meteorologia
La primavera ha estat seca tot i la pluja de maig i la més càlida en trenta anys
Que no ens enganyin les pluges diàries de tarda que hem tingut durant el mes de maig. Només al maig i en determinades comarques la pluviometria ha superat la mitjana, però març i abril han estat secs i, malauradament, maig també a Ponent i a l’Alt Empordà. L’informe estacional del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) conclou que l’estació es pot qualificar de seca en un 75% del territori i de molt seca en un 20%. L’Alt Empordà, Ponent, punts del litoral central i el delta de l’Ebre han registrat el dèficit d’aigua més acusat.
Març i abril molt secs
Pel que fa a la pluviometria mitjana, només ha estat normal al Baix Camp, el Lluçanès i l’oest de la plana de Vic, així com a l’extrem nord del Pirineu occidental, on l’oest de la Val d’Aran és l’excepció a la regla, amb una primavera que el SMC qualifica de “plujosa”. El març va ser molt sec a tot arreu, perquè no es van superar els 5 l/m² en tot un mes. La pluja d’abril es va apropar a la mitjana al Prepirineu, però la majoria del país va continuar amb un règim molt sec.
Tot i la impressió plujosa del maig, la distribució ha estat molt irregular. El SMC parla d’un règim “molt contrastat, amb àrees molt plujoses i d’altres de seques o molt seques”. Les xifres absolutes mostren aquest contrast.
Mentre que en alguns punts del Segrià no s’han recollit ni 10 litres en tres mesos, al Pirineu occidental s’han superat els 400. La ciutat de Lleida i el Pont de Suert (Alta Ribagorça) han viscut la primavera més seca en mig segle, des del 1950, en què tenen sèries continuades. En el còmput global de la primavera, el SMC no dubta a parlar, doncs, d’un “dèficit pluviomètric generalitzat”.
Pel que fa a la temperatura, l’estació ha estat la més càlida arreu del país respecte al període de referència 1991-2020. La major part del territori ha tingut una anomalia d’entre 1ºC i 2ºC per damunt de la mitjana, amb les excepcions del quadrant nord-est –per sota d’aquest increment– i de l’interior de les Terres de l’Ebre –han arribat a superar els 2ºC d’increment mitjà.
La primavera més càlida
La circulació atmosfèrica zonal –el corrent en jet i les altes pressions van d’oest a est– al març i a l’abril va impedir l’entrada de masses d’aire fred, mentre que, al maig, l’anticicló atlàntic es va desplaçar més cap al nord i va permetre l’arribada de baixes pressions amb aire més fred a partir del dia 10. Globalment, però, la primavera ha resultat la més càlida en les dues sèries centenàries dels observatoris Fabra (16,1ºC de mitjana) i de l’Ebre (18,7ºC de mitjana). En altres sèries amb dades des del 1950, també ha estat la més calorosa: Figueres-Cabanes (Alt Empordà), Girona (Gironès), Flix-Vinebre (Ribera d’Ebre), Tàrrega (Urgell), Caldes de Montbui (Vallès Oriental), Igualada-Òdena (Anoia) i Artés (Bages). I la segona a Vilafranca, Tremp i Vic.
