Mas avisa que l’Estat obligarà comunitats i ajuntaments a zero dèficit

La consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas, alerta del perjudici que tindrà per a la Generalitat i els ajuntaments el compromís del govern espanyol amb Europa de no superar el 3% de dèficit públic l’any vinent. “Espanya s’ha compromès amb Brussel·les a tenir un dèficit del 3% l’any vinent. Però qui farà l’esforç? Les comunitats i els ajuntaments. L’esforç i l’asfíxia pels altres... mentre l’Estat es reserva recursos per finançar anuncis electoralistes”, afirma la consellera en una reflexió al seu compte de Twitter. Natàlia Mas alerta que es repetirà la situació dels pitjors anys de la crisi del 2008-2013 en què l’Estat ja es va reservar la major part del dèficit mentre va obligar les altres administracions a estrènyer-se el cinturó.

La consellera recorda que la CE fixa els límits de dèficit als estats i aquests decideixen com es reparteix entre les administracions. El límit de dèficit ha estat suspès durant els anys de pandèmia per Covid-19 però l’any que ve tornarà a posar-se en vigor. Mostrant una gràfica del Programa d’Estabilitat 2023-2026 del ministeri d’Hisenda i Funció Pública, la consellera adverteix que, mentre l’Estat es reservarà un 3,2% de dèficit comptant el 0,2% de la Seguretat Social, obligarà a les comunitats autònomes al dèficit zero i exigirà als ajuntaments un 0,2% de superàvit per compensar el dèficit de la Seguretat Social i poder complir així el seu compromís amb Brussel·les de no superar el 3%.

Natàlia Mas qualifica d’inacceptable la proposta i recorda que són els governs autònoms i els municipis “els que gestionem els grans pilars de l’estat del benestar (salut, educació, drets socials)”. La consellera recorda que les comunitats assumeixen el 32% de la despesa pública i se’ls exigeix no fer dèficit; els ajuntaments fan l’11% i se’ls exigirà tenir superàvit mentre l’Estat es quedarà amb tot el marge possible de dèficit: “L’Estat quadra els comptes gràcies als altres”.

Obligar els ajuntaments al superàvit representa que no podran invertir els seus estalvis en educació, política econòmica o urbanisme, conclou.