Colors primaris per a un cartell vibrant
L’autora, Júlia Esparch, estudiant de segon de batxillerat artístic, ha fet del groc, el negre i el vermell actors d’una proposta plena de vida
Ho va dir l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, el dia que es va presentar l’obra guanyadora a l’institut Santiago Sobrequés, on es cursa el batxillerat artístic i des del 2009 es col·labora en l’edició del cartell de Temps de Flors: “Malgrat que l’organització de Temps de Flors és una feina molt complicada, aquest cartell sembla que defugi la complexitat. Aquest és molt net i clarificador. Però no tan sols s’identifica amb Temps de Flors, sinó també amb la nostra ciutat i el nostre país. És molt global i ha estat molt encertat.»
L’obra de Júlia Esparch, estudiant de segon de batxillerat artístic, ha fet del groc, el negre i el vermell actors d’una proposta plena de vida que es mou en uns paràmetres conceptuals molt clars. Així, l’autora ha justificat la utilització dels tres colors primaris puntualitzant que per a ella el groc representa el sol, l’arribada del bon temps, “ja que és un color vibrant que dona vida i contrasta amb el negre i el blanc de les flors”, mentre que el vermell ajuda a posar una taca de foc a la composició. Un apunt quasi al marge que equilibra un conjunt en què la recerca de l’harmonia es basa a compensar la rellevància entre el dibuix i la cal·ligrafia, convertint les lletres i les flors, simples, abstractes i un pèl irreals, en protagonistes d’un missatge que convida a gaudir de la vida, i més en aquesta edició que les restriccions imposades per la covid han quedat enrere i la ciutat esdevé un espai de creació i de talent artístic que acull a tothom amb els braços oberts.
Tornada a la normalitat
Galí, que defineix Temps de Flors com una gran conxorxa ciutadana que es pot tirar endavant gràcies a l’entusiasme de molts voluntaris que hi col·laboren de manera desinteressada, puntualitza: “A l’inici, o sigui l’any 1954, quan es va fer el primer Concurs Provincial de Flors, al Saló de Descans del Teatre Municipal, cada participant pagava de la seva butxaca les plantes que exposava. No va ser fins al 1992 que l’Ajuntament es va implicar directament en l’organització, la qual cosa va comportar que es fes càrrec de la compra de material i que es comptés amb el suport de la brigada municipal, i allò va posar els fonaments de la gran celebració que avui omple de colors i fragàncies els carrers de la capital.” Montserrat Galí defineix Temps de Flors com la Festa de la Primavera i, després de les Fires, com una de les celebracions més importants de l’any: “Està marcada per una particularitat, que és la implicació de moltes persones que gràcies al seu esforç han convertit Temps de Flors no tan sols en una festa gironina sinó també en un referent estatal.”