sequera
L’Alt Empordà ja té 34 municipis en emergència per sequera
Dotze del pantà de Darnius s’afegeixen als 22 que ja ho estaven a l’aqüífer Fluvià-la Muga des d’agost junt amb Riudecanyes
L’aqüífer d’Igualada entra en excepcionalitat i s’afegeix al gruix de 477 municipis mentre que el Baix Ter passa de la normalitat a l’alerta
Dotze municipis de l’Alt Empordà que s’abasten per l’embassament de Darnius-Boadella, entre ells Figueres, Cadaqués i Roses, han entrat en emergència, la fase més restrictiva pel que fa als consums d’aigua i que afecta també a l’àmbit domèstic. S’afegeixen als 22 municipis altempordanesos que ja estan en emergència des de l’agost per la mala situació de l’aqüífer Fluvià-Muga junt amb dos municipis del Baix Camp – Duesaigües i Riudecanyes– que s’abasten del pantà de Riudecanyes, també sota mínims.
La Comissió Interdepartamental de Sequera del govern català ha aprovat l’emergència dels municipis de la unitat Darnius-Boadella perquè el pantà està per sota dels 11 hm³, concretament en 10,5, tot i que a la conca de la Muga ja s’ha reduït aquesta temporada un 81% de consum en l’aigua de reg agrícola. A més de Figueres, Cadaqués i Roses, la resta de municipis d'aquesta unitat que entren en emergència són Castelló d'Empúries, Llers, Santa Llogaia, Cabanes, Fortià, Riumors, Vilamalla, Vila-sacra i el Far d'Empordà. Dues altres unitats també han canviat la seva situació. L’aqüífer Carme-Capellades d’Igualada i rodalies ha pogut mantenir la situació d’alerta durant dos anys –va ser la primera unitat que hi va entrar el 2021– perquè s’hi han garantit abastaments des del sistema Ter-Llobregat però la comissió de sequera hi ha declarat avui l’entrada en excepcionalitat, la situació en què es troba la majoria del territori de les conques internes de Catalunya –477 municipis.
Per altra banda, els 30 municipis de la unitat del Baix Ter, que ha pogut mantenir la normalitat perquè el temporal Glòria va carregar l’aqüífer, ha passat avui a la situació d’alerta.
En normalitat només hi ha 13 municipis que corresponen a l’aqüífer plioquaternari de Tarragona – el Milà, la Masó, la Secuita, Renau, Monferri, Bràfim, Alió i Vila-rodona– i a l’aqüífer de l’estany de Banyoles –Banyoles, Porqueres, Camós, Fontcoberta i Cornellà de Terri.
En la compareixença posterior a la comissió de sequera i al consell executiu del Govern, el director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Samuel Reyes, ha afirmat que Europa està vivint “la sequera més important del segle”, sobretot al Mediterrani –per exemple a Grècia han arribat aiguats torrencials després d’un estiu amb els pitjors incendis de la seva història contemporània. A Catalunya els embassaments de les conques internes estaven al 25% de la seva capacitat al maig i van arribar al 31% amb les pluges de maig i juny però avui tornen a estar per sota del 23%. “En tres anys ha entrat la meitat d’aigua que entra en un període mitjà”, ha avisat Reyes, que destaca la dessalinització i la regeneració d’aigua depurada com les garanties que han permès que avui no estiguem en emergència a tot el sistema Ter-Llobregat com el 2008, quan els pantans van caure per sota del 20% de reserves.
Reyes demana no deixar-se confondre per dos caps de setmana de pluges molt fortes. Posa l’exemple del Garraf, on han estat extraordinàries però només ha plogut una quarta part del que hauria de ploure en tot l’any. I afegeix la depressió aïllada en alçada (DANA) de primers de setembre: hi havia la possibilitat que afectés tot el país però, al final, es va concentrar al Montsià amb aiguats catastròfics.
A pesar dels aiguats del litoral de les darreres setmanes, el setembre es preveu globalment normal pel que fa a la mitjana perquè no hi ha previsió de pluges les properes setmanes i només les previsions d’octubre apunten a cert optimisme perquè s’espera una pluviometria per sobre de la mitjana la primera quinzena. Per sort, el novembre també es pronostica normal i això vol dir no pas més sec que la mitjana –setembre, octubre i novembre són els mesos històricament més plujosos.
En la darrera revisió de pronòstics, la comissió de la sequera reunida a 1 de setembre apunta que, sense aquestes pluges previstes, la majoria del país entraria en emergència al desembre.