Distinció al Corpus sitgetà
El govern aprova declarar el Corpus de Sitges com a festa patrimonial d’interès nacional i inscriure-la al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya
El govern ha aprovat aquest mes d’abril declarar el Corpus de Sitges com a festa patrimonial d’interès nacional i inscriure-la en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. La declaració s’atorga a festes que tenen un arrelament i una rellevància especials i comporta que el govern vetlli per la seva protecció i promoció, així com per la conservació dels seus elements essencials. La referència escrita més antiga del Corpus de Sitges, que aquest any 2023 comença el 9 de juny, és del 1358, a les anotacions dels llibres de comptes de la Pia Almoina. Al llarg del segle XIX es configuren i es fixen bona part dels principals elements de la festa: les catifes de flors, la participació dels gegants a la processó i l’Ou com Balla, que és originari de la catedral de Barcelona. El Corpus de Sitges està organitzat per l’Ajuntament i una comissió especial i hi participen entitats i veïns. Els actes s’organitzen de divendres a diumenge: el divendres, el Pregó del Clavell i la inauguració de l’exposició de clavells; el dissabte, l’inici de la confecció de catifes i la cercavila amb els gegants, i el diumenge de Corpus, la finalització de les catifes, les visites a les catifes i, a la tarda, la missa solemne i la processó. El ball dels gegants tanca la festa.
En el recorregut de la processó, les catifes florals i els altars són l’element principal i més representatiu. Està documentat des del darrer terç del segle XIX i es manté fins a l’actualitat. Des del 1950 el dibuix de la catifa i la seva confecció s’inicien la nit de la vigília de Corpus i es perllonga fins l’endemà al migdia, quan són exposades fins al pas de la processó. El nombre de catifes ha anat variant i creixent al llarg del temps, així com els emplaçaments.
Entre els elements que s’hi han incorporat al llarg del segle XX, destaca l’Exposició Nacional de Clavells iniciada el 1918 i el que actualment es coneix com el Concurs d’Ornamentació Floral de Balcons, Finestres i Façanes, que reforça la tradició de veïns i entitats de decorar façanes, balcons i patis. Aquesta festa, que atrau milers de turistes, ja va ser declarada d’interès artístic estatal pel Ministeri d’Educació el 1952 i d’interès turístic estatal pel Ministeri d’Informació i Turisme el 1965.
El Corpus Christi és la translació del cos i la sang de Jesucrist en el pa i el vi, la transsubstanciació: el pas del Crist home al Crist diví. És la festa del Dijous Sant. Com a tal es va gestar el 1246 després d’unes visions que va tenir santa Juliana de Lieja, que va creure necessari el culte a l’eucaristia després d’un seguit d’episodis d’heretgies eucarístiques que hi va haver a l’època. Urbà IV la va instituir a Europa i en el segle XIV va deixar de ser introspectiva i solemne i es va convertir en “festiva”, va sortir al carrer i es va omplir de música i colors. Al voltant de la miraculosa transsubstanciació, de la presència de Crist en l’hòstia consagrada, es reunia tota la ciutat, totes les classes socials, en una autèntica festa.