Cultura
Lluita castellera per un sostre definitiu
Pinya per quedar-se al cine
Els Castellers de Berga assagen al Cine Catalunya des del 2016 i ara el volen comprar, però abans el govern ha de fer canvis urbanístics
La colla l’ha obert a la ciutat i l’ha fet indispensable
-
Els Castellers de Berga van arribar al Cine Catalunya el març del 2016, quan feia gairebé una dècada que no s’hi feien pel·lícules. . CASTELLERS DE BERGA. -
La sala gran del cine s’ha convertit en el local d’assaig de la colla i també en un pol d’activitat cultural al centre de Berga . CATELLERS DE BERGA.
Els Castellers de Berga fa més de set anys que assagen cada setmana a l’antiga sala de cinema de la ciutat, el Cine Catalunya. Hi van arribar el març del 2016, després de deixar Cal Cuberas, un edifici històric de la ciutat situat a pocs metres d’una de les entrades del carrer Major. Van deixar Cal Cuberas perquè cada cop se’ls feia més petit. “Per alçada no hi cabem, si volem fer construccions més grans”, deia l’aleshores presidenta de l’entitat, Núria Rigola.
En aquell moment, els de la camisa blava lluitaven contra corrent per portar la torre de 7 a plaça amb el repte a mitjà termini de descarregar també el 4 de 8. I, amb el cine com a local d’assaig, ho van acabar aconseguint. La primera torre de 7 de la història de la colla va arribar el juny d’aquell any, tot just tres mesos després d’aterrar al cine. I el primer 4 de 8, el carro gros, es va carregar en un escenari idíl·lic: a la plaça de Sant Pere, a casa, en la diada del cinquè aniversari de la colla, el juliol del 2017. Des d’aleshores, els Castellers de Berga van repetir tots dos castells en diverses ocasions, però –com a totes les colles del país– la pandèmia els va fer baixar pisos. De fet, actualment el carro gros i la torre de 7 són els dos sostres que manté la colla berguedana, tot i que confien tornar-los a descarregar aviat, ara que la covid s’ha superat i l’entitat torna a estar en un bon moment de salut.
La resurrecció del cine
El Cine Catalunya ha crescut (i, de fet, ha sobreviscut), gràcies als castells. La colla hi va aterrar quan feia gairebé una dècada que s’havien aturat les projeccions. Entremig alguns projectes havien intentat mudar-s’hi, però no se’n van sortir.
Els castellers, en canvi, van tenir clar des del primer moment que aquell espai era “un monstre” per fer-hi cultura. L’entrada principal del cine és al carrer Major, i això era còmode per atraure gent als assajos, però també per seduir persones de fora de l’entitat quan s’organitzaven concerts o actes pensats per fer caixa i ajudar a sufragar les despeses de manteniment d’un immoble colossal.
En aquests anys, s’hi han fet concerts, xerrades, reunions, àpats populars... I, fins i tot, s’hi ha establert una escola de circ, La Crica, que hi assaja entre setmana. La colla castellera ha obert l’espai a la ciutat i ha sumat totes les mans que ha pogut als actes que s’han fet a tocar del cine o, fins i tot, a dins. I, amb els anys, han convertit el Cine Catalunya en un espai imprescindible per a la vida cultural al centre de Berga. Però no tot han estat flors i violes.
La Patum de Chaplin
El juny del 2018, per Corpus, els Castellers ho tenien tot a punt per convertir el cine en un pol d’activitat durant La Patum. Com havien fet els últims anys, tenien previst fer-hi barra, però a poques hores de l’inici de la festa els va arribar una notificació de l’Ajuntament, que no els va concedir la llicència per obrir. Sense permís, la colla va haver de tancar el cine els primers dies de Patum, però va acabar trobant una solució per fer barra les darreres nits de Corpus. L’espai encara tenia llicència de cinema, tot i que feia anys que no s’hi feien projeccions. I si se n’hi tornaven a fer, el cine podia obrir.
S’ho van agafar al peu de la lletra: van organitzar un festival de cine dedicat a Charles Chaplin. I, amb les projeccions de Chaplin de fons, els castellers van fer barra divendres i dissabte de Patum.
En aquell moment, la relació entre la colla i l’Ajuntament va passar pel punt més complicat. L’Ajuntament va vendre-ho sempre com un malentès tècnic i va garantir que treballaria perquè no es repetís, però per a la colla va ser un trasbals i, encara ara, aquella notificació resulta difícil d’explicar per a molts.
Els usos del cine
Més enllà de la polèmica amb l’administració, aquella Patum va servir per evidenciar que calia trobar una solució per encaixar l’activitat dels castellers en un espai com el cinema. I, de fet, encara ara, cinc anys més tard, no s’ha trobat. Com a mínim, la definitiva. Això sí, s’hi està treballant més intensament que mai, segons confirmen tant fonts dels castellers com de l’Ajuntament.
Els castellers han creat una comissió per decidir quines utilitats ha de tenir el cine en el futur per escollir bé quina llicència demanen a l’Ajuntament. I l’administració s’hi posa de cara perquè, amb els anys, l’entitat s’ha carregat d’arguments que demostren que el mateix ajuntament necessita el cine viu i obert. L’exemple més clar va ser La Patum del 2022: el jutge va suspendre a l’últim moment un festival de concerts que s’havia de fer en un altre punt de la ciutat perquè entenia que no s’hi respectarien els decibels, atès que hi havia una residència de gent gran a tocar. Davant aquest imprevist, els castellers es van prestar a obrir el cine com a espai alternatiu per als concerts i això va permetre salvar una de les tres nits de música a Berga.
Aquests concerts reubicats es van poder fer perquè totes les parts implicades –els polítics, les entitats i els cossos de seguretat– es van alinear i van remar en la mateixa direcció. I el mateix ha passat en tots els actes que els castellers han fet al cine, més enllà dels assajos, després de La Patum tenyida de Chaplin. Però el problema amb la llicència continua sense resoldre’s.
El pla de l’Ajuntament
Això sí, per primer cop en tants anys, hi ha un pla clar i consensuat. L’actual govern vol matar diversos pardals d’un tret amb una modificació parcial del pla urbanístic municipal. El problema que tenen els castellers per aconseguir una llicència que encaixi amb la seva activitat es repeteix en altres punts del barri vell, en negocis que volen obrir però no poden. El pla urbanístic actual és molt restrictiu i, amb la modificació parcial del POUM, s’hi posaria remei i, entre altres agents, els castellers ho tindrien molt més fàcil per aconseguir la llicència que necessiten. “No té cap sentit que topem amb aquestes restriccions en un espai com el cine, on passen tantes coses i és un pol de vida tot l’any”, reconeix l’alcalde, Ivan Sànchez.
El govern ja hi està treballant, però calcula que la tramitació s’allargarà ben bé dos anys. En aquest temps, l’alcalde confia trobar consens amb la resta de forces del ple i, sobretot, no topar amb gaires traves burocràtiques. La colla castellera ja compta que no serà d’un dia per l’altre, però recalca que, com més aviat es desencalli, més aviat es podran avançar fases per consolidar un Cine Catalunya viu.
La compra del Cine Catalunya
La resolució de l’embolic hauria de culminar amb la compra del Cine Catalunya per part dels castellers. En tots aquests anys, l’entitat ha estat llogatera de l’espai, però aquest estiu ha signat un nou contracte amb la propietat que inclou una opció de compra. La colla pagarà el mateix lloguer que fins ara als propietaris: 600 euros. Això sí, un 80% d’aquesta quota mensual (480 euros) s’anirà sumant a una bossa de diners que, en cas d’executar l’opció de compra, es descomptaran del preu de venda (ja tancat amb els propietaris).
Aquest percentatge del lloguer (el 80%) s’anirà afegint a la bossa de diners els primers sis anys de lloguer. Després, caurà al 60%. El cas és que els castellers confien poder fer la compra en aquests primers sis anys. Abans, però, l’Ajuntament ha de fer els deures i tirar endavant la promesa modificació del POUM.
L’actual president dels castellers, Bernat Girabal, deia fa unes setmanes, en una roda de premsa, que el nou contracte marca un abans i un després en la història de l’entitat: “Comença una nova etapa.” Però també deixava clar que sense la modificació urbanística “no es pot fer cap compra”. Bàsicament, perquè, amb els problemes amb la llicència, no els donaran cap ajut.
Un futur frenètic
Als castellers, els calen molts diners per comprar l’antic cinema. Tants, que es reserven la xifra. El que sí que avancen és que necessitaran subvencions per tirar endavant el moviment. A banda, l’entitat preveu uns anys de moltes activitats per recaptar diners. Hi haurà campanyes per incrementar el nombre de socis i hi haurà molts actes per fer caixa. L’expresident de la colla, Ignasi Ballús, ha estat l’ànima de la lluita per quedar-se al cine tots aquests anys. Ara encara és a la junta, centrat en la fi del procés, i remarca que, segons el seu parer, els diners són el menor dels problemes: “Hi ha gent, idees i projecte. Nosaltres farem el que calgui i més. Però cal que ens hi bolquem tots, també les administracions. I sembla que, de moment, anem per bon camí.”