta comenta que, tot i que la tasca de les primeres dones que exerceixen un càrrec és molt important, “encara hi ha molta feina per fer i nosaltres hem començat un camí que cal continuar”.

Si observem la presència de dones al capdavant de l’equip tècnic, no hi ha cap dona en les colles amb categoria de 9 i de 10. Aquesta absència té un impacte negatiu en la falta de referents. De les 25 dones cap de colla, només onze ho són en solitari i catorze comparteixen el càrrec: dues d’elles són cocaps i dotze ho són al costat d’un home. El càrrec amb més presència de dones continua sent el de cap de canalla (76,7%) i el que en té menys, el de cap de pinyes (15,8%).

Una de les colles que surten més ben parades en l’informe són els Xicots i Xicotes de Vilafranca, que van tenir Aina Mallol com a primera cap de colla el 2011 i ara tenen Tamara González en un equip format per deu dones i nou homes.

González destaca que als Xicots sempre s’ha apostat pel talent femení, que es va començar en l’àmbit tècnic posant dones als terços de la torre de set, del tres de vuit, i també destaca el quatre de vuit que van fer amb quatre dones als terços i una segona també dona i, partir d’aquí, les dones van anar assumint altres càrrecs de responsabilitat també en la part tècnica de la colla, no només en l’administrativa.

González assenyala que, als Xicots, que la dona hi tingui un paper important és una fórmula que els ha funcionat sempre, que va començar de manera natural i que esperen que els continuï donant bons resultats, tot i ser plenament conscient que la manera com està organitzada la societat avui dia fa que les dones siguin, sovint, les que deixen les activitats d’oci per cuidar dels fills i filles. Per aquest motiu, anima totes les dones a formar més part d’un món casteller on, de mica en mica, es va avançant cap a l’equitat, però on encara hi ha molta feina per fer.