Una dècada per fer realitat el fons nuclear

El 2014, el diputat republicà rapitenc Lluís Salvadó, que seria la mà dreta de Junqueras en la conselleria d’Economia entre el 2016 i el 2017 i que, de fet, està processat per l’1 d’Octubre, va veure materialitzada una idea que feia temps que madurava: un nou impost català per a gravar els efectes de la producció d’energia nuclear. La llei 12/2014 creava un impost nuclear que destinaria un 10 % de la recaptació a la diversificació econòmica de les àrees d’Ascó i Vandellòs, amb vista al tancament dels tres reactors nuclears, actualment previst entre el 2030 i el 2035. Gairebé deu anys després, que han deixat pel camí dos cops d’autoritat del Tribunal Constitucional –va tombar la norma tant el 2016 com el 2019 en considerar que l’Estat ja aplicava un impost homologable i hi hauria doble imposició– i una llarguíssima batalla política, aquest mes de setembre arribaran al territori els primers diners procedents de l’impost nuclear, que ha incrementat fins al 50 % de la recaptació els fons destinats a un radi de fins a 30 quilòmetres al voltant de les centrals, després d’una controvertida modificació aprovada pel Parlament el desembre del 2022 amb el suport del PSC, Junts i Ciutadans [consulteu cronologia].

La Generalitat avançarà una primera aportació de 174.000 euros a cadascun dels 96 municipis de les àrees Penta I (10 quilòmetres al voltant de les centrals) i Penta II (entre 10 i 30 quilòmetres al voltant). Per a pobles petits, com ho són la majoria, suposarà una glopada d’aire fresc, però el fons té una vocació de rearmament econòmic territorial. No està pensat per a arranjar carrers. L’aportació d’estos fons es farà mitjançant una resolució de la conselleria d’Empresa i Treball, un tràmit que permetrà fer les transferències d’una manera més àgil i amb menys tramitació que mitjançant la signatura de convenis amb cadascun dels ajuntaments. Al desembre, es completarà la injecció al territori amb una segona aportació que estaria al voltant dels 200.000 euros, en funció de la facturació de les centrals i la recaptació de l’impost. En total, al voltant de 400.000 euros per municipi. Tothom rebrà el mateix, en un primer any de transició abans que l’òrgan de governança del fons aprovi un reglament que determini quins projectes es podran acollir a les subvencions del fons a partir del segon any, quan ja els municipis del Penta I, una desena llarga de pobles, més propers a les centrals, es repartiran 30 milions d’euros, la mateixa quantitat prevista per a la vuitantena de municipis del Penta II. A més a més, la zona Penta I tindrà acumulada la part dels 30 milions que enguany, en haver-se determinat un repartiment excepcional equitatiu, no s’haurà fet servir.

Aquestes són les discriminacions positives que han esgarrapat els municipis més afectats per la fi de l’activitat nuclear –les dues centrals generen al voltant de 2.000 llocs de treball directes– i els seus abanderats polítics, després de l’agra polèmica viscuda en aquest sentit a partir de la modificació que el PSC i Junts van liderar en el Parlament el desembre del 2022, contra l’opinió i la preponderància d’ERC. Els republicans lamentaven que l’objectiu de l’impost, el reequilibri territorial i el combat de la desindustrialització, es desvirtuava si s’incloïen municipis que no estaven directament afectats pel tancament de les centrals i alertaven que caldria refer totalment un primer reglament que ja tenia embastat la Generalitat i, en conseqüència, es perdrien projectes industrials que ja comptaven a disposar dels ajuts del fons. Per la seva banda, el PSC i Junts ho veien com un atac de banyes, ja que ERC havia perdut el control de l’eina ideada per Salvadó, i subratllaven que més municipis rebrien més diners i això només podia ser positiu per al territori, sense matisos.

Els ajuntaments ja hauran de fer servir els fons del primer any per a impulsar polítiques de diversificació econòmica, transició energètica i creació de llocs de treball amb la finalitat de crear un teixit econòmic alternatiu a la indústria nuclear. El mateix objectiu tindran els ajuts a partir del segon any, però aniran a parar a projectes de desenvolupament concrets, tant d’ens públics com sobretot privats. Francesc Barbero és president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, membre de l’òrgan de governança del fons i alcalde de Flix, un municipi especialment afectat per la desindustrialització detonada pel tancament d’Ercròs. Celebra que els ajuntaments tindran “tot el 2024 per a executar actuacions amb aquesta primera injecció de 400.000 euros i hi haurà una flexibilitat que ha de permetre encabir projectes de tot tipus: turisme, comerç i agroindústria també hi entren”. Barbero veu positiva aquesta flexibilitat perquè “afavorix la majoria d’ajuntaments petits” i transmet que la majoria de consistoris encara no han decidit l’objecte dels ajuts, en bona mesura també pels canvis que hi ha hagut fruit de les eleccions municipals. Flix destinarà part dels primers fons nuclears al projecte de climatització del mercat municipal, que rebrà la major part dels recursos dels fons Next Generation.

Molts ajuntaments encara estan rumiant què en faran, amb la primera mostra de liquiditat del fons nuclear, però Barbero alerta: “Seria molt mala notícia que els ajuntaments no siguem capaços d’esprémer fins a l’últim cèntim.” “Traslladaríem la idea que no estem tan malament i que no n’hi per tant”, hi afegeix. La Terra Alta és una de les comarques més envellides de Catalunya; el Priorat, una de les que té el PIB per habitant més baix, i la Ribera d’Ebre la que, probablement, té més necessitats de diversificació, per un monocultiu industrial bé desballestat bé amb data de caducitat.

Més enllà d’aquest primer any, i segons el secretari d’Empresa i Treball, Albert Castellanos, una gran línia d’ajuts s’adreçarà a activitats econòmiques que creen almenys cinc nous llocs de treball. La segona línia d’ajuts es destinarà a finançar actius fixos i infraestructures. Castellanos també ha avançat que es podran finançar amb diners dels fons “fins a un 20% les inversions d’entre 500.000 i un milió d’euros que es puguin considerar estratègiques”. Una d’aquestes ja ha quedat clar que pot ser la inversió que la multinacional coreana ILJIN Materials ha projectat a Mont-roig del Camp, a l’àrea nuclear de Vandellòs, on té previst instal·lar la seva primera fàbrica de components de bateries a Europa. La inversió podria arribar als 600 milions d’euros i crear uns 500 nous llocs de faena. “El principal repte que tenim ara com a territori és crear prou projectes, especialment privats, perquè el fons esgoti les seues dotacions, i no serà senzill esgotar cada any 60 milions d’euros”, expressa Barbero, que considera “imprescindible” que la Ribera d’Ebre generi projectes d’envergadura, de l’altura de la fàbrica de bateries de Mont-roig.

La concreció dels requisits per a repartir el fons a partir del 2024 arribarà, però, amb el reglament definitiu, que la Generalitat preveu que es pugui portar a la reunió de l’òrgan de governança prevista per a l’octubre i que regirà el destí del fons nuclear si més no els propers deu anys. El reglament fixarà el marc regulador i s’aniran fent convocatòries ad hoc per a cada línia.

L’organisme regulador del fons està presidit per la conselleria d’Empresa i Treball, amb les alcaldies de Vandellòs i Ascó en les vicepresidències. Els vocals són dos dels membres de cadascun dels cinc consells comarcals afectats (Ribera d’Ebre, Terra Alta, Baix Ebre, Baix Camp i Priorat), els alcaldes dels pobles més petit, més gran, més poblat i menys poblat de cada àrea nuclear –també després de l’enèsima topada política entre partits– i representants d’ACCIÓ i d’organitzacions sindicals i empresarials del territori. Barbero identifica un “revulsiu” i una “oportunitat” històrics: “Qualsevol territori amb problemes de despoblament i industrialització voldria tenir una eina com aquesta.”