El món rural, a l’aula

La sequera, els preus desorbitats de cost i la falta de relleu generacional no posen les coses fàcils al sector primari, en què es fan mans i mànigues per tirar endavant les explotacions. Els que són de l’ofici tenen clar que el futur per als que continuaran el negoci és adaptar-se als nous temps i a les situacions canviants del canvi climàtic. “Estem en constants canvis i mirem de buscar varietats a l’horta més resistents”, explica Ana Maria Elvira, una de les alumnes en les jornades sobre el rugós, un virus del tomàquet que s’està estenent i preocupa els pagesos del Maresme. Com a assistent en millora genètica de les llavors que l’empresa on treballa ven als agricultors, es va apuntar a les jornades per conèixer com s’ha de prevenir el virus. “S’han de desinfectar bé les eines i el personal que treballa a la finca, perquè es propaga per contacte i el poden portar a la roba”, explica Elvira, que ha pogut aplicar aquests coneixements a la feina i està alerta d’altres jornades que miren de donar respostes als agricultors i que serveixen a les empreses per “veure el que passa i el que es necessita”.

Les noves tecnologies estan capgirant molts sectors i han entrat de ple en les explotacions agràries, que miren d’adaptar-s’hi amb nova maquinària i sensors, i fins i tot la intel·ligència artificial els pot beneficiar per fer més rendibles les explotacions.

A Catalunya, amb el nou centre de Cabrils, ja són quinze les escoles agràries que es dediquen a formar els joves i els professionals del sector agroalimentari situats a tot el territori. En tretze escoles s’imparteix formació reglada o inicial (cicles formatius); en d’altres, com es fa a Cabrils, formació contínua (presencial, semipresencial i a distància) i cursos de reciclatge per als professionals amb el treball formatiu a tot el jovent que s’incorpora a l’agricultura i amb els cursos d’emprenedoria, les jornades de transferència tecnològica i altres formats. El cap del Servei de Formació Agrària, Joan Salvador Minguet, destaca l’interès del sector per formar-se. Això explica que més de 7.000 professionals facin cursos de formació contínua i 19.000 participin en les jornades de transferència tecnològica que es fan a tot el territori. Es tracta de cursos que exigeix el mateix Departament d’Acció Climàtica per complir amb directives europees o per donar respostes als mateixos professionals. Així, es fan cursos per ensenyar a esporgar fruiters o la vinya, però també de conducció de tractors. Seran gairebé 400 cursos que s’imparteixen als centres amb professors propis o especialitzats que es contracten des de les escoles. Minguet reconeix que les noves tecnologies són un gran repte per a l’agricultura, la ramaderia i la industria alimentària. “Hi ha moltes coses a fer i tot és molt nou”, indica el cap del Servei de Formació, que reconeix que és molt complex disposar d’un cicle formatiu de noves tecnologies aplicat al sector agrari, però es treballa per oferir en algunes escoles agràries cursos d’especialització per ampliar la formació dels joves. A finals d’any tindran la diagnosi que està elaborant el grup de recerca en agricultura de precisió de la Universitat de Lleida per conèixer el grau de digitalització de les explotacions agràries, el sector forestal i la indústria alimentària. Això permetrà a les escoles “afinar més” les demandes del sector, que té damunt la taula l’amenaça del canvi climàtic i el problema de la sequera. La sensorització dels recs per estalviar aigua i estudiar el creixement de les plantes, així com el treball amb drons per digitalitzar les finques són alguns dels cursos que es porten a terme des de Cabrils, on es comparteixen instal·lacions amb l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). A les finques on s’estudien tècniques per combatre les plagues i varietats més resistents per a l’horta també es podran formar els professionals en les darreres aplicacions tecnològiques per treure més rendiment a les explotacions agràries. “Hi ha una agricultura d’alta precisió”, explica Minguet, en què els holandesos són els experts per treure el màxim rendiment del cultiu amb uns hivernacles “molt precisos i un control de l’adob”.

El públic per a la formació contínua que es fa a Cabrils, amb cursos i jornades, són professionals en actiu amb necessitat de reciclar-se. Hi ha més jovent a les escoles agràries on estudien els cicles formatius de formació professional. Des de l’inici de la formació dual, les escoles agràries han col·laborat amb 85 empreses d’arreu del territori perquè puguin fer pràctiques. Segons explica Minguet, la inserció d’aquests joves que fan pràctiques és del 80%.

A més, les escoles també han apostat per un nou mètode de formació a partir de les mentories, una fórmula que està en fase de creació i que s’està desenvolupant mitjançant un programa pilot amb un total de dotze joves que s’hi incorporen i que han après passant unes setmanes treballant conjuntament amb uns mentors (empresaris agraris) portats des de les escoles.