Tiana lamenta la pèrdua d'una de les seves basses

Menys aigua, més cases. No és un problema provocat per la sequera, sinó pel creixement urbanístic. I, per tant, ni la pluja que s'espera aquests dies evitarà que Tiana acomiadi una de les seves basses, la dels jardins de Can Matas. Ja no hi ha marxa enrere en aquest sentit, perquè el projecte urbanístic que s'ha de dur a terme en els terrenys d'aquesta finca està aprovat i les màquines ja estan preparades per iniciar els treballs que han de donar lloc a una seixantena de nous pisos d'alt estànding. "És una pena perquè, a part de ser un espai verd, és una bona mostra de la nostra història", lamenten alguns veïns.

Tard, doncs, per a la continuïtat d'aquest element tan propi de la comarca del Maresme. Tard per a aquesta mica d'oxigen al mig d'un municipi que no para de créixer. Aquest cop, la reacció dels veïns ha arribat tard. "Estem farts de veure com canvia el nostre paisatge i la bassa n'era un bon exponent", lamenten.
La demanda veïnal no passa per aturar el projecte de construcció dels pisos, perquè entenen que es tracta d'una propietat privada, sinó per lluitar perquè es preservi aquest espai verd. El problema és que la bassa dels jardins de Can Matas no es va incloure en el catàleg d'elements protegits del municipi, que sí que va incorporar una vuitantena d'immobles que es considera que tenen una vàlua especial per al municipi, tal com apunta el regidor d'Urbanisme de Tiana, Joan Pau Hernández. De fet, la masia de Can Matas sí que forma part d'aquest patrimoni catalogat, però no la bassa que hi ha al seus jardins.

El regidor explica que els terrenys ja estaven qualificats com a zona urbanitzable des del Pla General Metropolità del 1976, però que el projecte no es va concretar fins a finals dels anys 90, i que no va ser aprovat pel ple de l'Ajuntament fins a finals del 2006. "Ja se sabia que la bassa anava fora, però la gent no reacciona fins que no veu les excavadors voltant per la zona", assegura Joan Pau Hernández.

"Tiana era un poble amb molta bassa, provinent de les mines d'aigua, però la cosa està canviant a marxes forçades a causa del ràpid creixement" explica Josep Maria Toffoli, historiador que s'autodefineix com a tafaner local. De fet, les dades oficials mostren com en els últims deu anys Tiana ha crescut en més de dos mil habitants. I en aquests moments té una població que ja frega les 7.500 persones.

Boom dels 90
Toffoli explica que aquest boom va començar als anys 80: "inicialment la gent s'instal·lava a les cases que estaven desocupades i, per tant, gairebé no hi havia impacte visual ni ecològic". Però aquesta tendència es va accentuar a mitjans dels 90, "especialment amb l'obertura de la B-20, que va suposar una gran millora en el terreny de les comunicacions i va atreure molta més població".