“El model és positiu però insuficient”

A partir del 2024 es començarà a desenvolupar el programa d’assistència material bàsica de la UE que substitueix el programa d’ajuda que ha permès l’arribada d’aliments en espècie durant els darrers anys. Per això, aquest nou programa planteja una cobertura de les necessitats alimentàries a través de targetes de compra associades a supermercats en comptes de les aportacions en espècie. Aquest programa europeu va començar a implementar-se a partir del 2021, però, a Espanya, en plena pandèmia, es va decidir prorrogar durant tres anys el programa anterior (aliments en espècie) i començar a aplicar-lo el 2024.

El model de cobertura de les necessitats alimentàries a través d’aliments en espècie (on es combinen els aliments que han arribat a través dels diferents programes promoguts per la Unió Europea, els excedents alimentaris de les indústries agroalimentàries i les diferents campanyes solidàries de recollida d’aliments) ha permès implementar projectes des de diferents perspectives. Els que s’han implementat a través del programa d’aliments de Càritas a Girona han tingut sempre objectius que anaven més enllà de la distribució dels mateixos aliments. S’ha donat importància i s’han dedicat els esforços a l’acollida i l’acompanyament de les persones participants, s’han creat espais formatius i d’empoderament de les famílies beneficiàries d’aquestes ajudes. A més d’un model de la mateixa distribució d’aliments en format autoservei que intentava igualar l’espai de distribució d’aliments al funcionament d’un supermercat de barri o una botiga de poble. Aquest nou model de cobertura a través de targetes de prepagament permetrà fer un pas més enllà en la normalització d’aquesta cobertura, en la dignificació de la resposta que es dona i en la lluita contra l’estigmatització de les persones que pateixen situacions de pobresa i exclusió.

Evidentment. Hi ha dues evidències al respecte. La primera és que l’eina que s’implementarà per donar resposta a les situacions de vulnerabilitat és bona, nosaltres la celebrem. Però la segona és que el cost per família és molt superior i, per tant, en conseqüència, amb el mateix pressupost (el pressupost d’aquests darrers anys no canvia, aquest programa té el mateix pressupost que han tingut els anteriors) es podrà arribar a moltes menys famílies, aproximadament al 10% de les famílies que s’atenien fins ara des dels projectes de cobertura a través d’aliments en espècie. L’administració apunta la possibilitat de mantenir, si més no durant els pròxims anys, un doble model de cobertura de les necessitats bàsiques de les famílies que es troben en situació de gran vulnerabilitat: d’una banda, aquest programa de targetes de prepagament a través de fons europeu i, de l’altra, mantenir una certa activitat des dels projectes de cobertura a través de lliurament d’aliments en espècie que han donat resposta durant tots aquests anys. Però aquest plantejament té un gran problema de futur: els aliments del programa de la Unió Europea representen ara el 60% dels aliments bàsics que es distribueixen des de projectes com els nostres. El sistema de targetes beneficiarà, com hem dit abans, un percentatge molt més petit de participants. Per tant, la incertesa de futur és evident...

No preocupa tant el model en si. Repeteixo que considerem que és un bon model, es tracta d’una bona resposta a les necessitats de les famílies, que millora el model actual… El que preocupa és el volum de famílies, l’enorme volum de famílies que queden fora…, que a hores d’ara no queda clar com serà la cobertura de les seves necessitats bàsiques.

Des del programa d’aliments de Càritas a la diòcesi de Girona s’atenen de manera regular unes 8.000 famílies mensuals. En cas de mantenir actius els nostres serveis d’aliments al territori (concretament 38 al llarg del territori gironí), l’impacte dels aliments que ja no arribaran ens permetrà atendre només el 30% o 35% de les famílies que actualment atenem, comptant amb els aliments en espècie que no arriben des del programa de la UE, així com amb el suport econòmic que actualment rebem des de les diferents administracions. A més, sabem que aquest nou programa europeu permetrà arribar aproximadament al 10% de les famílies a què arribem ara... El càlcul és fàcil i, alhora, preocupant. Quedarien desateses prop del 60% de les famílies que a hores d’ara s’atenen.

Doncs la veritat és que a hores d’ara no ho sabem. Com deia, les dades mostren que ara per ara, si tenim en compte els recursos que sabem que hi haurà disponibles per a la cobertura de les necessitats alimentàries de les famílies que ho necessiten i que són ateses actualment des dels nostres projectes…, doncs això, que de moment tenim més de la meitat, prop d’un 60%, que a hores d’ara quedarien desateses. Per tant, entenem que caldrà identificar nous recursos que ara no estan identificats per no deixar a ningú enrere, especialment quan estem parlant de necessitats alimentàries i de famílies en situació de vulnerabilitat. Caldran més esforços per part de l’administració local, així com un esforç extra de la mateixa Generalitat. A més de sumar totes les aliances possibles: públiques, privades, tercer sector…

Per descomptat. Entenem que aquest serà i ha de ser un canvi de model progressiu. La garantia d’ingressos de les famílies permetria garantir aquesta necessitat i eliminar el problema. Mentre aquestes mesures de protecció no arribin de manera eficient a totes les famílies, caldrà assegurar eines com les targetes, per oferir suport a totes aquelles que ho necessitin. I mentre això tampoc sigui una realitat, caldrà oferir, si més no, un sistema de distribució d’aliments en espècie que garanteixi, això sí, una cistella bàsica completa (com fins ara). El que no podem permetre, el que no volem, el que les famílies no es mereixen, és que aquest o qualsevol altre canvi de model esdevingui un pas enrere en la cobertura dels seus drets. Tanmateix, és essencial avançar en el disseny d’una estratègia conjunta i promoure la implicació de tots els actors que intervenen en el canvi, com ara entitats, administracions i empreses. Com deia, caldrà una major implicació de totes les administracions, així com la suma d’esforços de tots els agents que puguin i vulguin col·laborar. Des de Càritas posem sobre la taula aquesta preocupació, la preocupació de pensar que hi ha un volum enorme de famílies (prop de 5.000) a la demarcació de Girona que no tenen garantida la cobertura de les necessitats alimentàries a partir del gener del 2024. I no ens ho podem permetre. La nostra entitat ha estat, està i continuarà estant al costat de les administracions públiques, que són les responsables de garantir la cobertura d’aquestes necessitats, per sumar esforços i treballar en favor de les persones més vulnerables, com hem fet sempre. La garantia de la cobertura dels drets de les persones vulnerables ha estat i serà la nostra estratègia. Caldrà, això sí, que les administracions facin un esforç per garantir-ho en aquest nou escenari.

El que hem fet sempre, treballar. Treballar per garantir que els nostres serveis de cobertura de necessitats bàsiques no s’aturin malgrat les dificultats. No ho han fet ni un sol dia. Ni tan sols durant els pitjors moments dels confinaments durant la pandèmia. Estem treballant per garantir un bon servei, per abordar els problemes que ja hem tingut durant el 2023, així com per planificar conjuntament aquesta estratègia que deies per al 2024. Per tant, hem estat treballant amb els ajuntaments i consells comarcals durant tot l’any, amb especial intensitat ara, després de les eleccions municipals i un cop conformats els equips de govern dels diferents consistoris. Treballant per compartir aquest diagnòstic, per compartir la preocupació pel gran volum de famílies que, a hores d’ara, no tenen garantida la cobertura de necessitats alimentàries. També hi estem treballant amb la Generalitat.

Hem compartit el diagnòstic i, per tant, la preocupació per conèixer quina serà la situació de moltes famílies a partir del gener del 2024. Estan treballant per trobar-hi solucions. Esperem que en les pròximes setmanes es vagin concretant.

Començo per la segona. L’horitzó ha de ser la garantia de drets de totes les persones, especialment, en aquest cas, les que es troben en situació de vulnerabilitat. Dret a la salut, a un habitatge digne, a tenir una alimentació adequada, dret de participació política… I per aquest motiu, enllaçant amb la primera pregunta, entendre que el problema que hem anat comentant, les dificultats per mantenir la cobertura de les necessitats alimentàries de les persones que actualment són ateses des dels nostres projectes, és només la punta de l’iceberg. Les situacions complexes necessiten respostes integrals. Mai hi ha només la necessitat d’aliments. Existeixen situacions de pobresa que no garanteixen una cobertura adequada d’aquesta necessitat, però que sovint venen acompanyades de dificultat per garantir un habitatge digne, de no tenir una feina digna... I, per tant, d’una vulneració de drets que no ens podem permetre. Tanmateix, des de Càritas treballem en paral·lel des de més de trenta projectes socials i més de tres-cents punts de servei al llarg del territori des d’aquesta perspectiva: garantir la cobertura de drets de les persones ateses per l’entitat.