Societat
El Casino del Centre, mirall d’una ciutat
L’entitat més antiga de l’Hospitalet celebra enguany els 150 anys de vida
La seva evolució ha estat paral·lela als canvis culturals i socials de l’últim segle i mig
Agrupa uns 370 socis i manté un calendari d’activitats mentre s’enfronta al repte del relleu generacional
Per la seva ubicació privilegiada, a la cantonada de la rambla Marina i el carrer Major, la terrassa del Casino del Centre és un espai clàssic de trobada a l’Hospitalet. Però no és un bar qualsevol, ja que amaga una rebotiga fascinant, una sala de fustes fosques amb aires de club anglès en què destaca una llar de foc i un grandiós llum d’aranya. És un espai del que poden gaudir els socis de l’entitat, que aquests dies està celebrant el 150è aniversari, un segle i mig d’existència que li atorguen el títol de l’entitat més antiga de la ciutat.
Josep Miquel Goyta, president de l’entitat des del 2002, relata una història que va néixer el juliol de 1873. Llavors es va escripturar la compra d’una parcel·la on hi havia una casa de pagès. Era un terreny situat a l’actual rambla de la Marina, que llavors eren terres de conreu i horts. Es van posar d’acord 25 persones, la majoria pagesos i comerciants, i van constituir un condomini per escripturar els terrenys. Van costar unes 11.000 pessetes i els socis en van recollir unes 40.000 per construir l’edifici. En l’escriptura inicial, segons relata Goyta, hi constaven tots els noms amb l’aportació de cadascú i es va fer la divisió proporcional. Posteriorment una altra persona es va sumar a aquesta multipropietat. El destí que s’hi va donar va ser el Centre Econòmic Agrícola i Industrial de la Vila de l’Hospitalet de Llobregat, popularment conegut com el Casino del Centre. “No del centre de l’Hospitalet”, destaca el president, referint-se a una denominació geogràfica que no existia llavors.
Des del començament el Casino es va destinar a l’esbarjo dels socis i a promoure la cultura catalana a través d’activitats com el teatre, el cant i l’excursionisme. També va albergar les escoles Doctor Robert. “En aquella època l’Hospitalet era molt dispers. De la Zona Franca a la platja que hi havia a Can Tunis, tot allò eren camps amb moltes cases de pagès aïllades, i el Casino va servir com a punt de trobada per conèixer-se les famílies, per fer la festa major i les festes de patrons i per discutir problemàtiques econòmiques del moment. També perquè veïns de la Marina hi portessin els nens a l’escola”, relata Goyta.
Les persones més influents de la ciutat s’aplegaven al Casino del Centre. No era pas l’únic equipament d’aquest tipus a la ciutat, ja que també existia el Casino de l’Harmonia, que es va dissoldre als anys vint, segons explica Goyta. “Hi havia socis que compartien carnet a tots dos casinos, però també existia entre ells la típica rivalitat en un poble que llavors tenia 2.500 habitants.” La tradició de ser soci va passar de pares a fills, i la família de Goyta n’és un exemple, ja que l’avi del seu avi va ser un dels socis del condomini.
Aviat es van crear diferents seccions de lleure i cultura, però el Casino no podia mantenir-se aliè al context del moment. “Potser estava més vinculat a la Unió Liberal” per la tendència de les persones que el freqüentaven, assenyala Gota. Entre elles, la meitat dels alcaldes que va tenir l’Hospitalet fins al 1910. Els vaivens polítics van fer que entre el 1930 i el 1932 es canviés la denominació per Centre Autonomista Republicà. El 1936, com que era una entitat eminentment de dretes, l’edifici va ser confiscat pels sindicats, primer per la UGT i després per la CNT, que hi van instal·lar la seu. El 1939 es va girar la truita i va ser la Falange qui es va apropiar de l’edifici. “S’hi van estar uns mesos, però aviat es va plantejar que es reobrís per recuperar la vida social”, assenyala el president. El Govern Civil va autoritzar la reobertura d’una societat recreativa que es diria Casino Nacional.
Ràpidament va esdevenir el nucli on fer festes i balls. També es va constituir un grup de teatre que representava obres en català d’autors com Àngel Guimerà. Això era a principis dels anys quaranta “i l’activitat cultural es va mantenir amb molta força fins a la irrupció de la televisió, la segona residència, el cotxe, el cinema”, diu Goyta. La necessitat d’anar al Casino a fer activitats va decaure als setanta, com a la major part d’aquest tipus d’entitats. La disminució d’ingressos va coincidir amb un edifici de 100 anys que es començava a deteriorar. Va ser una època complicada, i després de la mort de Franco va sorgir l’oportunitat que les entitats sense ànim de lucre poguessin tenir llicències de joc. Al Casino es va muntar un bingo el 1978, gestionat per l’entitat i els concessionaris del bar. Va durar fins al 1990 i va donar molts ingressos, compartits amb els gestors del bar. Aquests ingressos van permetre abordar una reforma integral i obrir façana a la rambla Marina.
A principis dels noranta el bingo va marxar a un altre local i l’entitat va recuperar tot l’espai per a activitat social. Es va donar entrada a un esbart dansaire i a una coral, es van recuperar seccions com la del ball de saló i el jocs de taula, i es van atreure nous col·lectius, com un equip de bàsquet i de futbol sala a la pista exterior. “Tot això va donar més moviment al Casino i cap al 2005 es va renovar la cafeteria, una obra important” que va incloure millores estructurals, segons Goyta. Ara continua l’esbart, els balls de saló, els assajos de la coral, cursos de pintura, tai-txi, ioga...activitats, algunes, d’entitats allotjades al Casino i d’altres, propostes pròpies. També es lloga el Casino per a festes privades. “Això ens suposa una font d’ingressos, perquè d’ajuda pública en tenim poca”, destaca el president.
El Casino del Centre té uns 370 socis. El sostre ha estat en els 400 i la xifra més baixa, en èpoques de crisi, 250. A aquest nombre s’hi ha de sumar els assistents als cursets. Goyta lamenta la manca de relleu generacional, un fet que comparteixen els prop de 200 ateneus de la federació catalana. ”Potser la nostra generació ha tingut una altra forma de socialitzar-se i estem més pel voluntariat i per fer feina col·lectiva. O potser s’hi animen a partir de certa edat”, reflexiona. La cosa interessant, precisa, és que el públic es vinculi al Casino a partir de les activitats, i aquest és el repte que assumeix la més que centenària entitat.
Respecte de la incidència que el Casino del Centre ha tingut a la ciutat, el president recorda que el creixement de l’entitat no ha anat paral·lel al de la ciutat, que ha multiplicat per cent els habitants en 150 anys. “Ara hi ha molta més oferta i competència de centres culturals que llavors, i la batuta a nivell cultural laporta l’Ajuntament. Hi ha gent que no ha entrat mai al Casino, però ha estat una influència cultural notòria per a l’Hospitalet fins que van començar les grans onades migratòries, primer a partir dels anys vint i sobretot als anys seixanta.”