Només 668 hectàrees cremades en un dels estius més calorosos
El gruix de la superfície calcinada va ser a Portbou amb més de 500 hectàrees
Entre el juny i el setembre de 2022 es van calcinar 5250 hectàrees, vuit vegades més que enguany
L’estiu del 2022 es van cremar 5.250 hectàrees a Catalunya, aquest any només 668. Destaca el fet que l’incendi de Portbou concentra el gruix de la superfície calcinada amb més de 500 hectàrees destruïdes pel foc.
És per això i tenint en compte la situació adversa que hi havia a prinicpis d’estiu que la directora general d’Ecosistemes Forestals, Anna Sanitjes, ha valorat “satisfactòriament” la campanya d’incendis forestals. “Sempre és una desgràcia la crema de qualsevol part del país, però únicament han cremat 668 hectàrees en un dels pitjors anys climàtics”, ha ressaltat aquest dijous la directora general d’Ecosistemes Forestals, Anna Sanitjes, en un petit balanç de la campanya fet des de l’Alt Penedès. Coincidint amb una acció per abastir l’aigua les basses que s’utilitzen en cas d’incendi, Sanitjes ha recalcat que el gruix de la superfície calcinada aquest estiu va ser a Portbou i ha celebrat l’eficàcia de les mesures preventives.
Sanitjes ha subratllat que la campanya començava “amb un escenari molt difícil mai abans viscut”, arran de la sequera acumulada dels dos estius anteriors. En aquest sentit, ha recordat que la situació a la primavera era “molt més complexa” que altres anys, si bé al maig i al juny es va reduir el perill “a curt termini” a la Catalunya Central. “De cara a l’agost, els episodis van tornar a ser molt complexes”, ha afegit.
Com a conclusió de l’evolució dels diferents mesos, Sanitjes ha apuntat que el perill d’incendi, de forma global, ha acabat sent “lleugerament inferior” als altres anys, però ha avisat que ha estat “més generalitzat” a totes les comarques. En aquest sentit, ha advertit que els dies anuals de perill extrem han passat de ser una vintena fa quaranta anys a ser-ne prop de mig centenar actualment.
Tot i créixer aquest risc, Sanitjes ha ressaltat la poca superfície cremada aquest estiu.
Sanitjes ho ha atribuït especialment al sistema de prevenció i extinció. Ha posat com a exemple la sega de camps que va impedir que el foc de Colera arribés a les cases. “Hem de seguir transformant el paisatge amb nous camps i l’obertura de camins per a què l’any que ve el foc no ens agafi desprevinguts”, ha insistit, tot posant en valor el nivell d’especialització dels bombers i les primeres actuacions fetes per les ADF i els GEPIF.