Amb els dits a l'endoll

Tot i que ja fa nou dies que es va produir l'apagada a Barcelona, encara no se n'han acabat de determinar les causes, a causa del garbuix de competències entre els governs català i espanyol i la partida de tenis entre Red Eléctrica de España (REE) i Endesa. Els responsables polítics i de les empreses energètiques han gastat aquests dies quilos de gomina per dissimular que tenen els pèls de punta, i és que qui més qui menys tothom s'ha enganxat els dits a l'endoll en l'última crisi energètica a Catalunya.

D'entrada les xifres indiquen que la responsabilitat principal la té el govern espanyol. Igual que en infraestructures viàries i ferroviàries, en matèria d'energia els diferents governs de l'Estat han deixat Catalunya en calçotets. En el període 2005-2011, ja en ple govern Zapatero, l'executiu espanyol preveia fer una inversió de 567 milions d'euros a Catalunya, només un 14,8% del total de l'Estat, quan el percentatge que aporta Catalunya al PIB de l'Estat és del 18,8%. Però és que, a més, segons van explicar ahir els responsables de la Cambra de Comerç, aquesta inversió no s'ha executat sencera, ja que bona part dels diners estaven destinats a la línia MAT entre Bescanó i Baixàs. I la situació en inversions previstes encara és pitjor en el tram final del període. Entre el 2008 i el 2011 l'Estat només pensa invertir 30 milions a Catalunya, el 2,4% del que anirà als territoris espanyols.

A la baixa inversió s'hi suma una altra dada preocupant: l'augment del consum, que els últims tres anys ha crescut un 9%, segons dades del departament d'Economia. Així doncs, som davant d'un conflicte de difícil solució. O deixa d'augmentar el consum -amb les greus conseqüències que això tindria per a l'economia i la vida de les persones- o el govern de l'Estat posa sobre la taula els diners necessaris per posar al dia la xarxa catalana.

Esclar que, com en els altres àmbits de la crisi d'infraestructures que viu el país, les culpes també són compartides. La sensació és que les contradiccions entre els seus socis provoquen que el govern vagi dilatant les decisions en matèria energètica. El debat sobre la connexió amb les línies d'alta tensió de França, que tècnicament és necessari per garantir un bon subministrament ara i en el futur, s'ha eternitzat. El que cal és trobar solucions per reduir-ne l'impacte ambiental allunyant la línia de les zones urbanes i d'interès natural i soterrant-la quan sigui necessari. I això vol dir diners, que haurien de sortir de l'Estat, i negociar compensacions amb els ajuntaments. El cost del soterrament puja menys del 50% del cost total de la línia.

Traçat de la MAT
No va ser fins ahir que REE i el govern van donar a conèixer el traçat de la línia de molta alta tensió entre Bescanó i Santa Llogaia d'Àlguema als alcaldes dels quinze municipis afectats, situats a les comarques del Gironès, el Pla de l'Estany i l'Alt Empordà. Si res no canvia, el traçat no serà soterrat, anirà paral·lel a l'actual línia de 132 kV entre Juià i Figueres i tindrà una llargada de 30 quilòmetres. Segons el president del Consell Comarcal del Gironès, Lluís Freixas, serà difícil arribar a un acord entre els municipis i la companyia, perquè les diferències "són molt grans". "Els ànims estan molt crispats, els alcaldes són un reflex de com estan els ànims", va puntualitzar.

Fiscalitzar les actuacions de l'Estat
A banda de buscar el consens en les grans infraestructures, al govern també li correspon de fiscalitzar les actuacions que fa l'Estat a través de REE i les decisions que pren Endesa, el president de la qual es va embolicar amb l'estanquera i la Constitució per evitar l'opa de Gas Natural. No és tasca fàcil, ja que les dues empreses, una de les quals està participada per l'Estat, anteposen els seus beneficis a servir els objectius estratègics espanyols, que no solen coincidir amb els catalans. I tot això amenitzat pel nou repartiment de competències que preveu l'Estatut, que, igual que l'anterior, admet moltes interpretacions. I, a l'hora d'interpretar, ja se sap que és l'Estat qui té la capacitat d'enrampar.