El futur zoo marí opta per l'espectacle amb animals

L'Ajuntament de Barcelona es planteja fer un zoo marí de caràcter més lúdic que l'actual. Incloure espectacles amb animals marins en el nou projecte de Zoo al Besòs seria una manera de desencallar el pla que afecta el conjunt del zoològic de Barcelona, aconseguir finançament per acabar l'obra que s'està fent al Front Litoral i alhora fer-lo rendible un cop estigui acabat.
La plataforma guanyada al mar on s'ha d'instal·lar el zoo marí, i que es va començar a construir entre el Poblenou i el Fòrum el 2006, fa mesos que està aturada. El pressupost inicial del projecte era de 120 milions d'euros, però el delegat de Presidència, Ignasi Cardelús, va assegurar ahir que el pla presentat per l'exalcalde Joan Clos serà només un "punt de partida per al nou". El projecte del zoo marí s'emmarca en la remodelació conjunta del zoològic de la Ciutadella, que també tindria un pressupost milionari que l'Ajuntament no està en condicions d'assumir en solitari.

El primer tinent d'alcalde, Carles Martí, en una compareixença sobre aquest tema que ahir va crispar i defraudar els partits de l'oposició, va explicar que s'estan buscant espònsors per tirar endavant tots dos projectes i que en un termini breu, de poques setmanes, el mateix alcalde Jordi Hereu ho explicarà públicament, tot i que, si cal, l'Ajuntament el promourà en solitari. Aquestes declaracions de Martí es contradiuen amb les que va fer el tercer tinent d'alcalde, Jordi William Carnes, que va advertir fa unes setmanes que el futur zoo marí és massa costós perquè el consistori l'assumeixi en solitari i que el projecte perilla si un inversor privat no finança part del seu cost.

Es busca empresa
Diversos biòlegs consultats per l'AVUI donen la raó a Carnes i afirmen que l'Ajuntament va més enllà de la recerca d'espònsors, perquè el que necessita i busca són operadors privats que es facin càrrec del zoo marí. No hi ha gaires empreses a nivell mundial que puguin tirar endavant un projecte d'aquesta envergadura. I totes vinculen la concessió a l'exhibició de grans animals en espectacles, a banda de les tasques de conservació d'espècies.

El ventall d'empreses que hi ha sobre la taula són Parques Reunidos, Aspro Ocio i Sea World. La primera és la multinacional que gestiona els parcs zoològics de Madrid, València i Marina Antibes, on hi ha orques. Aspro gestiona l'Aquari de Barcelona, tots els Marinelands i el Parc Astèrix de París i Sea World és l'empresa de San Diego (EUA) on va anar a parar l'orca Ulisses el 1994 quan va haver de marxar de Barcelona perquè l'aquari li havia quedat petit i necessitava parella. Les tres empreses haurien recomanat que la millor manera de fer atractiu i rendible el futur zoo marí és fer-hi espectacles amb animals i, encara millor, amb orques. En aquests moments a l'Estat només hi ha un espectacle amb balenes a Tenerife, tot i que no es pot fer negoci amb aquests animals i tan sols està permès tenir-ne amb "finalitats científiques i educatives".

Preguntes sense resposta
L'oposició demanava ahir explicacions sobre el projecte del zoològic de forma oficial i només va aconseguir les dades que ja ha publicat l'anuari de l'empresa municipal que el gestiona, Barcelona Serveis Municipals, i la vaga promesa de la pròxima compareixença d'Hereu. La regidora Sònia Recasens (CiU) va insistir a demanar concrecions sobre la reducció del recinte del Zoo, la destitució de l'anterior directora, els contractes condicionats que es fan als operadors que tenen botigues dins del parc i la inversió prevista del zoo marí, que, segons va assegurar, ha passat de 120 milions d'euros a 200. Va reiterar la seva demanda d'informació sobre el calendari, el finançament i els criteris de rendibilitat econòmica. Esther Capella (ERC) va denunciar que l'Ajuntament havia desmantellat la política de recerca del zoològic en pocs mesos