Igualada, el cel dels globus

Espurneja a trenc d’alba al parc Central d’Igualada, per uns dies convertit en camp de vol, i el brífing de pilots decideix dilatar mitja hora el vol inaugural de la 27a edició de l’European Balloon Festival, és a dir, el Festival Europeu de Globus Aerostàtics, el més important de l’Estat i probablement del sud d’Europa, on ja és dels més antics. Les condicions meteorològiques del matí, però, no són pas adverses, i al final no hi ha impediments per a l’enlairament massiu. Una quarantena de globus, amb una vintena de periodistes a bord, des de locals fins a agències internacionals, i també molts altres passatgers particulars i d’empresa, ascendiran de manera gairebé simultània, vertiginosa però alhora serena, per gaudir una estona d’espectaculars vistes dels altres globus i del paisatge de la conca d’Òdena, amb Montserrat al fons aquest matí mig entelat. Navegaran en la direcció que els durà el vent, que avui serà sud-oest, cap a Sant Martí de Tous. Hi ha pilots d’una colla de països, des dels Estats Units fins a l’Índia, passant per Tunísia, els Emirats, Turquia, Àustria, Anglaterra, Luxemburg o Mònaco, a més de catalans i espanyols. Sense anar més lluny, el nostre, el Yousef, és marroquí, i la seva feina habitual és oferir vols de plaer a Marràqueix, sobretot per a turistes. És el tercer any que ve, i està encantat. “M’agrada molt aquest indret”, assenyala, mentre manté amb mestria el globus amagat en una raconada del riu Anoia, a tocar de la corona dels arbres, sobre horts, masies i camps de cereal i oliveres.

Els globus, que en total seran una cinquantena aquests dies, s’enlairen des d’ahir en sessions de primera hora del matí fins diumenge –la d’avui es farà des de diversos punts de la ciutat– i última hora de la tarda fins dissabte, ja que és quan hi ha les condicions de vent més favorables. També per això, de fet, es fa sempre aquesta primera setmana de juliol. Les aeronaus omplen el cel de l’Anoia deixant imatges tan plàstiques com delicioses, tot i que també tenen un vessant esportiu, ja que alguns pilots competiran en proves d’habilitat per endur-se el trofeu del festival, com ara “la llebre”, consistent a empaitar un primer globus fent canvis de direcció i altitud. Ahir al matí, la prova va ser la “meta del jutge” (els participants havien de llançar un “testimoni” a una diana al Pla de la Massa) i el guanyador va ser l’igualadí Carles Figueras.

L’any passat el festival va rebre uns 25.000 visitants que posen així la ciutat “en el mapa mundial”, segons subratllava el regidor de Mobilitat, Miquel Vives. I és que, amb el temps, allò que un grup de joves igualadins va iniciar fa ja quatre dècades com una petita gran aventura personal ha crescut tant que ha esdevingut un esdeveniment a Catalunya i més enllà, fins a ser un referent internacional –si bé els festivals més potents són, a més dels Estats Units, a Suïssa o Gal·les– en un món que agermana bon rotllo, competició i lleure, terra i cel. Sobretot cel.

Els orígens són qualificats de “romàntics” per Adriana Lladó, una de les responsables d’Ultramagic, l’empresa de fabricació que fa 40 anys va fundar el seu pare, Josep Maria. Havent estudiat enginyeria aeronàutica, i encisat per la novel·la Cinc setmanes en globus de Jules Verne, Lladó pare es va proposar repetir l’odissea descrita al llibre, que no era altra que travessar en aquest curt període l’Àfrica d’est a oest. Per fer-ho, com que tampoc tenia diners per comprar-ne cap, va aprofitar els coneixements per fer-se el seu propi globus aerostàtic, i amb uns amics es va llençar a l’aventura, sortint de Zanzíbar. Després la realitat va fer que el viatge durés onze mesos i no poguessin completar el recorregut –“per exemple calia posar gas després de cada vol, i no era fàcil trobar-ne”, descriu l’Adriana–, però la llavor ja estava posada. En tornar li van començar a arribar peticions per fabricar globus, ja que era dels pocs que en sabia, i malgrat que la seva intenció inicial era dedicar-se als ultralleugers –per això el nom d’Ultramagic– va acabar cedint a l’evidència de les demandes del mercat.

Avui l’empresa, amb una seixantena llarga de treballadors, entre altres una vintena de cosidores, fabrica un centenar de globus cada any, amb mètodes gairebé artesanals. Factura uns cinc milions i és líder al món en la venda dels globus més grans, els de passatgers. Seus són, per exemple, dos de cada tres dels centenars que volen cada dia en l’indret probablement més icònic del món, la regió turca de la Capadòcia. “No es pot dir que siguem líders en vendes, perquè no ho som en globus petits, que són els privats o de competició, però sí que ho som en innovació”, assenyala l’Adriana. Sense anar més lluny, ahir Ultramagic va presentar la seva última novetat, una cistella vista que ja ha venut a Suïssa –alçada per un globus vermell amb forma de cor–, una mica més baixa d’un cantó perquè hi càpiguen dues persones assegudes –ahir els afortunats van ser Joan Ponsà i Marta Barrabeig, una parella igualadina que es casa ara– que poden gaudir així de les vistes degustant, per exemple, una copa de cava. I és que fins ara existia una versió per a quatre persones, però algunes parelles havien demanat més intimitat. L’empresa fabrica també molts globus a demanda, amb publicitat, com el que al març va estrenar Bon Àrea reproduint el que apareix al seu anunci televisiu.

Ultramagic és, sens dubte, la pedra original i angular, però no és l’única peça que ha permès situar Igualada com una de les capitals dels globus no només a Catalunya i a l’Estat, sinó al sud d’Europa. Al cap d’uns anys de creada l’empresa, Àngel Aguirre en muntava una altra, Kon Tiki, per oferir vols en globus a la ciutat. I a mitjan anys 90, l’aleshores regidor de Projecció, Quim Romero, va tenir la pensada de promocionar Igualada amb un globus corporatiu. “Aquí hi ha una de les fàbriques més importants del món i això ens donava un cert avantatge, però va suposar una mica de discussió política al seu moment”, recorda un dels seus col·laboradors i cofundador del festival, Pep Valls. Un parell d’anys més tard, tots aquests actors es reunien per impulsar la idea d’un festival, i així el 1997 naixia el que avui és l’European Balloon Festival, una cita que s’ha anat fent gran per ella mateixa mentre ha fet créixer i consolidar aquesta indústria a la ciutat, on avui hi ha un parell d’empreses més, Camins de Vent i Anoia Balloon, que ofereixen vols regulars. No hi ha xifres globals dels diners que el sector mou per a l’economia local, però Igualada és, probablement, la ciutat del món amb més pilots per habitant –Ultramagic també té una escola per treure’s la llicència–, ja que n’hi ha 27 de titulats, per a 31 globus censats. Una feina que apunta ben alt.