La impotència davant d’un cel vermell
Alguns testimonis recordaven el foc del 1973. Ho van percebre quan l’aire divendres al vespre es va fer irrespirable. Va ser una nit “llarga, d’angoixa i d’insomni”, segons van explicar Anna Catalán i Manel Montero, dos veïns de Colera, als periodistes de l’ACN i a TV3. Els bombers els van dir que no havien de patir perquè el foc no arribaria a casa seva. “El problema és que veus tot allò cremant davant teu i sents la impotència de no poder-hi fer res”, es lamentaven. Alguns veïns, per precaució, van baixar els cotxes a la platja. Dissabte al matí, les terrasses plenes de cendra testimoniaven l’abast de l’incendi, que va assolir el punt àlgid a les quatre de la matinada amb un cel vermell. Va ser quan molts veïns van decidir anar al pavelló. Ahir es respirava diferent després d’una “nit molt dura” amb un “poble envoltat pel foc”, destacava l’alcalde de Colera, Lluís Bosch, que va voler felicitar els bombers per haver impedit que les flames entressin al nucli urbà.
