Primera adolescent d’Europa a qui implanten una mà biònica

A la Carlota li falta un mes per fer 13 anys, però ja ha rebut un bon regal d’aniversari. Fa tres setmanes es va convertir en la primera pacient pediàtrica d’Europa a qui han implantat una mà biònica. La Carlota va néixer amb una amputació de la mà esquerra i part d e l’avantbraç i, fins fa pocs dies, portava una pròtesi amb un aspecte i funcionalitat similars als d’una pinça. En canvi, la nova pròtesi que li han implantat a l’Hospital Sant Joan de Déu, d’Esplugues de Llobregat, no tan sols imita l’aparença d’una mà, sinó que, a més, li permet fer moviments abans impensables per a ella, com ara doblegar tots els dits amb precisió i agafar objectes amb diferents graus de força.

Obrir una llauna de refresc, inserir una targeta en un caixer, agafar una moneda o una clau per obrir la porta han deixat de ser moviments complicats per a la Carlota i per als primers pacients de tot el món –la resta són adults i un és de València– als quals s’ha implantat la nova mà, comercialitzada des del novembre per l’empresa escocesa Touch Bionics.

L’estètica és important
“Hi ha molta diferència amb l’anterior pròtesi”, explicava ahir la Carlota a la premsa. L’aspecte estètic és “molt important en una noia adolescent”, va recordar la coordinadora de la unitat del nen amputat i de malformacions congènites de l’HSJD, Marisa Cabrera. La Carlota va destacar, a més, que la mà biònica li permet agafar un got, teclejar l’ordinador (abans feia servir un llapis) i, sobretot, “controlar la força”.

Fins fa tres setmanes, portava, com la resta de nens i adolescents amputats, una pròtesi mioelèctrica. El tècnic ortopèdic de l’HSJD, David Llobera, va explicar que aquesta pròtesi no té l’aparença d’una mà i només permet obrir i tancar i agafar coses fent una pinça en forma de C.

La gran revolució de la mà biònica és que imita els moviments anatòmics d’una mà real, gràcies a uns elèctrodes situats a la peça que fa d’encaix amb el monyó. Els elèctrodes capten els senyals dels terminals nerviosos dels músculs del braç i els envien a l’extremitat. La Carlota i els altres usuaris porten la mà durant el dia i se la treuen per dormir, moment que aprofiten per carregar-la.

El repte ara és aconseguir que la informació circuli en sentit invers. És a dir, fer una extremitat amb sensibilitat mitjançant censors i que aquesta informació sensitiva sigui capaç de generar moviment.