Joaquim Ramis, fundador de ‘Cavall Fort’ i referent pediàtric al país

El pediatra Joaquim Ramis i Coris (1928, Barcelona), que va ser Creu de Sant Jordi el 2001, ha mort als 94 anys després d’haver-se convertit en un vertader referent de la seva especialitat als Països Catalans en els últims seixanta anys. Molts el recorden perquè va ser un dels fundadors de Cavall Fort, la revista que va sorgir el 1961 amb la voluntat d’estimular la lectura entre els nois i noies d’entre 9 i 15 anys, una fita que ja demostra que el seu activisme cultural anava molt més enllà del seu àmbit científic. Un dels camps en què va esmerçar més temps i esforços va ser la regulació de la lexicografia científica en llengua catalana, de la qual va ser un gran divulgador. També va ser l’impulsor de la revista Delta i president de la secció col·legial de Metges Sèniors del col·legi de Barcelona, de la qual era president emèrit. El 2016 va ser premiat amb la medalla Josep Trueta al mèrit sanitari per “les seves línies de recerca i de treball principals, que han girat a l’entorn dels problemes psicosocials de la pediatria”.

El currículum de Ramis exhibeix una trajectòria formidable. Va ser cofundador del Centre d’Estudis Hospitalaris (1965), de l’Agrupació Democràtica de Metges en plena dictadura (1966), i del Centre d’Anàlisi i Programació Sanitàries (1983). Va ser membre de les juntes directives de la Societat Catalana de Pediatria, de la Societat Catalana de Biologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, entitat de la qual va ser president del 1995 al 2002. Va tenir, a més, una destacada vinculació als successius congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana i va impulsar la col·lecció Monografies Mèdiques, fets que es van remarcar quan el president Jordi Pujol li va lliurar la Creu de Sant Jordi.

Ramis es va llicenciar en medicina a Barcelona el 1951. La seva vocació des del primer moment va ser la pediatria, camp en què es va especialitzar també en la pròpia formació professional dels metges. Va escriure o col·laborar en alguns dels llibres més rellevants per als pares, sobretot El vostre fill. Puericultura per als pares (1966), del qual es van fer diverses edicions i que era únic a Catalunya en aquesta vessant. També va destacar en la seva vessant de recopilació de la història de la pediatria al país amb Cent anys de pediatria a Catalunya (1993) i la coordinació que va exercir del Diccionari Enciclopèdic d’Enciclopèdia Catalana juntament amb Eduard Llauradó i Màrius Foz.

“Ha mort el pediatre doctor Joaquim Ramis, una vida plena i exemplar de compromís amb l’excel·lència assistencial, acadèmica i social. Ho va fer liderant la defensa de la llengua, el seu ús i el seu prestigi; així com la cultura i la llibertat de Catalunya. Una gran persona i un referent obligat”, ha escrit el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, en el seu compte de Twitter recordant la figura de Ramis.

El millor retrat de Ramis, amb tot, l’ha fet a Vilaweb l’escriptor Joan Josep Isern, habitual a la consulta del metge als anys setanta: “Ja aleshores vam tenir la intuïció de la seva singularitat. Ja fos per la seva manera de parlar tranquil·la i amb un permanent somrís als llavis, que davant les lògiques torbacions dels pares novells, sabia transmetre serenitat i calma; ja fos per l’hàbit d’escriure les receptes sempre a màquina, una Olivetti petita en un racó de la taula, precedent dels ordinadors d’ara (“és que tinc lletra de metge i no l’entendríeu, solia dir”...). Isern també remarca que la seva obra més coneguda, El vostre fill, ha estat un best-seller multigeneracional en les últimes dècades. “S’estimava més que li diguessin metge de nens que no pas la forma convencional “pediatre”.

La cerimònia de comiat tindrà lloc avui, a 2/4 de 10, al tanatori de Sant Gervasi de Barcelona.