El pols dels caçadors tremola

La paciència entre les bases del col·lectiu de caçadors s’esgota, en un col·lectiu que troba a faltar tant el relleu generacional com el suport social i de les administracions. El darrer episodi és la vaga per l’enduriment dels requisits per a les gosseres esportives on s’estan els cans que són decisius per empaitar espècies invasores com ara el senglar o el conill. L’aturada indefinida va començar diumenge, quan començava la temporada de caça, i amb un suport notable, d’una setantena llarga de colles a les comarques gironines, per bé que des de la federació territorial destaquen que en tenen 190 de registrades. Fonts del col·lectiu crític, capitanejat per Gossers de Catalunya i l’Agrupació de Societats de Caçadors i Pescadors de Catalunya (Agrupcat), destaquen que el seguiment va ser igualment elevat a Ponent, i sostingut a Barcelona i la Catalunya Central i les comarques de Tarragona i l’Ebre, mentre que la federació catalana continua desmarcant-se’n i acusa els crítics de “dividir” el col·lectiu, en el darrer comunicat del president, Sergi Sánchez.

La nova normativa de gosseres, aprovada pel Departament d’Acció Climàtica, ja és vigent des de divendres, per bé que s’ha atorgat un termini d’adaptació fins al juny de l’any vinent. Un dels aspectes més controvertits és el nombre màxim de 14 gossos, i la limitació a tres mesos d’edat per als cadells, que comencen a computar com a adults a partir del quart. Pels crítics, és poc marge per saber si l’animal és vàlid per caçar. I la normativa només estableix “l’opció puntual de fer dues gosseres esportives”, segons el cas.

El coordinador de Gossers de Catalunya, Sergi Rodríguez, recorda que fins ara no hi havia límit legal escrit, “i només tàcitament, tothom treballava amb un màxim de 19 o 20” animals. Ara, però, es troben amb propietaris de gossos que no saben què fer amb l’excedent: “No volen sacrificar-los ni abandonar-los, i tampoc podrien”, igualment, d’acord amb la llei. L’expresident de la federació catalana Antoni Quer, encara actiu a la colla de caçadors del Port de la Selva, defensa el dret dels “gossos jubilats, de 10 o 12 anys” a poder acabar la seva vida compartint gossada.

Altres aspectes controvertits fan referència a la distància mínima respecte a granges de bestiar, per qüestions sanitàries, però que limita el marge en zones rurals i pot deixar les gosseres en fals si un altre privat promou una explotació a tocar de la gossera ja existent. O pel que fa a la cria, en què la solució al límit també és crear una segona gossera esportiva a nom d’un tercer, o bé una segona gossera a nom de la mateixa persona en un altre municipi. Per Rodríguez, això és despesa i maldecaps afegits, en obres, desplaçaments o haver de comprar gossos a criadors, amb un cost molt més elevat. Des del Departament, la directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Sanitjas, insta el col·lectiu a encaixar peticions dins del debat de la futura llei de caça catalana, una assignatura pendent que el 2017 estava en fase de tramitació, però va decaure per l’aplicació de l’article 155. Mentrestant, la regulació que mana és la llei espanyola del 1970 i els reglaments que se’n deriven, en què apareix la diferenciació entre grups de menys de 15 gossos i els que superen aquesta xifra. A partir de 15, una “canilla”, s’han de gestionar com a nucli zoològic, encara amb més costos burocràtics i econòmics.

Fonts del departament, que ha justificat que la normativa pretén estalviar tràmits i llicències complicades als gossers amb l’excepció per sota de 15, admeten que el diàleg és “obert”. És també l’esperança de Gossers de Catalunya, constituïda com a entitat per intervenir en el debat de la llei i ja abans, perquè Rodríguez veu “el risc que la llei, quan s’aprovi, digui encara una cosa diferent i s’hagin de refer inversions que s’imposen ara”. El president de la federació territorial de caça gironina, Josep Blanquera, defensa, per la seva banda, que “cal promoure el benestar dels gossos i aquesta normativa ha de ser bona per a tots, perquè no es poden tenir els animals de qualsevol manera”, però per Rodríguez i per Quer, eren situacions que ja es detectaven, es denunciaven i s’hi actuava, amb la retirada de tutela d’animals en males condicions i multes puntuals, que es podrien haver endurit.

Ara mateix, la incertesa és el desenvolupament d’una vaga durant les pròximes jornades de caça, i en un context de proliferació de senglars i conills sense cap més depredador natural i cercant aliment i aigua en conreus i zones urbanes arran de la sequera. Durant l’estiu, les batudes havien quedat en suspens, i es fiava a l’inici de la temporada la represa del control cinegètic. Alhora, apareixen noves entitats en el sector, crítiques amb la posició “massa tova” de la federació, i que, a més de cercar el rol d’interlocutors amb els polítics per la llei, potser també tenen en el punt de mira mesurar forces davant la previsió d’eleccions federatives el 2024.