SEQUERA
La dessaladora de Blanes farà alliberar cabal al Ter
La dessalinitzadora de Blanes treballa a ple rendiment des del març, amb una aportació anual a la xarxa de 20 hm³, que, sumats als 80 que genera l’altra planta d’Aigües Ter Llobregat (ATL) al Prat –igualment al màxim de producció–, fan preveure a la Generalitat que, “a partir de l’1 de gener del 2024, entrarà en vigor l’acord de la Taula del Ter, que preveu la reducció de la transferència de cabals del riu cap a la demarcació de Barcelona fins a un màxim de 90 hm³ l’any”, segons va anunciar ahir el director d’ATL, David Vila.
És un anunci històric per culminar una política de reducció que s’ha incrementat des dels 138 hm³ transvasats per al consum humà i industrial el 2019 fins a un interval d’entre 95 i 100, previst per a finals d’aquest exercici 2023. Però arriba en el pitjor moment de la sequera i quan, de fet, les reserves acumulades dels dos grans embassaments del curs –Sau i Susqueda– amb prou feines emmagatzemen 85 hm³ i els darrers dies resisteixen amb la minsa aportació de les darreres pluges.
El govern de la Generalitat, però, aposta per la dessalinització, una opció costosa en inversió, manteniment i obtenció de l’aigua dolça (3,6 kWh d’electricitat per cada metre cúbic, o 1.000 litres). Això vol dir que la planta, a ple rendiment, consumeix anualment 72.000 MWh, el que generaria un parc eòlic i mig dels projectats a l’Albera si el vent bufés bé les 24 hores dels 365 dies de l’any. I és una demanda tan elevada que no es plantegen la instal·lació de plaques fotovoltaiques, que només garantirien un mínim estalvi compensatori.
Nova planta amb l’Estat
La delegada de la Generalitat a Girona, Laia Cañigueral, va parlar també de l’opció de començar a fer servir aigua regenerada, però en el cas de Blanes l’aposta és quadruplicar els 20 hm³ anuals fins als 80, amb una nova planta prevista al darrere –Tordera amunt– de l’actual, amb capacitat per dessalar 60 hm³ anuals addicionals i una inversió prevista de 287 milions d’euros, entre projectes, expropiacions i les obres pròpiament dites. La Generalitat ha arrencat el compromís de l’Estat, a través del Ministeri per a la Transició Ecològica, perquè la tiri endavant amb una partida de fons europeus.
Amb el projecte bàsic sobre la taula, Vila va anunciar que la intenció és traspassar tots els documents al govern estatal perquè tregui el projecte executiu i les obres a adjudicació durant el primer trimestre del 2024, comptant que ja no hi hagi l’executiu estatal en funcions.
Per a pròximes sequeres
En el millor dels casos, el calendari començaria a comptar des de l’any vinent, amb un any per disposar del projecte executiu de la nova planta –que seria més compacta que l’actual, ja que la tecnologia ha evolucionat respecte a la instal·lació actual del 2002– i un parell més d’anys per a les obres, de manera que no estaria a punt fins al 2028, i amb un parell d’anys en proves de la maquinària fins a assolir la màxima producció el 2030. Són terminis molt llargs, com ja va passar en la sequera del 2008, quan l’ampliació va arribar ja en un escenari de normalitat, però compten que seran infraestructures necessàries en un escenari de pluviometria irregular pel canvi climàtic.
La planta de Blanes garanteix el subministrament a la Selva Marítima, però la major part del cabal abasta els municipis de l’Alt Maresme i una part es deriva cap a la potabilitzadora de Cardedeu, de manera que l’aigua es podria arribar a bombar fins al Garraf o l’Anoia a través de les canonades de cabal reversible. Sobre la taula també hi ha, però, l’activació dels tràmits per aixecar una tercera dessalinitzadora al voltant de la desembocadura del riu Foix, a Cubelles
No resol, però, els problemes que afronten els municipis de l’Alt Empordà pel baix nivell de l’embassament de Darnius-Boadella. Però sí que permetrà optimitzar reserves al Ter, per a un bon nombre de municipis gironins, i assegurar el cabal biològic i el reg de conreus, que també s’han hagut d’estrènyer el cinturó en els últims anys.