Mor l’expresidenta de l’Amical de Mauthausen Rosa Toran

L’expresidenta de l’Amical de Mauthausen i historiadora especialitzada en els camps de concentració nazis, Rosa Toran, ha mort aquest divendres amb 75 anys al Masnou com a conseqüència d’una greu malaltia que, entre d’altres coses, li va impedir assistir als actes de commemoració del 78è aniversari de l’alliberament del camp d’extermini de Mauthausen, tal com ha volgut destacar en un comunicat l’entitat que va presidir.

Nascuda a Manresa el 1947, Rosa Toran Belver era filla i neboda de represaliats pel franquisme i un oncle seu va ser deportat al camp de Mauthausen i va morir posteriorment al camp d'extermini de Gusen. Estudiant de Casa Caritat i l’institut Lluís de Peguera de Manresa, es va llicenciar el 1973 a la Universitat de Barcelona en Filosofia i Lletres i deu anys més tard s’hi doctorava amb una tesi sobre la política cultural de l’Ajuntament de Barcelona durant la República.

Professora d’història en diversos instituts de l’àrea metropolitana de Barcelona, Toran aviat es va interessar en el paper de les dones pioneres de l’ensenyament i la política. Amb els anys acabarà publicant junt amb Cèlia Cañellas Julià les biografies Dolors Piera, mestra, política i exiliada que el 2003 va guanyar el primer Premi Leonor Serrano i Pablo d’història de l’educació, així com Hilda Agostini. Les armes de la raó d’una mestra republicana, protestant i maçona, que va rebre el 2021 el Premi Bones Lletres d’Assaig Humanístic del Grup 62 i l’Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona.

Com a integrant de l’Amical de Mauthausen, que va arribar a presidir, Toran va comissariar tres exposicions sobre la resistència antifeixista i la deportació, la darrera de les quals es va dedicar el 2015 a la feina més enllà dels camps del fotògraf Francesc Boix, precisament conegut com a testimoni gràfic i documentalista de l’horror dels camps d’extermini. En aquesta especialitat va publicar els llibres Vida i mort dels republicans als camps nazis (2002), Mauthausen: crònica gràfica d’un camp de concentració (2002) i Els camps de concentració nazis: paraules contra l’oblit (2005).

Els darrers anys de la seva vida centrava la tasca de recerca en la publicació de diversos treballs sobre la història del Masnou que culminava el 2017 amb la publicació d’Història contemporània del Masnou.