Segona vida tèxtil

Gestionar la roba que s’acumula a l’armari s’ha convertit en un problema ambiental. Es consumeix massa roba en un context de moda ràpida, amb roba barata i de poca qualitat, en què es produeix de manera accelerada i d’acord amb les preferències de la clientela. “La indústria vol que consumim i ara té el repte de la racionalització de la sobreproducció”, assenyala Enric Carrera, director de l’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial de Terrassa (Intexter), de la Politècnica de Catalunya (UPC).

El cost mediambiental del sector tèxtil –es considera el quart més contaminant, darrere dels aliments, l’habitatge i el transport– es vol combatre reduint-ne els excedents i la producció innecessària i potenciant els percentatges de recollida selectiva, de reutilització i de reciclatge. D’aquí a un parell d’anys, veurem com es multiplica el nombre de contenidors que hi ha al carrer per dipositar-hi la roba que no volem i com a les botigues de moda –algunes marques ja ho han començat a fer– hi deixarem la roba que els productors s’hauran d’encarregar de reciclar.

La nova directiva europea dona de marge fins al 2025 als ajuntaments –també als més petits– perquè gestionin els residus tèxtils de manera separada com es fa amb el vidre, el paper i el plàstic. “Caldrà veure com s’organitza el fet de tenir més contenidors al carrer i la logística a les botigues per emmagatzemar roba quan el que interessa és tenir espai d’exposició, diu Carrera, que hi afegeix que en les compres per internet també es planteja que es pugui fer la recollida. La directiva europea obligarà les marques de moda a implicar-se en la recollida de roba a les seves botigues i a reciclar els excedents. En clau estatal, s’ha constituït l’Associació per a la Gestió del Residu Tèxtil (AGRT), que impulsen les firmes Decathlon, H&M, Ikea, Inditex, Kiabi, Mango i Tendam, per planificar com hem de fer aquesta recollida separada de residus tèxtils.

A Catalunya només es recullen selectivament el 12% dels residus tèxtils que es fan arribar als contenidors de roba de segona mà, un percentatge molt allunyat del de les altres fraccions de residus. Això implica que la gran majoria de la roba feta servir acaba incinerada o llençada a un abocador.

 L’Agència de Residus de Catalunya s’ha fixat com a objectiu la millora de la prevenció, recollida, reutilització i valoració d’aquesta fracció per reciclar el 55% l’any 2025, el 60% l’any 2030 i el 65% l’any 2035. El 2022 es va constituir el Pacte per a la Moda Circular a Catalunya per unir esforços i iniciatives a través d’una trentena d’empreses i institucions.

L’estratègia europea del tèxtil parla de regular, abans del 2030, què vol dir l’ecodisseny, així com el passaport digital que haurà de donar informació de tot el procés productiu de la roba, des d’on prové la matèria fins on s’ha confeccionat i la petjada de carboni que ha deixat abans d’arribar a la botiga. Caldrà veure com es regulen altres aspectes com ara la durabilitat dels teixits i les anàlisis que s’hauran de fer –segons el director d’Intexter, “encara s’és a les beceroles”–, així com el percentatge de roba fet amb fibres reciclades.

“El temor és que la regulació del tèxtil no sigui igual per a tothom i, sense un bon control duaner, es converteixi en un colador”, argumenta Carrera, que recorda que dues terceres parts de la roba que es consumeix a Europa es fabrica en tercers països. “No estan en contra que es reguli a fi de bé, però que tothom jugui les mateixes cartes, perquè, si no, serà la ruïna del sector”, assegura el responsable del centre d’investigació tèxtil, que es va crear el 1962 per fomentar la cooperació industrial mitjançant la realització d’assajos, peritatges i treballs de normalització, homologació i certificació. “Tenim plantes pilot per fer fil a partir de roba usada i reutilitzar amb fibra, perquè no es pot fer el 100% de reciclatge”, explica Carrera, que diu que investiguen com poden fer els processos per tornar a fer una peça de roba amb una qualitat “acceptable”. L’objectiu, com explica el directiu d’Intexter, és ampliar les fibres amb què es treballa perquè el polièster que es consumeixi provingui del material tèxtil i no pas d’ampolles reciclades per “tancar el cercle” dins el mateix sector industrial.

El tèxtil és un dels sectors més contaminants, però és un dels residus més reutilitzables. Més de la meitat de la roba que arriba als contenidors de recollida té una segona vida útil com a roba usada. “Prop del 40% es pot reciclar i només una fracció petita acaba al rebuig”, explica Albert Alberich, director de Moda-Re de Càritas, el principal operador de recollida de residus tèxtils d’àmbit estatal (43 milions de quilos de roba a l’any, dels quals més de 9 milions es recullen a Catalunya). Segons Alberich, “queda molta feina per fer” si ens fixem en el País Basc, on es recullen 5 quilos de roba per persona i any, mentre que a Catalunya són 2,6 quilos de residu tèxtil. “S’han avançat a la normativa donant suport a la instal·lació de més contenidors”, explica el responsable de Moda-Re, que considera clau “posar-los a prop del ciutadà” per facilitar que es recicli la roba.

Per gestionar aquests volums, la Fundació Formació i Treball gestiona la planta de Sant Esteve de Sesrovires, on es preparen per ampliar les instal·lacions i donar més cabuda a les tones de tèxtil que gestionen. Des del Vallès es fa arribar a les 130 botigues de Càritas que hi ha a tot Espanya amb la marca Botiga Amiga, amb una vintena de seus repartides per tot Catalunya. “S’ha d’actualitzar l’oferta per obrir-nos a públic nou”, explica satisfet dels espais de roba de segona mà que tenen en una trentena de supermercats Alcampo. Moda-Re té 1.400 treballadors entre les botigues i la planta de tractament, la meitat dels quals formen part de programes d’inserció per a persones en risc d’exclusió social.