“A Barcelona hem de gestionar rutes alternatives”

Hi va haver uns visionaris, uns gestors públics, que es van posar d’acord amb uns empresaris de la Cambra de Comerç. Volien promoure la ciutat aprofitant l’embranzida i la notorietat que havien donat els Jocs Olímpics, però una cosa és la notorietat i una altra és promocionar d’una manera sostinguda la ciutat. I aleshores es va crear el Consorci de Turisme de Barcelona, on la gestió era preponderantment privada.

Van posar relat a la ciutat. I van generar gestió i la ciutat va fer eclosió. Deu anys abans, s’havia creat el Barcelona Convention Bureau (BCB), un ens de gestió pública i privada que era una fórmula que no existia. Aquest ens va treballar molt persistentment i va anar per tot el món a atreure els congressos internacionals, perquè aquí fins aleshores es feien fires però eren molt locals. I l’esforç va fer que a tombants del segle XXI Barcelona estigués, i ho està des d’aleshores, en el top 5 quant a fires i congressos d’Europa. I pel que fa a nombre de delegats, som els primers. I passem de tenir el Construmat, l’Expohogar o l’Alimentaria, que eren només d’àmbit estatal, a tenir aquests i, a més, el Mobile World Congress i l’ISE, els més importants del món, amb milers de delegats. I no oblidem els congressos mèdics; els més importants del món es fan a la nostra ciutat.

Es converteix en una referència al món i sobretot a Europa. Això fa que avui Turisme de Barcelona ocupi la presidència de la xarxa de ciutats europees de turisme. A l’ICA, que és l’associació més important pel que fa a congressos mundials, els capítols d’Europa els presideix Turisme de Barcelona. Aquest prestigi és el que fa que es puguin anar atraient tots aquests congressos internacionals.

Ha estat essencial perquè la ciutat deia: “Anem cap aquí!”, i aleshores els operadors s’hi posaven. Tenim 700 empreses associades a Turisme de Barcelona, que venen amb nosaltres, que quan hem anat a viatjar pel món han vingut amb nosaltres i han posicionat la ciutat i els seus diferents sectors. Aquesta col·laboració ha estat molt important.

Turisme de Barcelona, que neix després del BCB, des del primer moment comença a promocionar la ciutat treballant en diferents sectors com ara la gastronomia, les compres, els museus, creant la targeta cultural, etc. I una altra cosa molt important: busca el turisme premium. I la ciutat, que és fantàstica, enamora el món. La ciutat estava renovada urbanísticament, té bon clima, s’hi menja bé, té bones botigues, té mar i muntanya i, sobretot, és una ciutat caminable, que permet l’experiència de carrer. Ha estat un èxit sense precedents: hem passat dels 150 hotels que hi havia fa 30 anys als 450 que hi ha ara; de tres milions de pernoctacions a divuit milions de pernoctacions..., una eclosió.

Abans dels Jocs Olímpics no tenia turistes, la ciutat. La meitat de la gent que venia era de l’Estat i venia per feina entre setmana, i els caps de setmana molts hotels havien de tancar. També al mes d’agost es tancaven molts hotels perquè no tenien visitants internacionals, no teníem visitants per motius d’oci. Els turistes que venien a Catalunya anaven a la platja però no hi havia turisme urbà. Si anaven a la costa, no se’ls acudia venir a passar un dia a Barcelona com fan tots ara.

Se’m van fer vuit de grans, entre els quals hi havia l’Arts, el Juan Carlos I, l’hotel de la plaça Espanya, el Fira Palace..., i de mica en mica, amb la gestió que es va fer, el turisme va començar a arribar.

Un altre gran canvi a la ciutat. Abans dels Jocs Olímpics hi havia, sobretot, hotels d’una estrella i pensions. Ara, dels 450 que tenim, el 80% són de quatre i cinc estrelles. Aquesta fantàstica planta hotelera és la que ens ha consolidat com a ciutat de fires i congressos. Dos de cada tres congressistes s’allotgen en hotels de quatre i cinc estrelles.

L’èxit ha estat tan gran que fins i tot ha generat queixes dels veïns en relació amb l’externalitat. Fa uns anys ja es va fer una ordenació de l’oferta d’allotjament, és a dir, que es va limitar l’oferta i ara no es pot créixer en hotels ni allotjament turístic. Ara tenim el repte de la gestió, de la distribució dels visitants en espai i temps. Hi ha un circuit que és el de sempre, Ciutat Vella i l’Eixample, bàsicament, i ara hem de traslladar part dels turistes a altres llocs de la ciutat i a la resta del país, perquè tenim una marca turística d’una gran notorietat i hem de ser capaços de portar el turisme a la resta de la ciutat, a la resta de la destinació Barcelona i a tot Catalunya.

Ser capaços de distribuir la gent. És veritat que tothom vol anar als mateixos llocs, però la gent vol anar a aquests llocs la primera vegada que ve a Barcelona, però fixa’t que el 60% dels nostres visitants que procedeixen d’altres països europeus i molts nord-americans són repetidors, és a dir, que ja han vingut abans. A aquests sí que se’ls pot oferir un altre circuit, perquè els monuments més importants ja els han vist la primera vegada. Hem de ser capaços de generar alternatives, hem de consolidar circuits nous, com el Poblenou o el districte cultural de l’Hospitalet, per exemple. Hi ha altres alternatives identificades però cal crear el producte i s’ha de fer a partir d’un pacte de ciutat.

Ara mateix aquests productes turístics alternatius són deficitaris perquè al principi totes les noves experiències sempre són deficitàries. Per això cal que el sector públic agafi les regnes, lideri, i, en coordinació amb el privat, tiri endavant la iniciativa de gestionar aquesta descentralització i crear el producte alternatiu. I una altra cosa: caldrà ordenar el turisme i aquí hi ha el tema de totes les aplicacions que es podran desenvolupar gràcies als Next Generation; per poder informar el visitant a temps real sobre on pot anar i on no, on hi ha gent i a quin lloc pot anar que n’hi hagi menys. Això també farà que no hi hagi la imatge de concentració.

Els creueristes, per exemple, que ara arriben tots al mateix lloc del port, al peu de la Rambla. Potser el que caldrà és fer de manera que no tots els vaixells de creuer arribin a la mateixa terminal i que puguin arribar a altres punts de la ciutat. S’evitarien així les riuades de turistes que pugen i baixen de la Rambla, sobretot els que venen només per un dia, que no són tots, al contrari del que la gent es pensa. Tu els pots fer desembarcar al Poblenou, posem per cas, però aleshores allà hi ha d’haver un circuit que els interessi i hi puguin consumir. El repte de la gestió és això: crear circuits alternatius.

Àsia és el nostre objectiu i aquí hi ha el repte de la connectivitat. Hem d’aconseguir que aquest client en els pròxims deu anys arribi a ser el 15% (ara és el 2%) perquè és un client molt bo, molt sensible a la cultura, respectuós i fa molta despesa.

Això és imprescindible. De fet, cada vegada que he parlat de gestió en realitat havia d’haver dit gestió-sostenibilitat, els dos conceptes van junts. La sostenibilitat és un tema d’eficiència energètica, que arribarà amb la regulació, i de convivència.