LA crònica
La gent de la ciutat
Quina és la gent de la ciutat?, es pregunta, en un moment intens, de gran exaltació, el tribú de la plebs davant les imposicions del tirà, a Coriolà de Shakespeare. L’urbanista i geògraf Oriol Nel·lo va mencionar la cita del bard anglès tot recordant que Pasqual Maragall en va fer el seu lema: “La ciutat és la gent, deia Maragall.” Les reflexions sobre què és ara una ciutat, la necessitat de definir-la, no com a concepte sinó com a projecte, van ressonar ahir al migdia a l’Aula Magna Modest Prats en la lliçó inaugural del curs acadèmic 2023/2024 de la Universitat de Girona .
Oriol Nel·lo va ser secretari per a la Planificació Territorial del govern de la Generalitat del primer tripartit, tal com va evocar més tard el conseller d’Universitats, Quim Nadal, que va assenyalar que havien compartit “set anys d’acció de govern”. Nadal va destacar del ponent el fet de ser “un dels pocs casos que ha mantingut el mateix compromís, rigor i exigència en el trànsit de l’acadèmia a la política”. “Va saber traspassar un llindar entre la reflexió teòrica i l’acció pragmàtica; baixar a l’arena i parlar dels pisos d’en Garcia de Manlleu i alhora continuar amb el debat sobre les ciutats del present i del futur”, va elogiar-lo Nadal.
Reprenent el fil de Maragall i de Shakespeare, Oriol Nel·lo es va preguntar quina és avui la gent de la ciutat. “És fluctuant i diversa. A Barcelona, el 30% és nascut fora de les fronteres de l’Estat.” L’urbanista va reflexionar sobre la idea de “ciutat per viure-hi” en un context de supermobilitat que inclou els “grans mals” del turisme. Per Nel·lo, l’ideal de “ciutat per viure-hi” és aquella on es pot desenvolupar “un projecte de vida, perseguir-hi la felicitat i el benestar sense estar tenallats per la precarietat i la inseguretat”. La ciutat “té mala fama respecte al camp, que atrau”, va explicar el ponent. El repte, va concloure en la lliçó magistral, és “definir ciutat com a projecte, ciutats per viure-hi ambientalment sostenibles, funcionalment eficients i socialment justes”.
Altaveu de denúncia feminista
Dues hores abans de la solemnitat del Gaudeamus igitur, el so dels tambors d’una batucada, a l’exterior de l’església de Sant Domènec, portava la festa estudiantil a l’inici de curs més institucional. A l’interior, les veus i els músics del Cor i Orquestra de la UdG van interpretar, entre altres peces, La ciutat, de Josep Pons i Miquel Creus. Un grup d’estudiants van irrompre a l’inici de l’acte quan el rector, Quim Salvi, prenia la paraula per donar la benvinguda. Com l’any passat, els estudiants van reclamar la revisió dels protocols per a casos d’assetjament sexual. Van estendre una pancarta i, deixant l’altaveu, des del faristol, la portaveu va assenyalar que les polítiques feministes institucionals “sobre el paper són adequades però a la pràctica són fum”. Van denunciar mancances en el protocol d’assetjament sexual de la UdG, com ara no mantenir l’anonimat de la denunciant. “Tot el que tapeu sota l’estora us esclatarà”, va afegir. El conseller Nadal va assenyalar que s’ha de ser “absolutament implacable amb els casos d’assetjament, amb plenes garanties per a les víctimes”. Va dir que entenia les raons de les queixes” i que “proliferin” perquè ha estat un “fenomen ocult molt de temps i que ara emergeix”. Per Nadal hi ha una frontera: “Atacar la reputació de les universitats. Els valors que atresoren està per damunt de la contingència d’aquests casos que s’han d’aïllar i combatre.”
