Teràpies comunitàries
Les sessions grupals de fisioteràpia i de salut emocional s’implanten als CAP de forma progressiva per tractar problemes de baixa complexitat
És una de les mesures per treure pressió sobre els metges
Pedro Alfonso Monte té 59 anys i els quatre últims han estat una mica complicats per un tema de salut. Res greu que requerís hospitalització, però sí prou constant i empipador per afectar de manera clara la seva qualitat de vida. “Tinc molt mal d’esquena amb afectació a les cervicals i això m’ha anat provocant uns episodis de vertigen molt bèsties que s’han arribat a allargar tota una setmana. No podia estar dempeus i només m’aixecava per vomitar.” El seu metge va intentar apaivagar els símptomes amb tractament farmacològic, però sense gaire èxit si tenim en compte el testimoni d’aquest pacient mataroní: “Les pastilles no em feien res.” Per tant, la recent incorporació de nous perfils professionals a la sanitat pública catalana va obrir una nova possibilitat de tractament per a en Pedro, que des que s’ha beneficiat de les sessions amb un fisioterapeuta es troba clarament millor: “No he tingut més episodis de vertigen i estic molt més animat per fer coses.”
Val a dir que aquest veí de Mataró també tenia un excés d’ansietat que, en paral·lel, va fer entrar en joc una altra de les noves figures que recentment s’han incorporat als CAP per complementar els professionals sanitaris de tota la vida, coneguda com a referent de salut emocional comunitària. Es tracta de psicòlegs sanitaris que, com a tals, poden fer avaluació i prevenció sobre aspectes que influeixen en la salut mental, sempre que no sigui un trastorn que requereixi atenció especialitzada amb diagnòstic i tractament, que llavors correspondria als psicòlegs clínics.
Les intervencions del fisioterapeuta i del referent de benestar emocional, doncs, han millorat l’estat general del Pedro. “He tornat a nedar i m’obligo a fer coses, m’han fet veure que quedar-me a casa quan estic malament tampoc m’ajuda”, relata. I en tots dos casos s’ha fet mitjançant grups de teràpia, el sistema establert pels protocols de salut per tractar aquests problemes de salut de baixa intensitat i alta prevalença.
A primera hora d’un divendres, en Pedro entra en una sala del CAP El Maresme per seguir una de les darreres sessions grupals de fisioteràpia. No és un espai gaire gran, però n’hi ha prou perquè les sis persones que hi assisteixen facin perfectament els exercicis de millora de les cervicals. Si fos per problemes lumbars haurien d’estirar-se a terra i ja seria un panorama ben diferent. Ferran Esteve, el fisioterapeuta assignat a aquest equip d’atenció primària, passa llista i comença amb una breu sessió de relaxació –oportunament interrompuda per un parell de mòbils– que precedirà els exercicis que anirà fent tot el grup. Rotacions d’espatlles, de cap, estiraments diversos i exercicis de mobilitat i força de tota mena se succeeixen durant una mitja hora. A la sortida, no només en Pedro destaca la millora que ha experimentat en les sessions.
“Treballo netejant i fa temps que tinc sobrecàrrega a la zona cervical. De fet, ho tinc bastant afectat, també per un inici d’artrosi i pateixo de mal de cap, marejos, migranyes i inflamació de fa temps. Quan vaig començar a sentir formigueig a les extremitats la doctora em va enviar cap aquí i des que hi vinc em sento millor i he deixat de tenir migranyes”, explica Dolors Jubany. Com ella, un parell de dones més, d’origen àrab i amb certa dificultat idiomàtica, també expliquen una situació similar.
“Intentem que els grups tinguin una certa cohesió des del punt de vista d’edat o idiomàtic. De vegades són més heterogenis, com és aquest cas, però en general no veig gaire diferència quant al grau d’adherència al tractament”, explica el fisioterapeuta del grup. Ferran Esteve va assumir aquest rol a principis d’aquest any, després de cinc treballant a l’equip de rehabilitació, i en les primeres sessions de teràpia grupal comunitària s’està trobant un cert grau de desconeixement sobre el paper que poden tenir professionals com ell per a la salut. “Encara hi ha força desconeixença del que és un físio i de com podem tractar-nos sense medicació, dels beneficis de l’exercici i del paper dels hàbits saludables. L’exercici físic crea una barrera inicial en determinada gent, que es tanca en banda. L’objectiu amb ells és explicar-los la importància que té i que entenguin per què ho fem. Per a aquesta classe de patologies, el que té més evidència d’èxit és fer aquests exercicis. La majoria ho entenen i, quan veuen l’evolució que fan, notes com canvien d’opinió i aquesta mena d’intervencions agafen més sentit encara”, argumenta.
Per tant, els fisioterapeutes de la sanitat pública no fan sessions individualitzades amb manipulació del cos, sinó classes grupals per tractar patologies de baixa intensitat i alta prevalença. Actualment es limiten a lumbàlgies, cervicàlgies i dolors a l’espatlla i genoll. En funció de les capacitats de cada centre, de les condicions meteorològiques i de l’entorn, en alguns casos algunes d’aquestes classes s’han fet fins i tot a la platja.
Pel que expliquen els professionals, aquests grups solen tenir entre sis i vuit participants i també el mateix nombre de sessions, en funció de les pautes establertes per a aquests tractaments. Tot i que hi poden anar tots els majors d’edat, per la tipologia de pacients se situa principalment en persones d’uns 50 o 60 anys, aproximadament. “Jo ara tinc entre vuit i deu grups setmanals i des que fem la primera visita de valoració fins que comença l’activitat hi pot haver una espera d’un mes”, explica Esteve.
No s’hi pot demanar hora
A banda dels fisioterapeutes i dels referents de benestar emocional comunitari, els altres dos perfils professionals nous que s’estan incorporant a la cartera de la sanitat pública són els dietistes nutricionistes i els higienistes dentals. Per la novetat, són perfils encara força desconeguts per la població general i als quals no es pot accedir demanant cita directament amb ells, sinó que és el metge de família (o l’odontòleg, en el cas dels higienistes dentals) qui determina si convé o no aquesta derivació.
La incorporació d’aquests perfils professionals va començar a finals del 2021, durant el mandat de Josep Maria Argimon com a conseller de Salut, però encara no s’ha implementat de forma completa arreu del país. Hi ha algunes regions sanitàries on s’ha completat el desplegament i la coordinació entre els equips ja té un bon rodatge acumulat. Anna Marchal, infermera i referent de salut comunitària de la regió metropolitana nord, explica que l’arribada d’aquests nous professionals “ha permès endreçar totes les patologies des del punt de vista assistencial i fer entendre la diferència entre l’atenció a un primer nivell i l’especialitzada”.
“El referent emocional, per exemple, atén patologia lleu. Fa promoció i prevenció de la salut amb cursos psicoeducatius, per exemple per a casos d’ansietat lleu o moderada, als quals et pot derivar el metge. En canvi, per a patologies de més complicació s’haurien de fer visites individuals amb psicòlegs clínics al centre de salut mental d’adults o l’infantojuvenil”, explica Marchal.
Davant la manca de metges, disposar d’aquests nous rols professionals permet formar uns grups de teràpia comunitària i posar a prova un nou abordatge per intentar alleugerir la pressió sobre els especialistes. Un exemple podrien ser els casos de pacients amb fibromiàlgia que encara no són greus i, per tant, no han arribat a ser tractats als hospitals. “En aquest primer nivell assistencial intervé un metge de família que explica què és la malaltia i la seva simptomatologia, una nutricionista que dona consells des del punt de vista alimentari, el referent de benestar emocional que ajuda en l’acceptació de la malaltia, un fisioterapeuta per explicar quins exercicis van bé per a aquesta patologia, una infermera per parlar de les cures, un treballador social per explicar quins actius del sector hi ha al territori, etc. Es tracta d’ampliar la mirada i donar respostes des del punt de vista biopsicosocial”, diu Marchal.
Segons la referent de salut comunitària a l’àrea metropolitana nord, la ciutadania valora aquest nou tipus d’intervenció un cop la descobreix. “Ens diuen que amb aquestes intervencions grupals poden conèixer altres persones que passen pel mateix procés i se senten més acompanyades. Fan una xarxa social que és important per combatre un cert aïllament que hi pot haver en determinades malalties.”
