Un robatori diari de fil de coure

Els Mossos d’Esquadra investiguen un robatori diari de fil de coure. Des de gener fins a setembre, es van denunciar 290 sostraccions, bàsicament realitzades en empreses privades. Més de la meitat dels casos es van resoldre amb la detenció dels lladres i, de vegades, amb la recuperació del material robat. Tot i això, és un delicte que continua a l’alça des de fa un any i mig.

Una de les raons que expliquen aquest fenomen delictiu és que els lladres s’enfronten a penes molt baixes i, fins ara, mai s’ha decretat presó preventiva. Així s’entén que hi hagi un grup de vint delinqüents implicats en 151 robatoris. El rànquing l’encapçalen, amb dotze detencions cadascun, Vicente E. i un menor, tots dos d’origen romanès. Completa el podi Drago I, amb deu arrestos.

Canvi d’estratègia policial
Per intentar posar fi a la multireincidència, els Mossos no es conformen amb la identificació i detenció dels autors dels robatoris. Actualment, es fan investigacions enfocades a provar davant d’un jutge que darrere d’aquest delicte hi ha grups organitzats que causen perjudicis socials. L’objectiu és acusar els detinguts d’associació il·lícita i desordres públics per propiciar el seu ingrés a la presó.

Per les dependències policials han passat tots els membres –dones i menors inclosos– dels “clans familiars d’origen romanès que es mouen per tota la geografia catalana per robar cable de coure”, explica l’inspector Jordi Domènech, cap de l’àrea tècnica de seguretat ciutadana dels Mossos.
Si el cop el perpetren en infraestructures –ferroviàries o elèctriques– els damnificats no són únicament les empreses. En opinió de l’inspector Domènech, “endarrereixen l’arribada de l’alta velocitat, afecten el servei de trens perquè malmeten sistemes de senyalització i comunicació que també poden provocar algun sinistre”. En el cas de les línies elèctriques, poden posar en perill la vida dels operaris que, “si no s’adonen de l’absència del coure, es poden electrocutar”.

Investigar els receptadors
Una altra línia d’investigació està dirigida als receptadors del coure sostret. No obstant, “hi ha compradors que en desconeixen l’origen i fan una transacció legal”. En aquest punt, l’inspector Domènech aclareix que els mateixos clans extreuen el coure del cablejat i així és difícil detectar-ne la procedència. També hi ha gestos petits, com el decomís de les furgonetes que utilitzen per traslladar-se, que contribueixen a obstaculitzar les accions delictives perquè “els obligues a comprar-se’n de noves”.

Els policies no són els únics que intenten posar les coses difícils als lladres. Les naus industrials, on es perpetren la majoria dels robatoris, han augmentat les mesures de seguretat. També les infraestructures en construcció prenen precaucions. A banda del pla especial de protecció de la línia del TGV –que fa especial atenció als trams deshabitats–, el coure ja no s’hi trasllada fins que no s’instal·la la línia. “Abans les bobines s’estaven dies i dies exposades al robatori”.