Intenten recuperar l'aigua insípida a la ciutat de BCN

Els veïns de Barcelona, especialment dels barris més pròxims al Llobregat, mai s’han cregut del tot la definició acadèmica de l’aigua. Durant decennis el líquid que sortia de l’aixeta tan aviat tenia olor de terra florida com de detergent o de verdura bullida. Sense parlar del gust de clor. Tot molt lluny del teòric “incolora, inodora i insípida” que indiquen els llibres de text.
El pelegrinatge de les olors i els gustos de l’aigua de l’àrea de Barcelona ha durat més de mig segle, però sembla que té els dies comptats. A principis del 2009 tres grans obres de millora en els punts de subministrament restabliran la confiança en les qualitats naturals de l’aigua.

Les obres de la principal d’aquestes infraestructures, la dessalinitzadora del Prat del Llobregat –situada molt a prop del port de Barcelona– es van iniciar de forma molt discreta al mes de maig (sense posar-ne la primera pedra oficial). De forma paral·lela, les plantes potabilitzadores d’Abrera (de l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat) i de Sant Joan Despí (Agbar) estan incorporant sistemes d’electrodiàlisi reversible i d’osmosi inversa per millorar substancialment la qualitat de l’aigua que es distribueix a l’àrea de Barcelona. La suma d’aquestes tres obres produirà una aigua de gust i olor molt diferents dels actuals.

Abans que aquests canvis arribin a l’aixeta, però, els responsables d’Aigües de Barcelona investiguen quins són els millors sistemes per barrejar les diferents fonts de subministrament de la futura aigua i aconseguir resultats plenament satisfactoris.

Campanya
“Els consumidors trobaran canvis en el gust i això pot suposar sorpresa. Per aquest motiu s’estan estudiant les millors solucions i pensem posar en marxa una àmplia campanya informativa”, ha explicat Lleonard Carcolé, director general a Catalunya i Balears d’Agbar Aigua. L’objectiu és aconseguir que l’aigua que se subministri a Barcelona a partir del 2009 sigui “fins i tot comparable a la banda alta de les aigües d’ampolla i, esclar, tan o més bona que l’aigua de Madrid”, indica.

La principal característica negativa que desapareixerà de l’aigua serà el gust salat que es produeix pel pas del riu Llobregat per les conques salines de Súria i Cardona. Així desapareixeran les diferències històriques existents entre l’aigua que arriba a l’àrea de Barcelona procedent de la conca del Llobregat i la del Ter.

La producció de la dessalinitzadora del Prat (per osmosi inversa) també ajudarà a reduir l’ús de clor en el procés de potabilització i, de forma indirecta, evitarà la reacció amb la matèria orgànica que genera els denominats trihalometans, que poden tenir efectes negatius per a la salut.

L’olor de clor de l’aigua de l’aixeta, però, no se suprimirà totalment, perquè l’ús d’aquest desinfectant és obligatori (i necessari). Per minimitzar aquest problema d’olor i gust, Lleonard Carcolé ofereix dos consells molt senzills: “Posar l’aigua en una gerra oberta i deixar-la reposar mitja hora abans de beure i posar a l’aigua de la gerra una gota de llimona”.

Ricard Devesa, director del grup de gustos i olors d’Aigües de Barcelona, complementa els consells de Lleonard Carcolé: “Deixar reposar l’aigua de la gerra a la nevera, la temperatura és un element bàsic per la percepció d’olors i gustos de l’aigua”. Devesa és un dels millors especialistes europeus en el tema i d’ell depèn un dels pocs grups mundials que analitzen de forma constant l’olor i el gust de l’aigua. El grup de gustos i olors de l’aigua es va posar en marxa a Barcelona el 1988 i s’ha convertit en un referent mundial en el seu sector.

El grup està format per un coordinador i sis persones seleccionades (sovint estudiants de químiques o farmàcia) que posen a prova diverses mostres d’aigua de la xarxa de Barcelona. Els analistes puntuen tots i cadascun dels 50 paràmetres de gust i olor que poden trobar-se a l’aigua. Les seves dades ajuden a detectar contaminacions i a millorar la qualitat de l’aigua de l’aixeta.