Comerç
Mercats cansats de tanta espera
Tres mercats municipals de Badalona han de subsistir en unes condicions depriments mentre les promeses de remodelació dels diferents governs reposen al calaix
La FAVB, amb el suport dels afectats, proposa una reflexió col·lectiva sobre el futur dels sis mercats actuals
La inestabilitat i la incapacitat política han condemnat els mercats a l’actual estat de degradació
El conveni entre els mercats i l’Ajuntament està caducat i els paradistes paguen les obres petites
Badalona té sis mercats municipals i tres d’aquests necessiten una remodelació urgent o acabaran caient a trossos. El mercat Maignon, al cor de la ciutat i tancat des de fa dotze anys, ha avisat recentment, amb la caiguda de runa, i l’Ajuntament ha hagut d’aplicar mesures protectores per evitar alguna desgràcia o, si més no, algun ensurt important a la gent que passa pel carrer. La reforma d’aquestes tres instal·lacions (Maignon, Torner i Llefià) ha estat sobre la taula de tots els governs que la ciutat ha conegut en la darrera dècada, però la realitat, en el dia d’avui, és que entre els uns i els altres la feina està per fer. La paradoxa és que almenys en dos casos, el del mercat Maignon i el de Llefià –al barri més poblat de la ciutat–, es va arribar a aprovar un projecte de reforma que mai va veure la llum.
La regidora de Comerç, Mercats i Consum, Rosa Bertran (PP), es mostra convençuda que durant aquest mandat, en què els populars poden anar per feina sense haver d’entendre’s amb ningú després de la majoria absoluta aconseguida el 28 de maig, “es desencallaran almenys algunes de les actuacions pendents”. El president de la Federació de Mercats Municipals de Badalona, Juan Carlos de Miguel, recorda al govern municipal que les obres “no poden esperar més temps ja que els paradistes estan treballant en condicions totalment inapropiades i en mercats que no són propis del segle XXI”.
El mercat Maignon viu una situació de provisionalitat des de fa tretze anys. Els paradistes es van traslladar a una carpa provisional, a pocs metres, amb la voluntat de recuperar el seu espai original l’any 2015. El govern del PP va aprovar la reforma del vell mercat, a partir d’un conveni que comprometia l’empresa nacional Mercasa a aportar-hi quatre milions d’euros, però les obres ni tan sols van arrencar. El 2015 es va produir un canvi de govern a la ciutat i aquell projecte va quedar congelat. La resta, fins al moment actual, és una història d’inestabilitat i incapacitat política permanent que ha condemnat els mercats a l’actual estat de degradació.
Aquell projecte signat amb Mercasa, que preveia el retorn de les parades i l’habilitació d’una zona de restauració, ha quedat desfasat. Ho admet Rosa Bertran, que explica que ara “s’ha de començar de zero”, però assegura que la reforma “no es dilatarà més temps”. El PP té clar que els paradistes “han de tornar a la plaça de sempre, així que en cap cas valorem dignificar la carpa i reconvertir el vell mercat en un altre tipus d’equipament”. Els pocs venedors que s’han jubilat en aquests tretze anys de provisionalitat han recuperat la paga i senyal que van avançar en l’inici del procediment. La resta continua esperant.
Respecte al mercat de Llefià, l’altre equipament que el 2014 semblava que tindria una cara renovada però que finalment va veure com el concurs per atreure un operador que fes de motor de l’edifici quedava desert, la regidora de Comerç, Mercats i Consum acusa la resta de partits que han governat en els darrers anys Badalona de “no ser capaços de seguir el procediment que nosaltres ja havíem iniciat, amb l’elevació al ple municipal del pla de viabilitat de la reforma”. La voluntat, els pròxims mesos, és, segons Bertran, “fer públic un nou plec de condicions per trobar el supermercat que s’instal·li a la instal·lació de Llefià”, i confia que en aquest mandat també podran deixar la reforma “força encarada”.
Un projecte més verd
Pel que fa al mercat Torner, el tercer que necessita amb urgència beneficiar-se d’un pla integral de remodelació, l’edil popular reconeix aquesta necessitat però recorda que el projecte “està molt més verd i requereix més temps i reflexió que els altres dos”. “Ja m’agradaria dir que inaugurarem tres mercats aquest mandat, però és un repte molt difícil i no vull enganyar ningú. Farem tot el que estigui a les nostres mans per avançar la feina amb tots tres”, subratlla.
Els altres tres mercats municipals de Badalona estan situats als barris de la Salut, Sant Roc i Pomar. Aquests edificis reclamen sobretot plans de manteniment que evitin que acabin enfilant el camí dels mercats més degradats. A Pomar s’ha valorat en diverses ocasions, sense èxit, la necessitat d’incorporar un supermercat.
Juan Carlos de Miguel lamenta, un cop més, la inoperància de l’Ajuntament. Situa l’exemple del mercat que més coneix, el de Llefià: “El darrer tram del mandat passat hi havia un projecte fet però va quedar aturat perquè no hi havia arquitecte municipal.” Lamenta també que durant molts anys no hi hagut capacitat de revisar el conveni que l’Ajuntament té signat amb els mercats municipals: “No només està caducat sinó que no hi ha símptomes que es vulgui actualitzar i la conseqüència és que els paradistes estem assumint el cost de totes les petites obres que hem de fer si volem mantenir l’edifici amb una mínima dignitat.” Aquest conveni, segons el president de la Federació de Mercats Municipals de Badalona, recull que el consistori ha d’assumir les despeses de les obres de gran format i els venedors les de les obres de petit format. Però no especifica quin tipus de treball inclou cada grup, així que l’Ajuntament “està desistint de la seva obligació de mantenir els mercats en condicions”. A més, afegeix De Miguel, “ni tan sols contribueix en la part proporcional per aquelles parades que estan tancades, i que per tant són seves”.
Per la seva banda, la Federació d’Associacions de Veïns de Badalona (FAVB) ha anunciat que té la intenció de proposar un debat ciutadà sobre les necessitats que té la ciutat pel que fa als mercats municipals. A grans trets, aquesta discussió hauria de servir, en paraules del president de l’entitat, Julio Molina, “per esgrimir si la ciutat necessita els sis mercats que té ara oberts o l’escenari ideal és reduir-ne el nombre i concentrar les parades”. Actualment hi ha mercats com el de Pomar que tenen poques parades obertes i a la majoria es veuen punts de venda amb les persianes abaixades. Julio Molina, que abans de jubilar-se exercia el càrrec de director de mercats del consistori badaloní i per això coneix el tema de primera mà, creu que els canvis constants al consistori han perjudicat el conjunt de la ciutadania, també els que pateixen la degradació dels mercats, però assegura que la societat civil té una part de responsabilitat en l’estat d’abandonament que presenten els equipaments i les instal·lacions de la ciutat “perquè no hem fet la feina de pressionar els polítics, que és la que ens corresponia”. Molina no es pronuncia sobre el nombre ideal de mercats que ha de tenir Badalona. Només defensa la necessitat d’abordar aquesta qüestió. El president de la federació de mercats, per la seva banda, també troba interessant provocar aquest debat, tot i que ell es manté al marge i creu que sense una reflexió profunda no es pot tenir la resposta.
Retorn al Maignon
D’altra banda, des de la delegació de la Cambra de Comerç del Barcelonès Nord també se sumen al debat dels mercats municipals i, en concret, a la petició que les parades del mercat Maignon facin el camí de retorn a l’edifici original, i al més aviat possible. “Estem parlant del mercat central de la ciutat i d’un edifici d’un gran valor arquitectònic que està caient. És necessari recuperar-lo amb rapidesa i instal·lar-hi les parades, més serveis de restauració i potser un supermercat de qualitat”, diu el seu president, Pere Alemany. El president de la cambra recorda que amb la recuperació del vell edifici “hi guanya tot un barri ja que permet la millora de tot l’entorn”. Respecte al debat que vol entomar la federació veïnal en relació amb el futur dels mercats, Alemany és partidari que el govern municipal “no perdi gaire temps, vagi per feina i consulti els principals afectats”, però al mateix temps que “s’eviti eternitzar la discussió, o es corre el risc molt gran que les reformes segueixin aturades sense dia”. La seva opinió particular, en qualsevol cas, és que els sis mercats municipals “fan avui dia una funció important al seu barri de referència” i assenyala: “No veig que s’hagi de prescindir de cap.”
“Es necessita gent però molts joves no volen treballar els dissabtes”
La continuïtat de moltes parades dels actuals mercats municipals, a Badalona i arreu, està en perill. No només es repeteix cada cop menys la història dels fills que agafen el relleu dels pares, sinó que fins i tot els paradistes tenen veritables problemes per trobar personal nou. Juan Carlos de Miguel, president de la Federació de Mercats Municipals de Badalona i del mercat de Llefià, assegura que quan es dona la necessitat de contractar una persona es trobem que molts joves responen a la crida però els diuen que, sobretot, no volen treballar els dissabtes. “Amb els horaris actuals dels mercats i els hàbits de compra de la gent, és lògic que no puguis accedir a aquesta pretensió”, explica.
De Miguel és partidari d’abordar d’una vegada per totes el vell debat dels horaris dels mercats, però no tant qüestionant la tradició d’aixecar les persianes els dissabtes fins al migdia sinó valorant si val la pena obrir molt d’hora la instal·lació i mantenir-la tancada, en molts casos, la majoria de tardes de la setmana. “La majoria de persones no venen a les set del matí a comprar als mercats, com es feia antigament”, sosté. Ell, que acumula una experiència de 45 anys treballant al mercat de Llefià –amb 11 anys ja ajudava unes hores al dia els pares–, assegura que aquestes instal·lacions comercials continuen tenint una clientela “molt fidel” i recorda que el tracte personalitzat que els mercats i el comerç de proximitat ofereixen “no te’l pot donar mai ni te’l donarà mai una gran superfície, on se serveix el mateix producte a tothom”.