Societat
Granollers celebra 4 dècades de competició festiva
40 anys de Blancs i Blaus
Una juguesca entre dos rajolers al segle XIX, recuperada pel teixit social el 1983, és l’origen de la festa de Granollers que enfronta dues colles
Després de quatre dècades, és sana i ferma, i ha estat un model per a altres ciutats
Els Blancs, guanyadors de la festa el 2022, tenen l’honor de fer el pregó i sortir primer en la cercavila
Granollers ha estat pionera a bastir una festa major en què s’enfronten dues o fins i tot tres colles rivals
La rajolada és un dels emblemes de la festa major de Granollers, una competició que llueixen amb orgull les dues colles enfrontades, la dels Blancs i la dels Blaus, des del 1983. El concurs de rajoles clou la festa major i enguany farà 40 anys. Tot va sorgir quan un grup de joves vinculats a l’associació de veïns Sota el Camí Ral, Albert Soler, Carles Lax i Pepus Costa, entre molts altres, van voler rejovenir una festa major que havia perdut embranzida. Una anècdota recollida per Amador Garrell al llibre Granollers vila oberta, que relatava la juguesca de dos rajolers el juliol del 1897, en va ser l’origen. Aquesta aposta de qui feia més maons en una hora va servir com a fil conductor i va rebre el suport social i polític necessari. Carles Lax, una de les persones implicades en l’origen de la nova festa, relata: “Els documents que va anar recopilant l’hemeroteca municipal sobre els orígens han personalitzat en excés aquesta gènesi, però crec que en el quarantè aniversari seria un bon moment per aclarir que varen ser molts més les dones i els homes implicats.” Aquell substrat va propiciar l’èxit de la festa, que ara s’ha fet gran, i tant Carles Lax com Pepus Costa se’n senten orgullosos pel poder d’innovació, convocatòria i de creació que genera. Lax assegura que actualment podem considerar la festa de Blancs i Blaus “com una de les de nova creació amb més potencial creatiu i amb capacitat de ser més integradora i innovadora any rere any”. “Hem de tenir en compte que el relat festiu ha estat fonamentat en una llegenda civil i no patronal o religiosa, la qual cosa ens ha permès crear uns rituals propis que moltes festes d’arrel tradicional no han pogut desenvolupar per motius obvis”, hi afegeix.
Fent xup-xup
Les dues colles que organitzen la festa fa mesos que treballen perquè sigui tot un èxit. Amb l’aixopluc de l’Ajuntament de Granollers i les entitats de la ciutat, com ara els Diables, els Xics o els Gegants, han preparat més de 250 activitats que es duran a terme al llarg de nou dies, del 26 d’agost al 3 de setembre. És una festa que surt de la gent per a la gent. Xavi Raich, mestre d’educació infantil, és el cap de colla dels Blancs des de fa tres anys. Raich afirma que ho viuen “amb il·lusió” perquè són els 40 anys i l’any passat van guanyar i tenen la responsabilitat de fer el pregó i sortir primer en la cercavila.
Raich detalla un tastet del que han preparat la colla i subcolles dels Blancs: “Hem fet un museu, que serà molt interessant de veure per a tothom, on repassen els 40 anys d’història de la colla, i la festa. Serà al Gra durant quatre dies, del 26 al 29 d’agost.” El fil conductor dels Blancs serà la cuina, “sobretot en el concepte «ens mengem la festa», ja que la nostra festa ja implica sempre cuina, ser artístics des del punt de vista culinari amb diferents grups que ens sorprenen, que recorren a la tradició, com la botifarra al forat el dilluns 28 d’agost a la plaça de Pau Casals; però, per exemple, tenim Ganxets, que han fet sempre un pas endavant, o les Nimfes, que donaran un toc del nord d’Àfrica, del Marroc”, explica Raich. I donada la situació de sequera, el Correaigua del dissabte 2 de setembre serà més emblemàtic que de mullena; “serà sorprenent perquè és una combinació de músics excepcionals, dels Blancs a la Porxada, per escoltar la música en directe”.
Per a la jove Irene Galán, tecnòloga dels aliments, és el primer any com a cap de colla dels Blaus. “Ha sigut molt il·lusionant perquè jo formo part de la colla des de ben petita, la meva mare ja hi estava implicada. La festa major té 40 anys, jo en tinc 30, no l’he viscut des de l’inici però sí que l’he viscut molt intensament”, afirma. El fil conductor serà “mostrar la devoció per la festa, pels Blaus i per la història dels 40 anys”. “Sempre hem tingut molts referents de burla cap a l’Església, el 1983 ja va aparèixer un sant Blau, que bevia vi i es fotia de l’Església, i això va molestar la institució, que tenia més força que ara. Tenim una frase: «Nosaltres el que fem és festa i conya», pel fet d’estar tots al carrer, compartir, riure molt, i per això mostrem la nostra devoció a la gresca i a la conya, per ser un altre cop transgressors, molestar a qui s’hagi de donar per al·ludit.”
Galán recorda quins són els actes que no ens podem perdre: “El sopar blau de dilluns 28 a la Porxada serà com un Sant Sopar, en què els aliments seran blaus, i comptarà amb animació. Hi haurà un Museu Episcoblau, on hi haurà totes les samarretes dels Blaus de la festa major, i els excaps de colla explicaran què feien a través de les samarretes. L’acte central, la Catedral dels Blaus, serà dimecres 30, amb obertura de portes amb predicadors, begudes espirituoses al carrer d’Anselm Clavé. Es farà una missa de gresca i conya, amb una capelleta.” A la festa també hi haurà un espai per al record al primer rajoler dels Blaus, Joan Josep Biscarri, mort aquest mes d’agost. Segons Irene Galán, “serà tant al concurs de rajolers com a la cercavila d’inici i el pregó, perquè Biscarri té el seu gegant que obre la cercavila de gegants. Biscarri, tot i estar malalt, l’any passat va venir”, explica.
També cal tenir present el relator, que enguany serà Joel Díaz, sociòleg, comunicador, guionista i humorista, que relatarà com viu ell la festa, i que es podrà llegir al web blancsiblaus.cat. També són actes per tenir en compte l’estirada de corda al carrer Anselm Clavé, un clàssic, o l’arrossada al parc Torras Villà, i amb totes les proves i l’ambient i les sensacions que generin, el jurat tindrà la tasca de dictar el veredicte, qui guanya la festa del 2023; serà el 3 de setembre a mitjanit a la Porxada.
Granollers, el model
Són moltes les ciutats i pobles que s’han emmirallat en Granollers per modernitzar la seva festa major. A Mollet del Vallès, per exemple, dimarts 22 d’agost es va cloure la festa major, en què hi ha hagut un centenar d’activitats. Des del 1994, la festa major de Mollet té un al·licient afegit: la competició entre les colles dels Morats, la colla del bon menjar, i que enguany ha guanyat la festa major, i la dels Torrats, la del bon beure. A Sant Celoni, també celebren la festa major, de l’1 al 10 de setembre, i a banda dels actes de cultura popular i tradicional, tenen un altre motiu per sortir al carrer. Després de l’èxit dels Blancs i Blaus a Granollers, el 1999, segons expliquen fonts del departament de Cultura de l’Ajuntament, es va considerar dinamitzar la festa amb una competició, els Corremonts. I es va pensar en dues colles, Montsenys i Montnegres, tenint presents les dues muntanyes que tenen a prop, el Montseny i el Montnegre, i amb dos colors, el verd i el negre.
Carles Lax, un dels impulsors de la festa actual a Granollers, esmenta altres llocs que s’han inspirat en la competitivitat entre blancs i blaus, com ara “Canovelles, amb la festa que enfronta els Cans i les Ovelles; Llinars del Vallès (els blaus i els vermells); Santa Eulàlia de Ronçana (el joc dels quatre colors), i l’Ametlla del Vallès (els de Dalt i els de Baix), que s’han inspirat en el model de batalles festives que mouen comunitats i creen identitats”. I també ha arribat a fora de la comarca del Vallès Oriental.