Acollir, repoblar, integrar

Acollir, repoblar, integrar. Tres passos, tres verbs, tres grans objectius senzills de resumir però molt difícils de dur a la pràctica que són els que han guiat l’acció d’Oportunitat 500, la prova pilot que al llarg del darrer any ha impulsat l’Associació de Micropobles de Catalunya per rebre i donar feina a refugiats i immigrants en l’àmbit rural, el que més necessitat té precisament de guanyar habitants pel greu problema de despoblament que viu. I tot plegat s’ha mirat de fer encara amb un plus: explicar-los el país on viuen i animar-los perquè adoptin el català amb els veïns com a llengua d’integració. “Han de saber on són”, insistia Xavier Camps, responsable sectorial d’Acció Social de l’entitat i ideòleg de la iniciativa, en un acte per fer balanç la setmana passada a l’abadia de Senan.

Ara que s’ha tancat la prova pilot d’un any, endegada durant la presidència de Mario Urrea, els responsables es mostren satisfets de com ha anat i confien que no s’acabi aquí. “Va ser una idea brillant, acollir immigrants i refugiats per repoblar pobles menors de 500 habitants; es va parlar amb el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i el Departament d’Igualtat i Feminismes (IFE), i es va generar un projecte que ha acabat sent d’èxit i que aspirem que tingui continuïtat en el temps”, lloava l’actual president de Micropobles i alcalde de Riners (Solsonès), Joan Solà. “És una plataforma única per utilitzar recursos que ja existien, no ens hem inventat res ni venim a substituir ningú”, destacava Camps. “El gran repte era demostrar que al territori també es pot fer acollida”, reblava, ja que fins ara només hi havia programes específics del SOC en ciutats majors de 20.000 habitants.

En la prova pilot, a què també han contribuït amb fons el Departament de la Presidència i el Ministeri de Treball, hi han participat finalment 28 famílies, originàries de països amb conflictes com Colòmbia, el Marroc, Hondures, l’Afganistan, Síria i Ucraïna. En total, 90 persones, de les quals 47 menors, la majoria provinents de l’àrea de Barcelona, que han estat acollides en 24 municipis diferents, la majoria de les comarques de Lleida i Tarragona. D’acord amb el SOC, l’estiu del 2022 es va fer un procés de selecció en què van arribar a entrevistar més de 300 candidats. Així, durant dos mesos es van celebrar 18 sessions informatives i de guiatge a què es van apuntar 160 persones, per tal que prenguessin consciència de què és Catalunya i com és la vida als micropobles. A partir d’aquí, als que van acabar entrant al programa se’ls va oferir un contracte laboral d’un any a jornada completa per treballar als ajuntaments –en la majoria de casos, per entrar a la brigada i ajudar en tasques de manteniment i neteja de l’espai públic–, i se’ls va oferir habitatge de lloguer assequible, ja fos privat o en edificis de propietat municipal. “S’ha treballat conjuntament valorant les necessitats dels municipis i les dels refugiats, no s’ha fet des d’un despatx a Barcelona”, subratllava l’alcaldessa de Senan, Carme Ferrer, també membre de l’executiva de Micropobles. “Tal com ja va dir Urrea, als nostres municipis mai ningú dormirà al carrer ni passarà gana”, reblava.

La principal aportació de l’entitat ha estat el procés d’acompanyament i tutoria que ha instigat, que ha anat a càrrec d’un equip de cinc tècnics, a fi de “generar confiança, estima i respecte”, indica Camps. “Hem aconseguit respectar les singularitats, perquè s’han fet 28 plans de treball individualitzats, a partir de les seves circumstàncies inicials i les seves motivacions”, destacava Oriol López, el coordinador tècnic d’Oportunitat 500. En aquest sentit, com que l’objectiu és que acabin desenvolupant de manera autònoma un projecte de vida en aquests pobles, el programa s’ha completat amb itineraris d’emprenedoria i jornades sobre la creació de projectes territorials en què també han participat veïns, administracions locals i teixit empresarial i associatiu de cada indret, a fi de generar idees i orientar-los per trobar una feina o fins i tot muntar un negoci propi que hi pugui tenir futur. Al llarg de tot el procés, a més, s’ha pogut parlar de tot sobre la seva nova vida al món rural, resumit en set línies estratègiques que han anat des de la interculturalitat i la conciliació familiar fins a la incidència política, la recuperació d’antics oficis i fins i tot aspectes pràctics com la mobilitat.