El Montseny passa set

La calor extrema d’aquests dies està passant factura a molts espais naturals del país. El massís del Montseny és un dels espais naturals més humits de Catalunya i, de retruc, un dels que més estan patint. Torrents i fonts seques o amb molt poca aigua i grans extensions de bosc mort són els signes més evidents d’una situació pràcticament “inèdita” a la zona. Els que ho estan patint més són els pagesos i ramaders, que s’estan quedant sense aigua per donar als animals o per conrear, i el sector turístic. “Si no fos per les cisternes d’aigua que em van portant hauria de plegar”, assenyala Alfons Planas, president de l’Associació de Ramaders i Agricultors del Montseny (ARAM), a l’ACN. Els gestors del parc natural reconeixen que la situació és “molt preocupant” i que si es manté pot canviar el paisatge i les espècies que hi viuen.

Alfons Planas, nascut en una masia al municipi de Montseny, assegura que mai havia viscut una sequera com l’actual, que defineix com a “inèdita”. President de l’ARAM i empresari turístic, calcula que les reserves d’aigua a torrents i fonts estan en el dia d’avui al 10% i pronostica que si no plou aviat la situació “es pot complicar molt”. Planas afegeix que fins ara ha tingut aigua suficient per mantenir el bestiar, però que com molts veïns de la zona aquest any ha deixat de plantar mongetes, tomàquets i blat de moro, els conreus que més aigua necessiten. Els gestors del Parc Natural del Montseny reconeixen que la situació actual és “molt complicada”, amb torrents i fonts que s’estan assecant i plantacions forestals que s’estan morint per falta d’aigua. Daniel Guinart, biòleg del Parc Natural del Montseny, recorda que en tractar-se d’una zona molt humida, les masies no tenen dipòsits pluvials, i això fa que en l’actual context de sequera es quedin sense aigua a l’estiu quan les reserves d’aigua naturals es van esgotant. En relació amb la gestió forestal, un problema afegit és que el 80% dels boscos del Montseny són privats i que, com a la resta del país, la gran majoria no es gestionen adequadament. Això fa, alerta Planas, que aquests boscos “sobrecarregats” es “beguin l’aigua que abans sortia de fonts i rius”. Pel president de l’ARAM aquest és un problema “gravíssim” que fins ara no s’ha abordat com cal.

Des del vessant gironí del parc natural, l’alcalde d’Arbúcies, Pere Garriga, confirma que la situació comença a ser preocupant, perquè “el 60% de l’aigua potable al poble prové d’aigües superficials de la riera i la xarxa de recs, i el nivell és molt baix”. Tot sumant-hi el recurs que obtenen de diversos pous, estan mantenint les reserves municipals al 70%, però l’alcalde pateix perquè “el bombament ha de funcionar les 24 hores del dia”. Garriga admet que si no plou abans de final de mes potser hauran d’anar pensant en talls d’aigua durant algunes franges del dia. Pel que fa al paisatge, arbres com ara les alzines i les sureres han començat a perdre fulles i engroguir-se, una tardor estival que cada any s’avança després de tres anys consecutius de dèficit pluviomètric. Un efecte col·lateral: l’alcalde veu perillar també la temporada de bolets si persisteix la manca de pluges.