Platja d’Aro reconeix Castell d’Aro

Platja d’Aro és un nom que ven per si sol. És una marca de referència d’un municipi turístic. El nucli històric, però, va quedar durant anys oblidat, si més no pel que fa al reconeixement oficial en el topònim. Ara, però, l’Ajuntament ha abordat finalment quin ha de ser el nom oficial. La proposta no pot ser més clara: Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró.

L’alcalde, Maurici Jiménez, explica que el municipi té tres grans realitats, Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró. Ja fa anys, i durant l’etapa de Joan Giraut, es va acordar incorporar el nom del nucli històric al topònim. Es va dir Castell-Platja d’Aro. Aquest, però, no complia la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans. El motiu és que no es pot utilitzar el guió entremig i en el seu lloc caldria la conjunció “i”, per tant, hauria de ser Castell i Platja d’Aro o Castell d’Aro i Platja d’Aro, que també havia aprovat Secció Filològica de l’IEC. Un altre argument és que no recull la realitat social d’un municipi configurat per tres nuclis. Per això es proposa la nova fórmula Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, que s’ajusta a la normativa lingüística i que alhora reflecteix la vitalitat dels seus nuclis.

Un nou escut

En aquest procés, l’Ajuntament també ha optat per adequar l’escut de la vila a la realitat històrica i, també, actual. La justificació de la proposta, que ha anat a càrrec de l’especialista Pere Barreda, es resumeix en diversos elements: l’escut ha de recollir clarament el fet que està format per dos pobles, Castell d’Aro i Platja d’Aro. Castell d’Aro ja ha estat representat amb un castell, que ja figura en l’escut actual, tot i que de manera no correcta, amb una torre. Per a Platja d’Aro, es té en compte un fet que ha caracteritzat el poble durant més de mil anys: la constant utilització de senyals de fum o de foc mitjançant farons per alertar dels perills procedents de la mar o de terra. Ara s’hi incorporen tres focs per representar els farons. L’escut actual ja té en compte aquest tret distintiu amb un far, però aquest element no és representatiu de la població. Per tenir la lectura completa del nom i del territori, i segons Pere Barreda, es fa un referència per partida doble a la hidrografia del municipi: d’una banda tenim el riu Ridaura, que ha donat lloc al topònim Aro, nom de la vall i que és el nexe d’unió entre els seus pobles; i de l’altra, el torrent de l’Agaró o Segueró, que forma la frontera sud del municipi i ha batejat l’actual nucli de s’Agaró, que s’incorpora al nou topònim.

Per acabar, el timbrat és una corona de vila que és la que pertoca en tractar-se d’un municipi de més de 10.000 habitants. Pel que fa als metalls, el blau (atzur) del primer quarter reforça el caràcter marítim de Platja d’Aro; en el segon quarter s’han invertit els colors per reflectir en el groc (or) la capitalitat històrica de Castell d’Aro. Un conjunt, doncs, de lectura inequívoca: Castell i Platja en els quarters i Aro a la faixa ondada. Els quatre pals refermarien la llarga història del municipi.