Gironins sense dret a vot

Una performance artística de Karim Bouloum i @Greendel15 a la plaça del Vi de Girona va servir ahir per reivindicar el dret a vot per a milers de persones migrades de les comarques de Girona que, a causa de la seva situació legal, no estan cridades a les urnes en les properes eleccions municipals. L’acció s’emmarca en la campanya On voto, de la Coordinadora d’ONG Solidàries. L’entitat assegura que a la demarcació resideixen 134.247 persones majors de 18 anys que no tenen la nacionalitat espanyola, però recorda que la gran majoria (110.004) no podran votar en les municipals perquè els seus països no tenen acord de reciprocitat amb l’Estat espanyol. Segons la Coordinadora, es tracta d’una forma de “racisme institucional” que vulnera els drets de persones que viuen, treballen, paguen impostos i tenen fills aquí. Sense dret a vot, l’entitat assegura que els plens que sortiran de les eleccions no representaran la realitat sociodemogràfica dels municipis i que els polítics escollits prioritzaran les actuacions dirigides a les persones que sí que poden votar.

Una d’aquestes persones sense dret a vot és la Yvonne, una colombiana que va arribar a Girona fa dos anys i que encara no ha aconseguit regularitzar la seva situació. Això no li dona dret a un contracte de treball –fa feines en negre– ni a votar en les municipals. Colòmbia és un dels tretze països que tenen acord de reciprocitat amb l’Estat, però fins que no aconsegueixi el permís de residència no tindrà dret a vot. Un dret que, sense nacionalitat espanyola, queda restringit només a les eleccions municipals. Fa només tres mesos, però, la Yvonne va tenir dues filles bessones que li obren la porta a una agilitació dels tràmits. Com que són nascudes aquí, l’acord de reciprocitat amb Colòmbia permet que les nenes adquireixin la nacionalitat espanyola i que, de retruc, els seus progenitors aconsegueixin el permís de residència. Les vagues a l’administració, però, han demorat la seva cita per tramitar la paperassa i les nenes es troben en un buit legal, sense documentació ni nacionalitat.

També explica el seu cas en Mohammed, que va arribar de Gàmbia fa tres anys i no té papers ni feina. Té 32 anys i va deixar la seva mare i els germans a l’Àfrica. Assegura que només vol treballar, però que, sense papers, no hi ha contracte de treball. Ara estudia català, i confia que això li permeti agilitzar la burocràcia per regularitzar la seva situació.

A la plaça del Vi també hi és la Seilha, nascuda a l’Uruguai però gironina des del 1989 i amb passaport espanyol des del 2005. Assegura que hi és per donar suport a les persones que es troben en la mateixa situació que va viure ella. “Costa molt ser un ciutadà”, assegura.