Societat
Descobreixen unes molècules cel·lulars que impedeixen la metàstasi del càncer de mama
L'activitat de dues molècules d'ARN (els microARN mir-335 i mir-126) presents en cèl·lules tumorals de càncers malignes de mama impedeix que aquests s'estenguin a ossos i pulmons, ha conclòs un article que publica avui la revista Nature i en què participa l'equip de l'investigador Joan Massagué.
Mentre que el mir-126 redueix la proliferació i el creixement del volum del tumor de mama, que és el tipus més freqüent entre les espanyoles (es calcula que una de cada deu el desenvoluparà al llarg de la seva vida), el mir-335 suprimeix la metàstasi i la migració a altres teixits de les cèl·lules cancerígenes que poden portar a la mort de la pacient.
A més, els científics consideren que un tercer microARN (el miARN-206) podria complir una funció semblant al miARN-335.
La importància del descobriment està en el fet que s'ha demostrat per primera vegada que els microARN, aquesta nova classe de reguladors de l'activitat de l'ADN, poden també ser atacats "per les cèl·lules cancerígenes que es desenvolupen com a tumor metastàtic", ha explicat Massagué en una entrevista telefònica.
Aquesta investigació podria obrir la porta al desenvolupament de futurs tractaments que evitessin la metàstasi del càncer de mama, bé a través de la consecució de tècniques per introduir els microARN en tumors on en falten o bé "desenvolupant fàrmacs contra els gens l'activitat dels quals augmenta per promoure la metàstasi quan aquests microARN falten", ha afirmat Massagué.
El funcionament normal del miARN-335 redueix en les cèl·lules cancerígenes la producció del factor de transcripció cel·lular SOX4, una substància que promou el desenvolupament i moviment dels descendents de les cèl·lules mare que originen el tumor, així com del component de la matriu extracel·lular tenascina C, una proteïna que les cèl·lules dipositen en el seu entorn i que els serveix per envair teixit circumdant, ha apuntat l'investigador.
En absència del miARN-335 i del miARN-206, la cèl·lula produeix massa quantitat d'aquestes substàncies, cosa que ajuda a la seva mobilitat i a la invasió dels teixits.
La principal funció dels microARN és neutralitzar l'ARN missatger, l'encarregat de "traduir" les ordres de l'ADN per donar lloc a diferents proteïnes.
Per obtenir aquestes conclusions, els investigadors van estudiar el desenvolupament in vitro i van implantar en ratolins cèl·lules cancerígenes procedents de línies cel·lulars de dues pacients que havien patit càncer de mama.
Els miARN-335, miARN-126 i miARN-206 presentaven nivells inferiors en les cèl·lules tumorals metastàtiques que "van anar reunint les condicions per a la millor penetració i supervivència en teixits i òrgans allunyats del tumor inicial".
"Els canvis i alteracions que trobem en aquestes cèl·lules –ha afegit el científic– ens diuen quines condicions i habilitats van haver d'acumular per arribar tan lluny en la progressió del tumor".
Els científics van comprovar que restaurar l'activitat de les molècules de microARN en cèl·lules cancerígenes humanes disminuïa la metàstasi en ossos.
A més, van inhibir en algunes de les cèl·lules tumorals el miARN-335 i van descobrir així quins eren els gens que més augmentaven la seva expressió (quantitat de l'ARN missatger al qual donen lloc i que després s'encarregarà de fabricar les proteïnes corresponents), i això els va portar als gens responsables de les proteïnes SOX4 i tenascina C.
Gràcies a l'estudi d'historials de vint pacients van comprovar que l'expressió mitjana de miARN-335 i miARN-126 era vuit vegades menor en els tumors de pacients que van recaure i en una mostra de 368 pacients es va comprovar que els nivells baixos de miARN-335 eren millor indicador d'una metàstasi general més important que de metàstasis específiques de pulmó o os.
Des del 1989 Massagué dirigeix el Programa d'Investigació de Biologia i Genètica del Càncer al Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York, i està considerat una de les autoritats més importants del món en l'estudi de la metàstasi del càncer.
Mentre que el mir-126 redueix la proliferació i el creixement del volum del tumor de mama, que és el tipus més freqüent entre les espanyoles (es calcula que una de cada deu el desenvoluparà al llarg de la seva vida), el mir-335 suprimeix la metàstasi i la migració a altres teixits de les cèl·lules cancerígenes que poden portar a la mort de la pacient.
A més, els científics consideren que un tercer microARN (el miARN-206) podria complir una funció semblant al miARN-335.
La importància del descobriment està en el fet que s'ha demostrat per primera vegada que els microARN, aquesta nova classe de reguladors de l'activitat de l'ADN, poden també ser atacats "per les cèl·lules cancerígenes que es desenvolupen com a tumor metastàtic", ha explicat Massagué en una entrevista telefònica.
Aquesta investigació podria obrir la porta al desenvolupament de futurs tractaments que evitessin la metàstasi del càncer de mama, bé a través de la consecució de tècniques per introduir els microARN en tumors on en falten o bé "desenvolupant fàrmacs contra els gens l'activitat dels quals augmenta per promoure la metàstasi quan aquests microARN falten", ha afirmat Massagué.
El funcionament normal del miARN-335 redueix en les cèl·lules cancerígenes la producció del factor de transcripció cel·lular SOX4, una substància que promou el desenvolupament i moviment dels descendents de les cèl·lules mare que originen el tumor, així com del component de la matriu extracel·lular tenascina C, una proteïna que les cèl·lules dipositen en el seu entorn i que els serveix per envair teixit circumdant, ha apuntat l'investigador.
En absència del miARN-335 i del miARN-206, la cèl·lula produeix massa quantitat d'aquestes substàncies, cosa que ajuda a la seva mobilitat i a la invasió dels teixits.
La principal funció dels microARN és neutralitzar l'ARN missatger, l'encarregat de "traduir" les ordres de l'ADN per donar lloc a diferents proteïnes.
Per obtenir aquestes conclusions, els investigadors van estudiar el desenvolupament in vitro i van implantar en ratolins cèl·lules cancerígenes procedents de línies cel·lulars de dues pacients que havien patit càncer de mama.
Els miARN-335, miARN-126 i miARN-206 presentaven nivells inferiors en les cèl·lules tumorals metastàtiques que "van anar reunint les condicions per a la millor penetració i supervivència en teixits i òrgans allunyats del tumor inicial".
"Els canvis i alteracions que trobem en aquestes cèl·lules –ha afegit el científic– ens diuen quines condicions i habilitats van haver d'acumular per arribar tan lluny en la progressió del tumor".
Els científics van comprovar que restaurar l'activitat de les molècules de microARN en cèl·lules cancerígenes humanes disminuïa la metàstasi en ossos.
A més, van inhibir en algunes de les cèl·lules tumorals el miARN-335 i van descobrir així quins eren els gens que més augmentaven la seva expressió (quantitat de l'ARN missatger al qual donen lloc i que després s'encarregarà de fabricar les proteïnes corresponents), i això els va portar als gens responsables de les proteïnes SOX4 i tenascina C.
Gràcies a l'estudi d'historials de vint pacients van comprovar que l'expressió mitjana de miARN-335 i miARN-126 era vuit vegades menor en els tumors de pacients que van recaure i en una mostra de 368 pacients es va comprovar que els nivells baixos de miARN-335 eren millor indicador d'una metàstasi general més important que de metàstasis específiques de pulmó o os.
Des del 1989 Massagué dirigeix el Programa d'Investigació de Biologia i Genètica del Càncer al Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York, i està considerat una de les autoritats més importants del món en l'estudi de la metàstasi del càncer.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.