Fer lluir la masia del bandoler

El bandoler Serrallonga va néixer al mas Sala de Viladrau, a la falda del Montseny. A la casa, no hi viu ningú i amb els anys s’ha anat degradant. Un projecte impulsat per Marta Lloret –més coneguda a través de les xarxes socials com “la caçadora de masies”– vol rehabilitar-la i donar-li una nova vida. Amb la idea que el mas es torni a convertir en una casa de pagès, Lloret ha signat una cessió d’ús amb els propietaris de l’immoble, per arreglar així les quatre plantes d’aquest edifici catalogat com a bé d’interès nacional. Segons ha explicat a l’ACN, aquest seria el “somni més gan” de la seva vida per compartir l’espai entre el masover que hi aniria a viure i la seu de la Fundació Mas i Terra, que dirigeix i que es dedica a promoure la conservació i recuperació del patrimoni històric. Lloret té clar que rehabilitar la casa serà un procés “llarg i costós” que dependrà directament de les donacions. En els pròxims dies, “la caçadora de masies” encetarà una campanya de micromecenatge a través de Bizum per recollir fons. A mesura que es vagin rehabilitant parts de la masia, ensenyarà l’evolució a través d’un canal a Youtube.

Els treballs han començat a la coberta on hi havia goteres que malmetien els forjats de la casa i s’ha actuat d’urgència a la vegada que ha deixat al descobert un finestral gòtic tapiat que desconeixien. “Sorpreses com aquesta estic segura que aniran sortint dia a dia”, hi afegeix Lloret, que encara les obres de rehabilitació, que seran un projecte de final de carrera d’uns estudiants d’arquitectura tècnica de la Universitat Politècnica.

En la seva tasca de protecció del patrimoni, la nova Sala inclourà un espai per explicar qui va ser el personatge de Joan Sala, més conegut com a Serrallonga, que va viure en aquestes terres sent un dels bandolers més importants. El projecte Masiaire engloba una vintena llarga de masovers vivint en cases i d’altres que estan en procés d’arreglar-les. “El meu somni final és reactivar totes les masies possibles i que aquestes cases tancades tornin a tenir vida, inclosa la Sala, que serà com la mare de totes”, ressalta satisfeta Marta Lloret.