Josep Font, al Balenciaga

El Museu Cristóbal Balenciaga de Getaria, a Guipúscoa, inaugura avui la primera exposició antològica dedicada al dissenyador català Josep Font (Santa Perpètua de Mogoda,1965), considerat “un dels creadors de l’Estat més personals i apreciats del pas del segle XX al segle XXI” i un dels més grans dissenyadors vius. La mostra, que es titula Josep Font. Bellesa i inquietud, aplegarà algunes de les seves creacions més rellevants creades durant vint anys, tant les d’alta costura com les de prêt-à-porter, tant les que va fer amb la seva firma com algunes de posteriors, que va dissenyar per a Delpozo quan ja havia perdut la seva pròpia marca.

Bellesa i inquietud, que es podrà veure fins al 7 de gener del 2024, ha estat produïda pel Museu Cristóbal Balenciaga, un centre creat en memòria del més gran dissenyador d’alta costura de tots els temps, i ha estat comissariada pel director de la Fundació Antoni de Montpalau, Josep Casamartina, que té en propietat milers de vestits de la majoria de dissenyadors catalans i, en concret, “uns 200 de Josep Font, el fons del dissenyador més important”, confirma ell mateix.

“La premissa que ‘darrere la bellesa sempre hi ha inquietud’ és una constant en la trajectòria de Josep Font”, diu Casamartina, que no dubta a situar en el podi aquest dissenyador, que de molt jove va sobresortir per davant de tots els altres i que avui viu discretament apartat dels grans escenaris de la moda. Precisament aquest haver desaparegut de la vida pública i el fet que pràcticament no ha concedit entrevistes ha mitificat la seva figura. Sí, que, no obstant això, ha col·laborat estretament amb els organitzadors per preparar la mostra.

L’antològica ensenya 54 peces fetes pel dissenyador els primers vint anys del segle XXI, incloent-hi les peces més celebrades presentades a Barcelona, Tòquio, Madrid i París de l’etapa en què firmava amb el seu nom, Josep Font. També hi ha peces que va fer per a Madrid, Nova York, París i Londres per a Delpozo. Hi ha abrics, conjunts de carrer, de còctel, de nit i de núvia procedents de la Fundació Antoni de Montpalau, que té el principal fons de peces del dissenyador català , i de diverses col·leccions particulars de l’Estat espanyol i dels Estats Units.

També s’hi poden veure alguns complements de les dues marques, Josep Font i Delpozo, com sabates, perfums i lligadures.

En el recorregut s’inclouen fotografies emblemàtiques de Joseph Hunwick, Javier Biosca i Ernesto Artillo, a més d’una entrevista feta al creador pel Museu Victoria & Albert de Londres.

Josep Font va estudiar arquitectura a la UPC i es va graduar en disseny de moda a l’Escola de Disseny i Moda Felicidad Duce, també a Barcelona. El 2014 va rebre el Premio Nacional de Diseño de Moda que dona el Ministeri de Cultura una distinció que li va arribar quan ja era un artista reconegut a tot el món i havia rebut desenes de distincions. Quan era al cim de la seva carrera –havia participat diversos cops a la Setmana de l’Alta Costura de París, precisament les dues fotos que encapçalen aquesta pàgina corresponen a la desfilada del 2008– va perdre la seva marca, que se la va quedar un grup inversor . “Això és el que també va passar a altres dissenyadors tan importants com Toni Miró, Josep Pons, Romeo Gigli i Lacroix”, explica Josep Casamartin, que diu: “És el que jo en dic el petó de la mort. Entra un inversor quan ets famós però després, si hi ha una desavinença o les coses no funcionen, se’t queden la marca.” Però Josep Font no va tirar la tovallola i va ser fitxat per la firma del desaparegut Jesús del Pozo, que va rellançar amb la marca Delpozo. Amb aquesta marca va crear alguna de les seves peces més icòniques (com el vestit siluetat en aquesta pàgina)

Font havia creat la seva pròpia marca amb la seva amiga Luz Díaz els anys vuitanta “primer amb una estètica sòbria, austera i depurada i fent servir matèries naturals com seda, llana i cotó”, diu Josep Casamartina. A finals dels noranta evoluciona cap a un món “màgic i hipersensible” d’amplies coloracions, teixits luxosos i refinats, brodats espectaculars i atrevits. Així va arribar a l’èxit internacional, un procés que culmina amb tres col·leccions de prêt-à-porter presentades a París i quatre d’alta costura –entre 2008 i 2009– que triomfen de manera absoluta en la capital francesa.