Municipi pioner

Pere Garriga, actual alcalde d’Arbúcies, a la Selva, l’any 1986 era periodista d’El Punt i va cobrir la primera consulta de tot l’Estat amb la llei espanyola. “A l’inici no érem conscients que es tractava del primer referèndum legal que es feia a tot l’Estat”, comenta. Recorda que, juntament amb diversos companys de professió, com l’ara president a l’exili, Carles Puigdemont, “vam començar a tenir consciència del que presenciaríem més endavant”. “Vaig ser l’única persona que havia seguit el tema des del minut zero, que anava als plens, m’entrevistava amb els polítics, l’alcaldia, la societat civil”, relata Garriga. El tema de les obres sobre les quals es consultava la ciutadania era complex. La previsió inicial era enderrocar una part de cada costat del carrer del Pont, la carretera general que passava per dins del poble, en el decurs del qual hi havia un punt que feia una L. Com el seu nom indica, el carrer desemboca en un pont, i hi havia sis o set cases per un costat i quatre per l’altre que feien que el carrer fos massa estret. Els autocars i els camions havien de fer moltes maniobres i això provocava embussos i cues de fins a una hora o més. Pere Garriga explica que, “al final, es va fer una proposta nova en què només es retallaven les quatre cases del costat dret, i, del cantó esquerre, sols les voltes de la planta baixa, que passaven a ser la vorera”. Assegura que “una de les cases del costat esquerre, que no es retallava, era de l’alcalde de l’època, i amb l’Ajuntament van propiciar que es fes una consulta popular, perquè podia semblar favoritisme”. A la consulta, diu, “hi va venir molta gent, però el resultat va ser força ajustat, sense una majoria àmplia de vots a favor d’una opció; el resultat va ser enderrocar quatre o cinc cases del costat dret, i l’obra es va desenvolupar al cap de dos o tres anys”.

Llei amb moltes traves

L’alcalde d’Arbúcies argumenta per què se sol·liciten tan poques consultes amb la llei espanyola: “La llei hi posa moltes traves; necessites moltes signatures ja no per celebrar-la, sinó només per demanar-ho. Finalment, és el mateix Ajuntament el que s’embolica: forma el cens, posa les urnes, fa el recompte, garanteix la legalitat del referèndum o de les consultes populars...” “Cal buscar la fórmula perquè un Ajuntament pugui prendre la decisió de celebrar referèndums d’obligat compliment independentment del que hi surti. I, després, si cal, que allò vagi a la Generalitat, un cop aprovat pel ple i la votació que hagi sortit, i demanar a la Generalitat que aprovi la modificació urbanística, el traçat d’una carretera o el que sigui”, considera Garriga.

De fet, la consulta d’Arbúcies del 1986 és un exemple de les poques que s’han pogut fer amb la llei de consultes populars, ja que, en 45 anys de democràcia, l’Estat només n’ha autoritzat sis als 947 municipis catalans i se n’han rebutjat deu. Segons dades del Ministeri de Política Territorial, a tot l’Estat s’han autoritzat 77 consultes municipals de les 200 demanades, i se n’han rebutjat 85. Catalunya és la sisena en el rànquing per comunitats amb més autoritzacions, i el tercer territori amb més negatives, després d’Andalusia i el País Valencià. Per contra, al País Basc són líders, amb catorze consultes autoritzades.

Per això, els ajuntaments, quan se’ls tanquen les portes o ho veuen massa enrevessat, s’espavilen per altres vies. Pere Garriga creu que, si es té la voluntat de consultar, “es busquen alternatives, una porta del darrere per poder-ho fer, sempre que hi hagi voluntat, perquè, si no, és fàcil justificar-se dient que és la Generalitat que no ho permet o que el govern d’Espanya ens renya...” “Si, com a Ajuntament, vols desenvolupar un projecte de participació –referèndum, consultes populars vinculants..., anomena-ho com vulguis–, tens eines per poder-ho fer. L’eina primera és la voluntat, i no tothom en té”, afirma.

Pressupost participatiu

A Calafell (Baix Penedès) hi ha en marxa la sisena convocatòria de pressupostos participatius. Segons el departament de la primera tinenta d’alcaldia de Drets Socials i Govern Obert, Helena Rubio, “si t’ho creus, hi has de destinar una quantitat important”. “Vam decidir que hi dedicaríem l’1% del pressupost total, amb la norma que, com a mínim, hi hagi 500.000 euros (de 48 milions); així la gent s’hi implica més”, manifesta.

I pel que fa a la tipologia de projectes, arreglar una zona inundable de la platja, endreçar torrents, recuperar patrimoni naval com barques històriques, fer un parc... Des de fa uns anys, han de ser sostenibles socialment i mediambientalment. I asseguren que els funciona molt bé: “La participació és senzilla, a través de la plataforma electrònica (decidim.calafell.cat) que tenen altres ajuntaments. Però, si no tens accés a internet, també ho pots fer de manera presencial. Als centres cívics i a les biblioteques hi ha persones que t’ajuden a presentar la proposta o a votar amb tauletes.”