Clam contra el gran projecte solar de Catalunya
Societat civil i municipis de la Conca i l’Urgell al·leguen contra una central que preveu 365.000 panells en més de 400 hectàrees de sòl sobretot agrícola
Demanen més implicació al govern
Un total de 365.664 panells solars per produir fins a 208,42 MWp d’energia, a més de dues subestacions elèctriques i tres línies de mitja tensió soterrades per distribuir-la, repartits en 407,35 hectàrees de terreny, sobretot agrícola. La gran majoria són al terme municipal de Passanant i Belltall, a la Conca de Barberà, si bé també n’hi ha als de Solivella, Montblanc, Vallfogona de Riucorb i Forès –a què cal afegir una nova línia d’evacuació de 400 kV i un nou circuit en una ja existent de 220 kV, que afecten l’Espluga de Francolí–, a més de Ciutadilla i Vallbona de les Monges, ja a l’Urgell. Són les principals dades de la central fotovoltaica més gran, ara mateix, projectada a Catalunya, dividida en BCN Solar 1, a l’entorn del poble de Belltall, i BCN Solar 2, repartida en diverses illes, que, amb uns 150 milions d’euros de pressupost, impulsa l’empresa Shell Desarrollo, amb seu a Sevilla, i que en superar els 50 MW tramita el Ministeri de Transició Ecològica.
El macroprojecte tot just va iniciar els tràmits amb la publicació, el 29 de maig, al BOE. Des de llavors, entitats, institucions i particulars dels municipis i les comarques afectades s’han hagut d’afanyar per estudiar les 4.000 planes de l’expedient, organitzar-se i presentar batalla a correcuita. Alerten que el parc se situa de ple en sòl qualificat d’interès agrari i paisatgístic pel pla territorial parcial del Camp de Tarragona i temen que tindrà un impacte molt negatiu per a l’entorn rural i natural i les seves activitats econòmiques. “Per nosaltres, el projecte és inviable; fins i tot els defensors d’aquest model admeten que és exagerat”, explica a El Punt Avui Guillem Figueras, portaveu de les entitats veïnals de Passanant i Belltall, municipi de tot just 170 habitants. I és que plou sobre mullat, perquè al mateix entorn ja hi ha ara una setantena d’aerogeneradors eòlics, i a la zona la sensació és que ja han contribuït prou a les renovables. “A Belltall, s’hi ha instal·lat gent després de la pandèmia atreta per la tranquil·litat i el paisatge, però una cosa és tenir uns quants molins, com ara, i l’altra és milers de plaques, potser demà més molins... A partir de quin moment es converteix en un paisatge industrial?”, es pregunta l’activista.
Allau d’al·legacions
D’entrada, els opositors s’hi enfronten en forma d’al·legacions: n’han presentades més de 160 al BCN Solar 2, abans que el termini expirés, el 19 de juny –l’empresa va demanar tramitar aquesta part per via d’urgència, fet que evita fer un estudi d’impacte i redueix els terminis a la meitat–, i entre 300 i 400, pendents del recompte final, al BCN Solar 1, que tot just tancava el límit dilluns passat. El principal gros d’al·legacions considera que no es pot permetre l’ocupació massiva de terreny “sense una planificació territorial prèvia” i desenvolupa una pila d’arguments contraris. Així, avisa que la neteja dels panells comporta un gran consum d’aigua en temps de sequera, efectes sobre la hidrologia i la biodiversitat i una gran afectació de l’activitat agrícola tradicional, ja que calcula que, en realitat, seran més de 600 les hectàrees inutilitzades, comptant que l’empresa vol arrendar i tancar parcel·les senceres, i això és un terç de l’espai agrari de Passanant i Belltall, que justament està mirant de promoure la indicació geogràfica protegida (IGP) del seu all. “Hi ha autèntiques falsedats en l’expedient: fragmenta el projecte per disminuir els impactes ambientals i falsifica el nombre d’hectàrees total perquè no sobrepassi certs percentatges”, es queixa Figueras, que tampoc es creu les xifres de llocs de treball que afirma l’empresa que es crearan. “Tenim molins aquí i ja sabem com ha anat”, rebla.
A més, les al·legacions consideren que no s’ha avaluat prou l’impacte sobre l’entorn natural, el paisatge i el patrimoni cultural i històric associat –per això insta que Cultura hi tingui també alguna cosa a dir– i que això pot repercutir sobre l’atractiu turístic, una altra de les baules des d’on es lluita contra el despoblament. En definitiva, el text reclama el dictamen negatiu sobre l’emplaçament proposat, i en el seu defecte un replantejament global del projecte i l’anàlisi acurada de tots els seus impactes, basada en informes més detallats.
Entre les institucions que s’hi han posicionat en contra hi ha el Consell Comarcal de la Conca, ajuntaments com ara els de Passanant i Belltall, Solivella, Montblanc i l’Espluga, el consell rector de la DO i el grup ARCA de Ponent i la xarxa de grups d’acció local que gestiona els fons Leader. Segons apuntava fa uns dies l’ACN, tots en general discuteixen la “gran dimensió” del parc i el seu impacte sobre el paisatge, així com la proximitat a nuclis habitats –és a poc més de 200 metres de Belltall, a uns 300 de Passanant, a 400 de Forès i a 500 de la Guàrdia dels Prats– i la saturació que ja pateix la xarxa elèctrica de la comarca, que posa en perill la creació de comunitats energètiques d’autoconsum. Un model, aquest, que és, precisament, el que prioritza la Generalitat, que encara té en fase de redacció el Plater, l’eina de planificació amb què vol regular els indrets més idonis i amb menys impacte on es poden implantar les renovables en el futur.
El nucli d’entitats afectades s’ha mogut ràpid: ja ha muntat diverses xerrades informatives al territori –i més que en faran, i no descarten mobilitzacions– i van mantenir una trobada, el 29 de juny al Parlament, amb diputats de la CUP, ERC, Junts, el PSC i els comuns. Arran d’allò, Figueras admet que responsables del govern s’han interessat pel cas, però lamenta que no s’han mullat prou “amb la cantarella que això passa per Madrid i va més enllà de les seves competències”. Els afectats, que també lamenten que la posició de l’Ajuntament és molt tèbia, creuen que la Generalitat hi pot fer molt més, i han instat tots els departaments i direccions generals involucrades a remar perquè no tiri endavant.
El precedent recent
De fet, el desembre del 2021, el Ministeri ja va denegar el permís a un projecte similar que amb el mateix nom de BCN Solar 2 va presentar Green The Capital, empresa que després absorbiria Shell, i va ser a instàncies precisament del govern. Llavors, els panells se situaven als termes de l’Espluga i Vimbodí i Poblet, però, arran de l’informe ambiental negatiu de la Generalitat per l’afectació a l’àliga cuabarrada –una vintena d’entitats i institucions també van presentar llavors al·legacions, i fins i tot van impulsar un tall de protesta a la C-14–, l’empresa refaria el projecte i el presentaria de nou situant-lo en termes veïns, a la part més alta de la Conca. “No parteixen de zero; han fet la feina de convèncer l’administració”, alerta Figueras. De fet, l’empresa va tant per feina que assegura que ja té un acord amb el 90% dels propietaris, amb una oferta que, segons l’ACN, puja, com a mínim, a 1.800 euros anuals per hectàrea des del moment que la planta entri en servei. Tot i que admet que els “intermediaris treballen bé”, Figueras no es creu que tanta gent ja hagi signat, i fins i tot sosté que alguns se n’estan penedint quan han vist la magnitud del projecte. “Han utilitzat pràctiques opaques i una mica dubtoses”, burxa.