Societat

Les condicions de la campanya de la fruita a Ponent

Les condicions de la campanya de la fruita a Ponent

Temporers: un maldecap crònic

El nou govern municipal de Lleida canvia d’estratègia, com havia promès, i rebutja l’alberg centralitzat que l’anterior consistori havia acordat amb la Generalitat

La campanya d’aquest estiu posa al límit l’equipament municipal provisional i no evita que grups de persones que busquen feina agrícola dormin al ras a Lleida

Som ben entrats en el segle XXI i en un país del primer món. Però, tot i així, el sector agrícola de Ponent encara no ha trobat la manera de resoldre efectivament les condicions de vida dels treballadors temporers que venen, estiu rere estiu, a fer la campanya de la fruita o a intentar obtenir un contracte per participar-hi.

Aquest estiu, s’han repetit les imatges: grups de persones estrangeres dormint al ras perquè no tenen cap altre lloc on fer-ho. Han vingut a treballar en la fruita i no han trobat un lloc on allotjar-se, malgrat que el conveni vigent vincula la contractació amb la disposició d’un lloc on pernoctar durant el període en què duri l’activitat laboral per als treballadors que tinguin la residència fixa més enllà d’un radi de 80 quilòmetres: l’empresari que contracta un temporer ha de garantir aquest allotjament, i que estigui en condicions. L’empresari pot restar un màxim del 15% del salari si el cost d’aquest allotjament va al seu càrrec.

Tot i aquestes obligacions legals, cada any, centenars de temporers es troben en la campanya de la fruita de Lleida sense tenir l’allotjament garantit. Per a tots aquests cassos, l’Ajuntament de la ciutat de Lleida –on, les últimes dues dècades, treballadors temporers pernoctaven al carrer algunes nits d’estiu– està intentant establir algun tipus de sistema d’acollida que eviti les situacions d’intempèrie dels treballadors i els problemes de convivència que es poden donar per l’ocupació d’alguns carrers i places públiques com a dormitoris col·lectius.

Canvi d’estratègia de la Paeria

Aquesta temporada s’està desenvolupament amb dos grans novetats. D’una banda, la Paeria, governada de nou pel PSC, ha decidit fer un nou gir i rebutjar el projecte de construcció d’un alberg per a treballadors temporers i persones sense sostre que el govern anterior, d’ERC i Junts amb suport inicial del Comú de Lleida, havia decidit tirar endavant al barri de Pardinyes.

No es tracta de cap sorpresa. El PSC, des de l’oposició, s’havia oposat a aquest equipament, amb l’argument que és preferible no barrejar perfils d’usuaris en un mateix equipament (una cosa són els treballadors temporers del sector agrícola, una altra els indigents i una altra de ben diferent les persones que són desnonen de casa seva i es queden sense llar de manera temporal) i que és millor dotar-se d’allotjaments en equipaments més petits i més pròximes a les zones d’activitat agrícola, com ara l’horta de Lleida. El govern anterior va assumir en part alguns d’aquests objectius i, finalment, va pactar amb la Generalitat un alberg que tindria places per a 70 temporers i que s’utilitzarien pisos de lloguer municipals per complementar el servei. La Generalitat va acordar invertir 4 milions d’euros en la construcció de l’alberg.

Tot i això, el canvi de govern ha significat la fi d’aquesta aposta. Aquest juliol, el nou paer en cap, Fèlix Larrosa, va anunciar al conseller Carles Campuzano que el projecte de l’alberg queda aturat i les dues administracions van quedar en espera que, aquest de setembre, la Paeria presenti a la Generalitat un nou model d’acollida de temporers en què el consistori lleidatà confia poder comptar amb els 4 milions que la Generalitat havia decidit emprar en l’alberg. Carlos Enjuanes, regidor d’Acció i Innovació Social del govern de la Paeria, creu que el convenir que havien signat l’anterior govern de la Paeria amb la Generalitat és prou flexible per atendre aquest canvi de model, que passarà, segons ha avançat, perquè cada perfil d’usuari tingui equipaments diferents, sense barrejar tipus d’usuari, i amb allotjaments que no estiguin concentrats en un sol punt, sinó diversos de petita capacitat i distribuïts a prop de les àrees agrícoles. “Tots els col·lectius que necessiten sostre tenen necessitats que són ben diferents, i de la conversa amb el conseller en vam sortir amb la idea que estava obert a un nou plantejament”, explica el regidor Enjuanes.

Mentre no s’arriba a la solució definitiva, l’acollida de temporers a Ponent continua anant coixa, amb moments puntuals d’una certa precarietat. Aquest any, continua funcionant com a lloc d’acollida i pernoctació temporal una nau del recinte firal de Lleida, equipada amb 122 llits. Per aquest espai han passat, des que va començar l’estiu, 780 persones, quan l’estiu passat la van utilitzar 670 persones. Fins l’1 de setembre continuarà en marxa, tot i que, per les condicions climàtiques, s’espera que la campanya pugui durar alguns dies més. “El dispositiu ha funcionat de manera correcta, amb coordinació entre serveis socials, la Guàrdia Urbana i altres agents a través d’una oficina única”, explica Carlos Enjuanes. “No hi ha hagut conflictes, i hem detectat que aquest any, a diferència de l’anterior, hem tingut un perfil d’usuari molt més propi de l’activitat agrícola”, afirma el regidor. L’estiu passat i l’anterior, a causa de l’afectació de les restriccions de la covid en els sectors del turisme i la restauració, van arribar a Lleida per buscar--hi feina treballadors d’aquests àmbits, tot confiant a guanyar alguns ingressos amb la feina agrícola de temporada.

El que no s’ha pogut evitar, aquest any, és la situació de persones dormint al carrer. Aquest any, això no s’ha donat al centre històric, on era habitual, sinó al voltant del recinte firal on es troba el pavelló d’acollida. Algunes persones s’hi han establert amb matalassos per passar-hi les nits i confiar que l’endemà al matí podran integrar-se en alguna batuda de treball cap als camps agrícoles del Segrià. Les 122 places del pavelló d’acollida es van omplir ja els primers dies, en lloc de fer-ho gradualment con altres temporades. També es van omplir els pisos oferts a través de l’Empresa Municipal d’Urbanisme (EMU).

El servei ha estat al màxim de capacitat durant diverses setmanes, cosa que ha forçat la Paeria ha aplicar mètodes de rotació. “Els temporers poden estar-s’hi fins a set dies, prorrogables fins a deu”, explica el regidor Enjuanez. “I si detectem situacions de vulnerabilitat i que, passat aquest període, encara necessitem atenció, el cas es deriva a la fundació Jericó”, dedicada a l’atenció a les persones amb risc d’exclusió social.

El paper de les ETT

Aquesta temporalitat ha estat criticada per l’associació Fruita amb Justícia Social, que hi veu també una maniobra per poder tancar l’equipament el proper 1 de setembre sense l’escàndol de deixar de sobte 122 persones al carrer. “El que és clar és que, si es complís la normativa laboral, no caldrien aquests equipaments improvisats, sinó que serien les mateixes empreses les que garantirien l’habitatge d’aquestes persones, com diu el conveni del sector”, apunta Llibert Rexach, portaveu d’aquesta entitat en defensa de les condicions de vida digna dels treballadors del camp. L’entitat alerta que s’està produint un “frau” amb els ajuts que es van donar a empreses hortofructícoles per garantir els habitatges als temporers i que ara hi hagi treballadors d’aquestes empreses que no en tenen i que han d’anar a ocupar pisos i espais habilitats pel sector públic, que paga dos cops pel mateix servei. “No pot ser tenir ocupat el pavelló firal de Lleida per gent que ja té contracte i, per tant, se suposa que ja li han hagut de donar un viure”, diu Rexach.

L’entitat també ha detectat que els temporers que abans dormien en massa en mig del centre històric, ara estan optant “per sobreocupar pisos, cosa que els fa estar en condicions igualment precàries però invisibles per als mitjans i la resta de la ciutadania”, o bé per situar-se a prop del pavelló amb matalassos i optar a algun contracte via ETT. “És un escàndol veure com actuen les empreses de treball temporal, que evidentment no ofereixen allotjament i s’aprofiten de treballadors especialment vulnerables. Caldria limitar l’activitat d’aquest tipus d’empreses i evitar-les en els sectors amb treballadors més vulnerables, com sts els de l’agricultura, l’hostaleria i la missatgeria”, apunta.

LA FRASE

El conseller es va mostrar receptiu al nostre canvi de model d’acollida i, al setembre, li presentarem una proposta
Carlos Enjuanes
Regidor d’Acció i Innovació Social de l’ajuntament de lleida

LA XIFRA

780
persones
han fer servir fins aquesta setmana el pavelló firal 3 de Lleida per pernoctar temporalment mentre duri la seva feina en la campanya de la fruita.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.