Societat

LA CRÒNICA

La gegantessa està trista

La plaça Major d’Olot, que els locals anomenen la plaça dels Gegants, es va omplir com feia anys que no es veia

La gegantessa de les Festes del Tura d’Olot està un xic tristoia. L’Andreu Girona l’ha fet ballar durant els últims deu anys i demà es ficarà sota les seves faldilles per última vegada per interpretar l’emblemàtic ball de gegants a la llum de les espelmes. I és que amb l’Andreu es posa fi a un capítol curiós, ja que el seu pare, l’Àngel, també havia fet ballar aquesta estimada figura de la faràndula olotina que, inspirant-se en una estanquera del carrer de Sant Rafel, Celestí Devesa va modelar fa més de cent anys i Iu Pasqual li va canviar el pentinat. Hi ha exemples de germans i de cosins germans que han fet ballar els gegants, però cap cas de pare i fill. Ahir, i interrogat per Ràdio Olot sobre què sentia després de ballar la primera de les coreografies a la plaça Major sota l’atenta mirada del seu pare, va afirmar que executar aquest ball el dia de la Mare de Déu del Tura s’acosta a la felicitat. “Em sento molt feliç”, va sentenciar. Una felicitat que serà completa –sempre des del punt de vista d’un geganter– demà, després del ball de les espelmes.

La plaça Major d’Olot, que els locals anomenen la plaça dels Gegants, es va omplir com feia molts anys que no es veia. Els balladors dels nans, gegants i cavallets van coincidir a assenyalar que van tenir dificultats per executar alguns passos de les coreografies, perquè l’espai lliure va quedar molt reduït. A més, moltes persones es van haver de quedar als carrers d’accés a la plaça per falta d’espai. I és que ahir era el dia d’Olot, perquè la diada central de les Festes del Tura s’esqueia en feiner per a la resta del territori català i, majoritàriament, la plaça estava plena d’olotines i d’olotins, que van xalar amb la faràndula i la posterior cercavila amb entrada inclosa a dins de l’església de Sant Esteve.

Al vespre i a la plaça Major, es va evidenciar la comunió dels espectadors amb la cobla La Principal d’Olot, que és un element indissociable dels gegants, nans i cavallets, però no sempre s’ha tingut en compte. Es va fer justícia i, en el marc dels actes de la celebració del cent vint-i-cinquè aniversari d’aquesta formació musical, els gegants van tornar a ballar i de forma excepcional a la plaça Major. Era la sorpresa gegant que s’anunciava al programa de festes i que molts ja van intuir, si es té en compte que la plaça Major es va tornar a desbordar d’entusiastes de la cobla i de la faràndula. L’oferta tradicional de la diada la va cloure el seguici popular, amb els balls de les figures més populars del bestiari folklòric olotí.

Després, doncs, d’un matí i migdia pautat per la tradició –missa solemne, processó i gegants–, es va encetar un atapeït programa amb una vintena d’actes, nou dels quals a l’oferta musical de la nit i matinada, amb Lildami com a cap de cartell i l’actuació estel·lar de la Dream Big Funk Band, una banda de jazz amb versions de Michael Jackson, Prince, Stevie Wonder..., que va omplir de funk la plaça Major i va entusiasmar els assistents.

El pilar pujant les escales de Sant Esteve de la colla castellera local Xerrics i la Marranada –una cursa de marrans a l’estil dels Sanfermines– van ser també actes molt concorreguts. De la franja del vespre, no obstant, l’èxit popular se’l va endur el concurs de paelles i es va evidenciar que cada any les colles hi posen més imaginació, des d’una ambientació a la Fageda d’en Jordà fins a un vaixell i a un parament tot rosa recordant la Barbie, i paelles per a tots els gustos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.