Societat

Patrimoni

Talaies de la plana de Lleida

Fars de Ponent

Nou edificacions emblemàtiques de la plana de Lleida s’agermanen per crear una ruta que permet veure el paisatge a vista d’ocell

La nova proposta vol reivindicar el patrimoni arquitectònic i paisatgístic i enfortir la marca “Ponent”

El campanar de l’església de l’Assumpció de Maria, a les Borges Blanques, es va acabar de construir a finals del segle XIX amb una curiosa peculiaritat: a part de les campanes té un far, una llanterna, que quan cremava indicava als pagesos dels voltants que la farinera del poble estava en funcionament i, per tant, hi podien dur el blat a moldre. “La paraula far s’utilitza més a la costa, però aquí també en tenim. Durant molt de temps es transmetien missatges a través dels jocs de llums dels campanars”, explica Àlex Mases, exalcalde de Linyola, impulsor i actual coordinador del projecte Fars de Ponent, que s’ha posat en marxa aquest any.

No es tracta de la tradicional ruta turística que es pot fer en un dia, o a peu, sinó d’un agermanament entre diferents talaies de la plana de Lleida per reivindicar el seu patrimoni arquitectònic, paisatgístic i emocional. “L’objectiu principal és la promoció interna, que els mateixos veïns ens adonem d’una riquesa que potser pel fet de tenir-la tan a prop a vegades no visualitzem prou”, afegeix Mases. Les siluetes dels campanars acompanyen la vida quotidiana dels veïns i veïnes i han vigilat de prop i en silenci cerimònies com ara naixements, funerals, casaments... Ara s’hi podrà accedir per gaudir de la vista magnífica que ofereixen. Un atractiu també pensat per als turistes de fora, ja que aquesta iniciativa pretén també promocionar les terres de Ponent, que quant a destinació turística en general estan a la cua de les comarques catalanes.

“No volem acaparar protagonisme, sinó ser un altaveu de totes les activitats que es van fent en aquest territori –que són moltes– i ajudar a descobrir el turisme planer, no sols per la nostra geografia, sinó també per la proximitat, l’hospitalitat i la cordialitat de les persones”, remarca Mases.

La idea de crear aquesta ruta va sorgir el 2019, quan l’Ajuntament de Linyola va contactar amb el Consorci de la Seu Vella de Lleida per arribar a un acord que permetés que els visitants de l’espai monumental de la capital poguessin anar també a conèixer la talaia excepcional que suposa l’església de Santa Maria de Linyola, i viceversa. La iniciativa va tenir poc recorregut per culpa de la pandèmia, però enguany es va reprendre amb la idea d’ampliar-la i crear una xarxa de “miradors” agermanats sota el lema de Fars de Ponent.

Es van decidir tres criteris: que els espais fossin visitables; que tinguessin algun grau de reconeixement per la seva importància (la majoria són béns culturals d’interès nacional, i els pocs que són d’interès local estan en tràmits per aconseguir aquesta distinció), i, finalment, que hi hagués representació de les sis comarques que formen part de l’extensa plana de terres lleidatanes: el Segrià, la Noguera, el Pla d’Urgell, l’Urgell, la Segarra i les Garrigues. “Tots els interessats ens vam posar d’acord molt ràpidament, en tres o quatre mesos, un fet molt inusual quan es tracta de l’administració, que ja se sap que va a un ritme molt lent. L’avantatge és que ens ho hem organitzat nosaltres mateixos, sense haver de dependre d’ajuts d’altres instàncies”, assegura Mases. El resultat són nou talaies que en molts casos es poden arribar a veure l’una a l’altra, i que ofereixen visions espectaculars del paisatge, gairebé a vista d’ocell.

El seu és un escenari privilegiat. La regió natural al voltant de la ciutat de Lleida limita geogràficament pel nord amb la serra del Montsec, per l’est amb l’altiplà de la Segarra i pel sud amb les serres de Prades, la Llena i el Tallat. Forma, doncs, una mena d’amfiteatre gegant que tindria l’escenari en les planes dels Monegros i que, per tant, permet veure les que es consideren les millors postes de sol de Catalunya.

Precisament el sol és un dels elements centrals del passaport que s’ha creat per fer la ruta i on s’han d’anar segellant les visites a cadascun dels punts de referència. En la primera de les visites a alguna de les nou torres agermanades, els visitants rebran el passaport amb una pàgina dedicada a cada torre. En cada una de les pàgines s’explica el monument, però hi falta un adhesiu que es pot recollir en el moment de fer la visita. Un cop segellats tots els espais, si es fan les nou visites en menys d’un any, es podran aconseguir regals.

Inspiració japonesa

Tot el disseny gràfic relacionat amb aquest projecte, inclòs el passaport dels visitants, és d’inspiració japonesa, jugant amb el concepte de sol ixent i sol ponent, i amb la idea de contraposar la geografia planera amb els elements verticals que suposen els campanars i les torres. També es busca el valor de l’espiritualitat, que és molt evident en el concepte de quadratura del cercle. Tal com explica Mases, la terra (el quadrat) s’acosta a la dimensió celestial (el cercle), a través de les plantes octogonals de la majoria dels campanars.

Sant Miquel

Os de Balaguer

La Bàrbara, la Concepció, la Miquela i la Mateua són les quatre campanes que habiten l’església de Sant Miquel, amb la peculiaritat que són en un campanar civil, que pertany al poble, tot i que està integrat al conjunt monumental. El campanar hexagonal per fora i cilíndric per dins és un dels més visitats pels campaners i campaneres de Catalunya.

Església de l’Assumpció

Les Borges Blanques

Tot i que l’església va ser consagrada el 1727, no va ser fins al segle següent que es va construir el campanar, acabat el 1899. Es va fer en dues fases, la primera fins a la balconada i la segona fins al cim, de 50 metres, coronat per un far que és el que s’utilitzava per indicar als pobles del voltant que la farinera funcionava i que hi podien dur la collita.

Santa Maria de l’Alba

Tàrrega

El campanar de planta quadrada i torre de vuit cares fa gairebé 50 metres i té set campanes, una de les quals molt grossa. Es va projectar a finals del segle XVII, quan l’antic campanar es va enfonsar sobre l’església anterior, i es va haver de refer tot. Les obres van durar set dècades.

Santa Maria

Cervera

El campanar gòtic d’uns cinquanta metres d’alçària s’aixeca per sobre de la col·legiata de Santa Maria i la paeria, amb una espectacular visió del conjunt des de la plaça Major de la ciutat. Sortint de la teulada del temple es poden observar els vuit costats iguals del campanar, amb les arestes ressaltades, a semblança del de Lleida.

Convent de Sant Bartomeu

Bellpuig

El campanar d’aquest convent, del segle XVI, té la peculiaritat que l’escala de cargol té els esglaons (97) encastats a la paret pels extrems exteriors, mentre que en els interiors formen un passamà, de manera que s’evita una columna central i es deixa lliure el buit o ull de l’escala. Això fa que des de l’inici es pugui veure la llum del sol a dalt de tot.

Església de Santa Maria

Linyola

La torre de 30 metres que serveix de campanar d’aquesta església té 125 esglaons en la seva escala de cargol. A dalt de tot hi ha una terrassa que permet tenir una visió panoràmica de 360 graus de la gran esplanada de l’Urgell. Per això es coneix aquest edifici com a “catedral del pla”. Precisament les actuacions de millora que s’han anat fent els últims anys en la parròquia, com ara la instal·lació de plafons informatius sobre el paisatge a la terrassa mencionada, van ser el detonant de la creació de la ruta dels Fars de Ponent.

Finalitzada en el segle XVI, l’església parroquial de Linyola es va convertir en una referència majestuosa arquitectònica i espiritual de la demarcació històrica del Mascançà, i va contribuir a reforçar la capitalitat de la vila. Tota la pedra per a la seva construcció va ser portada per traginers des de les Garrigues i, posada en context, la magnitud de l’obra seria com construir, avui dia, un estadi olímpic per a una població de 2.800 persones. Des de la seva construcció, l’obra va estar envoltada de polèmica, ja que durant força temps va enfrontar els veïns del poble i el mestre d’obres. Els documents que es conserven han permès descobrir interessants detalls del context històric. Com a peculiaritat, el campanar s’il·lumina de color vermell durant la diada de Sant Jordi.

Església de Santa Maria la Major

Balaguer

Emplaçada en un espai excepcional, un dels tossals que dominen la ciutat de Balaguer, aquesta construcció gòtica aixecada sobre una mesquita i un oratori romànic té un campanar amb 153 esglaons que porta a un balcó privilegiat sobre la plana de l’Urgell i les serralades del Prepirineu.

La Seu Vella

Lleida

Amb una alçària de 60 metres, el campanar de la Seu Vella de Lleida té una escala cargolada amb 238 graons que permeten arribar al capdamunt. Les panoràmiques un cop a dalt són úniques i compensen l’esforç de la pujada. El campanar, de planta octogonal i construït entre la segona meitat del segle XIV i el primer terç del segle XV, destaca en la silueta del conjunt monumental de la catedral i el castell de la Suda, l’epicentre de la ciutat. Està documentat que en els seus orígens eren onze les campanes encarregades d’anunciar els dies de festa i els de dol, tot i que en l’actualitat només se’n conserven dues: la majestuosa Silvestra, construïda el 1418, i la Mònica, del 1486, any en què també es van mecanitzar els sons horaris. La primera marca les hores i la segona, que va haver de ser transportada fa uns anys a Àustria per ser restaurada, marca els quarts. Un conjunt de cinc campanes més, foses a mitjan segle XX, sonen plegades en festivitats assenyalades. Els seus noms són Bàrbara, Crist, Marieta, Meuca i Puríssima. El campanar està coronat amb pinacles i arcbotants gòtics i gàrgoles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia