habitatge
Els barcelonins gasten el 51% de la renda per pagar el pis
Es confirma a Catalunya la major frenada de l’encariment dels pisos tot i que encara creix un 1,7%
Girona és l’única capital de l’Estat on el preu va caure un 1,3%
Les Illes superen ja el preu màxim de la bombolla immobiliària que va esclatar al 2008
Els barcelonins destinen el 51,2% de la seva renda a pagar l’habitatge tot i que Catalunya és la comunitat de l’Estat on l’encariment de preus dels pisos de compra s’ha moderat més en el darrer any. Atenent a l’estadística trimestral TINSA IMIE Mercats Locals sobre els preus d’habitatge nou i de segona mà, Barcelona resulta ser per als seus habitants més cara que Madrid per als madrilenys, que destinen a pagar l’habitatge el 46,9% de la renda mentre a Màlaga hi dediquen el 45,8%.
La diferència social i la dificultat per pagar de les rendes més baixes s’evidencia pel fet que el districte de Ciutat Vella és on hi ha més tensió entre ingressos i preu de l’habitatge –de mitjana els veïns del districte han de destinar el 67,5% de la renda a pagar l’habitatge. Els que ho tenen pitjor per comunitats són els illencs, que han de destinar el 57,9% d’ingressos a la llar. De fet, les Illes Balears són la primera comunitat de l’Estat que ha trencat el sostre de preus màxims a que es va arribar durant la bombolla immobiliària de la primera dècada del segle, que va esclatar el 2008. Amb un preu mitjà de 2.753 €/m2, el preu de l’habitatge a les Illes ja és un 1% més car que el seu màxim històric del darrer trimestre del 2008. TINSA ho atribueix a la compravenda constant per part d’estrangers amb molt més poder adquisitiu que els illencs així com al fet que es destinin molts habitatges a l’ús turístic.
L’estadística apunta, però, que els darrers dotze mesos a Catalunya el preu s’ha encarit un 1,7%, el menor percentatge d’una comunitat de l’Estat –el segon trimestre de l’any els encariments majors s’han produït a La Rioja (8,3%), Aragó (8%) o Cantàbria (7,5%) mentre que Extremadura (3,4%) i Ceuta (2,7%) són a la cua junt amb Catalunya (1,7%).
Les comarques de Lleida i Tarragona han tingut aquest segon trimestre l’encariment interanual major (4,5%) en comparació amb el 2022 mentre que la tendència és més moderada a Girona (2%) i Barcelona (1,2%) tenint en compte que a la regió barcelonina el preu ha caigut un 0,3% aquest segon trimestre respecte del primer. Per capitals del conjunt de l’Estat, Girona és l’única que va registrar una contracció del preu (-1,4%) en el segon trimestre mentre que a Lleida va créixer un 4,4% i a Tarragona, un 3,2%. Barcelona capital manté un increment de l’1,6%. A Madrid l’encariment és del 4,5% interanual i, per primer cop des del 2005, el preu de la capital espanyola –3.654 €/m2– és superior al de la catalana –3.619 €/m2– tot i que Sant Sebastià continua sent la capital amb l’habitatge més car –4.249 €/m2.
A l’àrea metropolitana, els encariments van des del 0,4% de Santa Coloma de Gramenet i l’1,5% del Prat de Llobregat fins al 9,6% de Vilanova i la Geltrú o l’11,5% de Badalona.
Per districtes, els barcelonins de Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi són els que registren majors augments interanuals (4,1%) tot i que és a Madrid on la majoria de districtes registren els encariments més elevats.
Globalment, però, les taxacions de TINSA confirmen una desacceleració dels preus que ja es va observar en el primer trimestre de l’any i que la directora del servei d’estudis de la firma, Cristina Arias, atribueix a la reducció de la demanda per la inflació de preus i l’encariment del finançament d’un habitatge de compra.