Feministes i cosificades

Les noies joves incorporen la praxi i el discurs feminista en la seva vida quotidiana, però, en canvi, s’allunyen dels seus valors a l’hora d’autorepresentar-se en xarxes socials com Instagram. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe Activismes en femení: el discurs feminista de dones joves en grups culturals i en la seva quotidianitat fet pel grup de recerca Joventut, Societat i Comunicació (JOVIS) del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), amb la participació d’altres universitats.

L’objectiu general de l’estudi era analitzar com les noies de diferents perfils socioeconòmics i que participen en grups culturals incorporen el discurs feminista en les seves accions, ja sigui en pràctiques quotidianes o en les seves expressions culturals i ha analitzat de quina manera es reflecteix en les xarxes socials. A Instagram, una de les principals xarxes utilitzades pels joves, les noies es mostren, segons l’informe, “menys crítiques” i, “fins i tot, en algunes ocasions, fan autorepresentacions d’elles mateixes que s’allunyen dels valors feministes, sobretot en relació als seus cossos”.

“Quan parlem d’autorepresentacions cosificades ens referim a que posen el focus en el cos, l’aparença o els cànons de bellesa”, aclareix Ariadna Fernández-Planells, professora de la Universitat Politècnica de València (UPV) i coautora de l’estudi. Fernández-Planells explica que la “manera de trencar amb el sistema establert” de les joves analitzades “passa per la seva pròpia cosificació i sexualització”, un fet que contrasta amb el discurs feminista que defensen i practiquen en la seva vida quotidiana.

“El context que proporcionen les xarxes socials basades en la imatge contribueix a aquesta contradicció aparent pel fet que la pressió per aconseguir un feedback positiu en forma de m’agrada i comentaris dels seus seguidors porta a les joves a representar-se d’una manera atractiva i desitjable”, assenyala la investigadora de la UPV. “Això fa que, de manera inconscient, les joves estudiades acabin fomentant els estereotips i les desigualtats de gènere i acabin remetent a la lògica patriarcal”, afegeix.

L’estudi qualifica de “postfeministes” les autorepresentacions a Instagram de les noies perquè “no plantegen canviar el sistema polític i inconscientment remeten al patriarcat”. “A Instagram, preval la idea de forjar-se una imatge entre els seus seguidors per sobre de la lluita feminista”, remarca l’informe.

Fernández-Planells explica que la noció del postfeminisme. de la qual Rosalind Gill n’es una de les grans teòriques, “ha esdevingut una de les més importants en el lèxic de l’anàlisi cultural feminista”. “Quan introduïm la perspectiva de gènere en la representació de la identitat, ens trobem en un context on el feminisme ha passat de ser una identitat ridiculitzada a ser una identitat que està de moda entre les dones joves”, afirma la investigadora.

Aquest avenç ha fet, però, que “es visibilitzin contradiccions constantment”. Fernández-Planells posa a exemple el fet que “s’empodera les dones joves a través del discurs del Girl Power, però els seus cossos es presenten com a objectes sexuals”. “Això ho veiem també a Instagram, on trobem la idea que la feminitat és una propietat corporal; és a dir, observem que a través dels cossos de les joves i les postures generalment sensuals que adopten a les seves autorepresentacions, els estàndards de feminitat s’utilitzen per reafirmar-se com a dones”.

Això vol dir que l’exhibició dels cossos no comporta una actitud de submissió ni que s’estiguin representant com a objectes. “A Instagram, les joves apareixen a les imatges principalment soles i amb una actitud segura. Així, es mostren no com a objectes sinó com a subjectes sexuals amb agència sexual pròpia”, indica la coautora de l’estudi. Tot i que les joves analitzades consideren aquesta manera de representar-se “un exemple d’alliberament femení, seguint la lògica postfeminista, aquest suposat empoderament contribueix a la seva pròpia cosificació i objectificació”, diu la professora de la Universitat Politècnica de València. Això sí, les noies objecte de l’estudi són molt conscients de la necessitat de gestionar la seva privacitat a les xarxes i trien molt bé els paràmetres abans de compartir les imatges.

Per fer l’estudi, l’equip d’investigació va seleccionar dos grups culturals diferents de Catalunya: una colla castellera i una agrupació socioeducativa musical (formada per l’equip d’un projecte pedagògic i d’una banda musical). En total, es van fer entrevistes semiestructurades a onze noies i històries de vida i càpsules audiovisuals de quatre d’elles. També es van fer qüestionaris socioeconòmics per conèixer el perfil general dels grups, a 31 persones, incloent-hi nois i noies. Es van analitzar les xarxes socials dels dos grups i els perfils d’Instagram de noies entrevistades, a més d’aplicar metodologies d’observació dels dos grups analitzats.

L’estudi ha determinat que la família i els grups d’amics són dos dels factors que més incideixen sobre els valors feministes de les joves. Pel que fa a la influència sobre les noies del grup cultural de què formen part, Mònica Figueras, investigadora principal de l’estudi, remarca, en un article al web de la UPF, que “els col·lectius culturals als quals pertanyen són espais que permeten a les noies prendre consciència d’altres aspectes relacionats amb el gènere, més enllà del binarisme, com la violència de gènere o les relacions de poder que en molts casos no troben en la família o l’escola”. “Encara que aquests grups no siguin expressament feministes, mostren pràctiques i accions reivindicatives que contribueixen de forma clara a l’apoderament feminista de les noies”, afegeix.

La pertinença de les noies a aquests grups és un factor important en l’afermament dels valors feministes de les joves i en el reconeixement d’actituds masclistes o micromasclistes i de les desigualtats en la vida quotidiana.

També hi han tingut una gran influència l’auge de l’activisme i dels referents feministes dels darrers anys. Les autores de l’estudi subratllen el fet que la narrativa audiovisual de les joves mostra com ha crescut la seva consciència crítica vers la necessitat d’impulsar canvis socials cap a una societat més igualitària, no necessàriament a partir de la seva participació en mobilitzacions feministes, sinó sobretot a partir de la seva praxi quotidiana davant de les desigualtats i micromasclismes que les afecten en el seu dia a dia. Així, hi ha més noies amb actituds feministes que joves que es declaren explícitament feministes. En tot cas, al marge de com s’autodefineixin, solen adoptar una actitud contrària i proactiva contra les discriminacions. L’informe remarca, però, que cap de les entrevistades no ha presentat cap denúncia oficial per actituds o agressions masclistes i que tendeixen a buscar refugi en el seu entorn social i familiar més proper.

L’informe s’emmarca en el projecte ActiFem (Activismes en femení), finançat per l’Agència Catalana de la Joventut de la Generalitat. A partir dels resultats –diu Fernández Planells– s’han identificat una sèrie de reptes i establert unes recomanacions per treballar amb joves en la creació de contingut a xarxes socials aprofitant les seves competències digitals.