La indústria clandestina del caliquenyo a Ponent, en una mostra
L’exposició, al Centre de les Arts i la Memòria de Juneda, recull un centenar d’objectes entre documentació, restes de tabac i eines com ara talladores i embolicadores
El Centre de les Arts i la Memòria de Ponent ha inaugurat aquest dissabte l’exposició Caliquenyos. El tabac clandestí de Ponent. La mostra pretén recuperar la història d’aquest ofici que va fer emergir empreses a l’ombra de la mà de famílies que volien guanyar-se un sobresou en època de postguerra.
L’exposició divulga l’ofici als municipis de Fondarella, Torregrossa, Torres de Segre i Juneda, a través d’un centenar d’objectes cedits per testimonis de l’època com ara documentació, restes de tabac, talladores i embolicadores. L’acte d’inauguració ha comptat amb la presència d’un centenar de veïns i diferents autoritats com el director dels serveis territorials del departament de Cultura a Lleida, Albert Turull.
El recorregut de la mostra viatja entorn els prop de cent anys d’història de l’ofici, des que s’autoritzen els assajos de la plantació de tabac, passant per l’inici de l’elaboració artesanal dels caliquenyos i la seva distribució d’estraperlo, l’expansió de les rutes comercials i el moment de màxima expansió de la indústria, fins a la baixada de la producció i el consum del caliquenyo.
Tot plegat, amb la mirada posada als municipis de Fondarella i Torregrossa, al Pla d’Urgell; a Torres de Segre, al Segrià; i a Juneda, a les Garrigues. Són quatre dels municipis de la plana de Lleida on es va produir més tabac.
“L’objectiu de l’exposició és recuperar els testimonis de l’època i dignificar-los”, ha explicat el comissari de l’exposició, Jordi Quer a l’agència ACN. De fet, la mostra s’ha enriquit amb documentació i objectes de desenes de treballadores. És per això que l’exposició destaca el paper de les dones en els negocis clandestins. “Va ser la primera feina per a moltes d’elles”, apunta Quer. “Fins i tot hi ha documentat perfils de dones emprenedores que creaven els tallers”, afegeix.
L’exposició és el resultat de dos anys de recerca dels investigadors Jordi Quer, Núria Alamon i Isidre Piñol, amb el suport del Centre d’Estudis de les Garrigues.
