L’alguer més supervisat

Les plantes arrencades de l’alguer de Mataró pel temporal Glòria no han arrelat. El 2021 es va fer una replantació, a petita escala, per intentar recuperar les plantes de posidònia malmeses al prat de posidònia que s’amaga davant la costa de la capital del Maresme. “Continuem baixant i encara trobem plantes trencades”, es lamenta el coordinador dels estudis de l’Escola del Mar de Badalona, Gregori Muñoz-Ramos, que amb altres companys i submarinistes voluntaris no deixen de vigilar de prop les zones que van quedar més malmeses pel fort temporal en una de les praderies més extenses que hi ha i que controlen des de fa més de 25 anys. “Volíem veure amb diferents tècniques, posant malles de plàstic i biodegradables, si la planta sobreviuria, però no ens en sortim”, explica decebut dels resultats obtinguts a les quatre estacions on controlen el creixement i la densitat de la posidònia, i on només en una, la més propera a la costa, haurien sobreviscut. Amb les dades de l’evolució de l’alguer, que recopilen des del 1997, es constata una regressió de l’extensió que ocupa a tres de les quatre estacions, i la planta es manté estable i amb densitat a la zona que creix a més fondària. Per fer un seguiment de l’impacte que va ocasionar el temporal Glòria, un grup d’investigadors del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (del CSIC) també en fa un seguiment per comparar-ho amb l’erosió que van patir els alguers d’altres zones del litoral.

El valor ambiental del fons marí de Mataró és conegut des de fa dècades, amb dues cartografies que el detallen, però malgrat això no continua despertant l’interès i no és una de les praderies marines més estudiades. Ho diu Neus Santmartí, doctora en ecologia marina de la Universitat de Barcelona (UB), que aquest estiu ha començat a fer els treballs de recerca, després que la Generalitat declarés el 2014 l’alguer una zona especial de conservació (ZEC) amb l’objectiu d’analitzar la biodiversitat i protegir-ne l’entorn. Santmartí explica que les immersions s’han fet a tres punts propers al port de Mataró, a uns quinze metres de fondària, que és la mateixa profunditat en què analitzen la posidònia en altres praderies que controlen al litoral, com la de Roses al cap de Creus o la que hi ha davant les costes del Garraf. Segons la tècnica en recerca, els resultats que ara han obtingut a Mataró els compararan amb els que obtindran d’aquí a quatre anys, però en aquest punt han comprovat que la densitat de la posidònia està dins els paràmetres generals, amb uns 230 feixos de planta per cada metre quadrat. La replantació de la posidònia s’està provant en alguns punts de les Balears i la Costa Brava, però segons el seu parer és complicat que la planta arreli, tenint en compte que el creixement és molt lent. “S’haurien de posar plantes en grans extensions i això és molta inversió i un esforç que veiem que no aguanta els forts temporals”, explica la tècnica de la UB, que defensa la importància de protegir l’entorn perquè és regeneri de manera natural.

En la cartografia de l’alguer que va encarregar l’Ajuntament de Mataró, es determina que l’extensió de la praderia és d’unes 600 hectàrees, des de la riera d’Argentona fins a l’altura del port de Sant Andreu de Llavaneres. “El Glòria és possible que s’endugués unes quatre hectàrees i només per recuperar-ne una caldria esperar cent anys”, explica Gregori Muñoz-Ramos sobre aquest patrimoni natural de gran valor ambiental que el canvi climàtic amenaça amb temporals més extrems i freqüents. “Només de descalçar-la uns centímetres, la planta queda molt fràgil”, explica. L’any passat els voluntaris van detectar que els corrents marítims tornaven a dipositar sediments per afavorir l’arrelament de la planta. “És important que els estudis siguin de llarga durada, per veure si la planta pot recuperar l’espai que ha perdut”, defensa Muñoz-Ramos, que reclama més coordinació de les administracions per treballar plegats en la preservació d’una praderia que retrocedeix. En el cas del Maresme, l’alguer no pateix tant les afectacions pel fondeig de les embarcacions com a la Costa Brava, i els científics coincideixen que és important preservar l’entorn i la qualitat del’aigua, que afecta el creixement de la planta. La Generalitat està cartografiant tot el litoral català i des d’aquest estiu l’Institut Espanyol Oceanogràfic també s’ha fixat en l’alguer. “Volen mirar un punt que està poc estudiat i ells amb una càmera submarina poden fer-ne el seguiment i la cartografia”, explica la tècnica en recerca de la UB.