Arrelament en marxa a la Terra Alta

A fi de combatre el despoblament que afecta bona part de la Catalunya interior, el Departament de Territori va posar en marxa l’any passat una prova pilot de tres anys a les Garrigues Altes per atacar el problema de manera transversal, a partir d’entrada de les diverses àrees de la conselleria que hi poden incidir. Era, en tot cas, només la primera peça d’un engranatge que calia anar ampliant a altres departaments i posant en marxa successivament als setze sistemes urbans, formats la gran majoria per municipis menors de 1.000 habitants, on s’ha detectat una sostinguda i alarmant pèrdua de població entre el 2001 i el 2022.

Ara, batejat com a Arrelament, el departament estén el programa als dotze municipis de la Terra Alta, amb el mateix objectiu d’ajudar-hi a fixar la població amb mesures que cerquin l’equitat territorial i la igualtat d’oportunitats. “Anem a una sola comarca sencera perquè hi hem detectat una bona diagnosi i creiem que així pot ser més fàcil, també per atacar la diversitat territorial”, raona a El Punt Avui Joan Masferrer, director general d’Estratègia Territorial, que explica que, a més del Consell Comarcal, s’ha buscat la complicitat d’Arca, l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya –la xarxa regional de desenvolupament rural que dona suport i representa els grups d’acció local que gestionen els programes Leader–, a fi de tenir una millor connexió amb el territori. Després d’una primera reunió a final de juny amb els càrrecs del món local, una comissió tècnica posarà fil a l’agulla en els propers dies a la implementació.

L’anomenat sistema urbà de Gandesa, d’unes 74.300 hectàrees, suma uns 11.400 habitants, repartits, a més de la capital comarcal, entre Arnes, Batea, Bot, Caseres, Corbera d’Ebre, el Pinell de Brai, Horta de Sant Joan, la Fatarella, la Pobla de Massaluca, Prat de Comte i Vilalba dels Arcs. Per mirar de revertir una dinàmica de pèrdua de població que ha estat especialment marcada des del 2010, d’entrada el programa destinarà enguany 245.000 euros a l’elaboració de diversos estudis de diagnòstic, sobretot en matèria d’urbanisme: sobre les necessitats en l’accés a l’habitatge, la possibilitat de trobar sòl o immobles públics on ubicar activitats econòmiques, la millora del paisatge urbà per reivindicar el patrimoni, l’ordenació d’espais oberts i el sòl no urbanitzable, la revisió del planejament urbanístic o les necessitats de millora de les infraestructures, la mobilitat i la xarxa de telecomunicacions. Un cop recollides les conclusions, es planificaran i executaran les actuacions a fer, que poden incloure accions com la rehabilitació d’edificis per destinar-los a habitatge públic o a un negoci, la millora de la trama per revitalitzar els nuclis antics o millores de la connectivitat amb Gandesa.

“Volem sortir de les necessitats només d’infraestructures i anar més cap al desenvolupament”, explica Masferrer, que en tot cas subratlla que l’habitatge serà un punt clau. “Potser a la Terra Alta ja n’hi ha força que s’està ocupant com a segona residència o per a ús turístic; llavors hi caldrà una part més normativa i es necessitarà l’ajut de l’Incasòl per desenvolupar-hi habitatge públic”, exemplifica. El programa, així, fomentarà la planificació i ajudarà els ajuntaments perquè tinguin capacitat d’actuar, sense perjudici que hi intervingui el govern. “Hi ha múltiples formes d’habitatge per fomentar l’arrelament, i l’Agència de l’Habitatge també pot implantar altres polítiques”, clou Masferrer.