45 anys dels Baldiri

L’escola Santiago Ramón y Cajal de l’Hospitalet de Llobregat ha estat reconeguda amb el guardó a l’escola transformadora dels Premis Baldiri Reixac de la Fundació Carulla, uns guardons que, enguany, han complert quaranta-cinc anys de vida. Els premis, que porten el nom del pedagog i religiós empordanès del segle XVIII, van néixer pràcticament de la mà amb la fundació, “amb la vocació d’injectar recursos a l’escola catalana en català democràtica i de qualitat perquè la llengua, perquè l’educació en català, és un patrimoni de país”, explica la directora de la Fundació Carulla, Marta Esteve, que afegeix: “és invertir en una manera d’ensenyar, en una escola crítica, en una escola democràtica, inclusiva on la llengua té un paper claríssim de cohesió social”.

Els Baldiri Reixac reconeixen projectes educatius que utilitzen l’art i la cultura per a millorar i transformar la societat. Cada any, però, s’adapten a la realitat que viuen els centres. És per aquest motiu, que enguany s’ha volgut posar en valor el gran esforç i treball que es fa des de l’escola catalana per fer front a la progressiva desaparició del català entre els joves i la sensibilització sobre l’emergència climàtica. “Volíem posar èmfasi en el català com a espai de trobada i d’equitat en què totes les cultures poden trobar-hi una acollida i, per altra banda, en l’eix de l’emergència climàtica”, resumeix Esteve i puntualitza: “sempre tenint en compte que el nostre enfoc és des de la cultura i les arts”. Acostant-se a la realitat des de la cultura i l’art es busca una major connexió amb l’alumnat. “El teatre, la dansa, la fotografia, la música... ens permeten apropar-nos a temes que ens preocupen i ens ocupen, però des d’una perspectiva diferent, potser més emocional, que ens permet una altra mirada, els joves s’enganxen molt més”, remarca la directora de la Fundació Carulla.

De l’escola pública Santiago Ramón y Cajal, del barri de Collblanc-La Torrassa de l’Hospitalet i nascuda el 1964, s’ha valorat el seu compromís en el treball amb la cultura, la llengua catalana i les arts per fer front als reptes socials i culturals. “És molt interessant. Una escola amb un 92% d’alumnat nouvingut i amb un percentatge de famílies desfavorides important que realment estigui trobant mitjançant un projecte de lectura, d’escriptura i d’oralitat un espai de cohesió social a través de la nostra llengua, és molt potent”, detalla Esteve i considera que s’explica per una combinació de factors, un d’ells determinant: “Hi ha un equip educatiu que ho té claríssim, a més ho combina amb projectes com la biblioteca al pati o d’expressió d’emocions”.“Aquest projecte el que ens demostra és que la nostra llengua és un espai de trobada i permet que tots els nens i nenes d’aquesta escola, que venen d’orígens i procedències diferents es trobin en un espai comú”, detalla.

En total, són 29 els guardons que s’han entregat en la convocatòria, en què s’han repartit 45.000 euros entre els centres. Els Premis Baldiri a projectes artístics de foment del català han estat per l’escola Puig-Agut i l’escola Casals-Gràcia, ambdues de Manlleu; la Ponent, de Granollers; i la municipal de Música, d’Artés. Mentre que l’IE Greda d’Olot, l’escola Edumar de Castelldefels, el FEP Sant Ramón de Barcelona i l’escola Sant Jordi de Sant Pau d’Ordal han obtingut el Baldiri a projectes artístics sobre el canvi climàtic.

També hi ha centres de Rellinars, Pineda de Mar, Navàs, Cardedeu, Lleida, Vic Esparreguera... L’equilibri territorial és un dels objectius d’uns guardons que es van lliurar el 18 de juny al Museu de Vida Rural de l’Espluga de Francolí.